París s’acomiada dels jocs olímpics de l’austeritat

L’organització d’uns jocs olímpics és una via gairebé immillorable per a projectar els encants d’una ciutat. Aquests setze dies, els ulls del món de l’esport han fitat París. A més, l’organització s’ha encarregat d’exhibir les principals atraccions turístiques i històriques de la ciutat. Ara, acollir uns jocs olímpics acostuma a ser també un mal negoci. Un estudi publicat per la revista Nature el 2021 assenyalava que, del 1964 ençà, els jocs originen un dèficit de vora dos mil milions de dòlars. Segons el mateix informe, només els jocs de Los Angeles 1984, Atlanta 1996 i Sidney 2000 han estat rendibles econòmicament.

Per evitar aquest forat econòmic, la candidatura de París 2024 es va concebre com la dels jocs que s’autofinançaven. El comitè organitzador ha aprofitat grans instal·lacions ja existents, com ara l’estadi de Saint-Denis, les pistes de Roland Garros i el parc dels Prínceps per estalviar-se despeses de construcció. També s’ha optat per fer proves en llocs emblemàtics com ara el Grand Palais, la plaça de la Concòrdia, Trocadéro, el Camp de Mart i la torre Eiffel, l’esplanada dels Invàlids i els jardins i el palau de Versalles.

Les dues úniques infrastructures construïdes per als jocs han estat el centre aquàtic de Saint-Denis i el rocòdrom de La Bourget. Això sí, la gran inversió ha estat la neteja del riu Sena. Les administracions hi han esmerçat 1.400 milions d’euros d’ençà del 2016. L’operació ha inclòs la construcció d’un dipòsit de 50.000 metres cúbics que permetrà d’emmagatzemar i retenir l’aigua de la pluja. També la millora de la xarxa de clavegueram per evitar el vessament d’aigües residuals al riu.

Malgrat aquestes mesures, el pla no ha funcionat. La presència de bacteris com ara l’e-coli, que pot causar gastroenteritis en cas que s’ingereixi en grans quantitats, ha fet suspendre uns quants entrenaments i quants atletes han emmalaltit després de competir-hi.

Comptat i debatut, el pressupost de París 2024 ha estat de 4.380 milions d’euros, és a dir, gairebé una tercera part del de Tòquio 2020, que havia estat projectat en 6.220 milions d’euros, però que va acabar essent de 13.000 milions. Per una altra banda, la previsió d’ingressos és de 4.442 milions, sumant els drets de retransmissió, patrocinis, venda d’entrades i la dotació del Comitè Olímpic Internacional. Això vol dir que, sobre el paper, els jocs de París hauran estat rendibles econòmicament, però caldrà esperar la presentació dels balanços finals per a confirmar-ho.

Durant la celebració dels Jocs Olímpics de París, VilaWeb us ha ofert cada dia una informació periodística de caràcter social, no vinculada directament a la competició. Les podeu recuperar totes ací.