El parlament reafirma el seu caràcter plenament sobirà

El Parlament de Catalunya ha reblat el seu caràcter plenament sobirà reafirmant-se en els continguts de la resolució d’inici del procés d’independència del 2016, amb què la cambra va refusar les imposicions el Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. JxCat i ERC han donat finalment suport a una iniciativa de la CUP que relliga la reclamació de l’amnistia a l’exercici de l’autodeterminació i que afirma la legitimitat de la desobediència civil i institucional com a instruments en defensa dels drets polítics, civils i socials que siguin lesionats. Abans del debat, C’s i el PSC havien intentat que la cambra no tramités la proposta amb l’argument que la resolució del 2016 va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional. Malgrat això, la mesa ha refusat les peticions de reconsideració presentades i, inesperadament, la majoria independentista ha votat unida a favor de la proposta, que la CUP no ha volgut rebaixar. C’s havia advertit també del perill d’incórrer en responsabilitats penals.

Les tres forces independentistes han apujat així el llistó respecte a la resolució que havien consensuat, que també ha tirat endavant amb l’abstenció dels comuns, i que ha fixat l’amnistia i l’exercici de l’autodeterminació com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Amb aquesta iniciativa, JxCat, ERC i la CUP s’havien assegurat ja la preservació de la unitat independentista fixant aquests dos grans principis sense concretar-ne els terminis ni la manera específica com s’han de desenvolupar. Aprovant la iniciativa dels anticapitalistes, el parlament també ha reconegut que Catalunya va exercir l’1-O el dret a l’autodeterminació en un context d’amenaces i repressió per part de l’estat espanyol. Segons el criteri de la cambra, la violència física, ambiental i jurídica exercida va impedir que la votació es desenvolupés en unes condicions de ‘normalitat democràtica’, amb la paradoxa que no se n’ha perseguit els responsables i que hi ha presos polítics i exiliats per haver estat responsables del referèndum.

Les dues resolucions s’han aprovat en un moment en què JxCat, ERC i la CUP tampoc no han acordat quines haurien de ser les actuacions alternatives en cas que sigui inviable una negociació amb el govern espanyol i que no es puguin dur a la pràctica l’amnistia i l’autodeterminació. En qualsevol cas, el parlament els ha instat ara a trobar ‘un acord nacional per l’amnistia, l’autodeterminació i els drets civils i polítics’ obert a tots els agents polítics, socials i culturals dels Països Catalans.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i les tres forces independentistes ja es van emplaçar ahir a detallar-ne el quan i el com de la resposta al Suprem a partir d’ara. Segons el mandat parlamentari, l’exercici del dret a l’autodeterminació, concretament, ha de formar part de la resposta institucional que lideri el parlament si els presos polítics són condemnats. Per si això passés, la cambra també ha fet una crida a la ciutadania a manifestar-se per vies pacífiques i democràtiques.