29.10.2023 - 01:50
La Carta Fundacional de Hamàs descriu la identitat, els objectius i la finalitat d’aquest grup islamista. Aquesta carta va ser publicada el 1988 i, llegida ara, realment revela una prosa ben plena d’odi antijueu. El 2017 se’n va publicar una nova versió, actualitzada, més digerible diguem, i amb punts d’ambigüitat calculada. És, doncs, interessant de comparar tots dos documents per veure’n l’evolució. Passa que no és una tasca fàcil perquè des de l’atac del 7 d’octubre tenim tallat l’accés a la pàgina web de Hamàs (coses que passen a Occident). Però, per sort, hi ha la meravella dita archive.org, on es guarden les pàgines web publicades (coses que també passen a Occident). I és aquí on es pot llegir la nova carta fundacional del 2017 (en la versió anglesa que Hamàs mateix ofereix) i que hem pogut comparar amb la primera versió del 1988, que es guarda a Yale
La versió antiga del 1988 inclou, i no m’estendré, paràgrafs com aquests:
“Hamàs aspira a la realització de la promesa d’Al·là, hi trigui què hi trigui. El Profeta, que Al·là el beneeixi i li concedeixi la salvació, diu això: “El dia del judici no arribarà fins que els musulmans no combatin els jueus (matin els jueus), quan el jueu s’amagarà darrere les pedres i els arbres. Les pedres i els arbres diran: Oh musulmans, oh Abdul·lah, hi ha un jueu darrere meu, vine i mata’l. Només l’arbre Gharkad no ho faria perquè és un dels arbres dels jueus.”
“La nostra lluita contra els jueus és molt gran i molt seriosa. Necessita tot esforç sincer. És un pas que inevitablement hauria de tenir passos posteriors. El Moviment és tan sols un esquadró més que hauria de ser sostingut per cada cop més esquadrons d’aquest vast món àrab i islàmic, fins que l’enemic no sigui vençut i la victòria d’Al·là es realitzi.”
La versió actualitzada de la Carta fundacional del 2017, que ha retirat aquestes referències, inclou aquesta frase: “Hamàs afirma que el seu conflicte és amb el projecte sionista, no pas amb els jueus per causa de la seva religió. Hamàs no lluita contra els jueus perquè són jueus, sinó que fa una lluita contra els sionistes que ocupen Palestina. No obstant això, són els sionistes, els qui identifiquen constantment el judaisme i els jueus amb el seu propi projecte colonial i entitat il·legal.”
Però, per mi, la part més interessant de la carta del 2017 és la que diu si es pot aspirar, o no, a una Palestina lliure al costat d’un Israel lliure. Aquesta ha estat, i crec que és, la gran diferència amb Fatah. Fatah acceptaria les fronteres del 1967, és a dir, un estat palestí i un estat israelià. I Hamàs? Hamàs, històricament no. El seu objectiu era fer desaparèixer Israel. Però el 2017 va fer una referència calculadament ambigua a la qüestió, que es podria resumir així: acceptem momentàniament les fronteres del 1967 i, per tant, Israel, però l’objectiu final és la desaparició d’Israel. Hi ha uns quants articles en què apareix el 1967, i n’hi afegeixo alguns més que ajuden a perfilar la posició:
12. La causa palestina és en essència la causa d’una terra ocupada i d’un poble desplaçat. El dret dels refugiats palestins i dels desplaçats a tornar a les llars de què van ser expulsats, o a què els van prohibir de tornar, ja siguin les terres ocupades el 1948 o el 1967 (és a dir, tot Palestina), és un dret natural, tant individual com col·lectiu. Aquest dret és confirmat per totes les lleis divines i pels principis bàsics dels drets humans i pel dret internacional. És un dret inalienable i no pot renunciar-hi cap partit, ni palestí, ni àrab, ni internacional.
18. Es consideren nuls de ple dret: la Declaració Balfour, el Document del Mandat Britànic, la Resolució de l’ONU sobre la partició de Palestina i tota resolució i mesura que se’n derivi o s’hi assembli. L’establiment d’Israel és totalment il·legal i contravé els drets inalienables del poble palestí i va contra la seva voluntat i la Ummah; també és una violació dels drets humans, garantits per les convencions internacionals, el principal dels quals és el dret de l’autodeterminació.
20. Hamàs creu que cap part de la terra de Palestina no serà compromesa o concedida, independentment de les causes, les circumstàncies i les pressions i sense que importi quant duri l’ocupació. Hamàs rebutja tota alternativa a l’alliberament total i complet de Palestina, del riu fins mar. No obstant això, i sense comprometre el rebuig de l’entitat sionista i sense renunciar a cap dret palestí, Hamàs considera l’establiment d’un estat palestí totalment sobirà i independent, amb Jerusalem per capital, seguint les línies del 4 de juny de 1967, amb el retorn dels refugiats i desplaçats de les cases de què van ser expulsats, perquè és una fórmula de consens nacional.”
Tot llegint-los interpreto, potser m’equivoco, que per Hamàs les fronteres del 1967 són un primer pas, una fórmula de consens, però que l’objectiu final és “l’alliberament total i complet de Palestina, del riu fins a mar”, és a dir, un Llevant sense Israel.
