31.05.2024 - 19:50
|
Actualització: 31.05.2024 - 19:59
La gent que supera els cinquanta-cinc anys s’ha convertit en un dels pilars de la nostra societat, per uns quants motius. Probablement, el més important és el suport econòmic que dóna als fills o a uns altres familiars, la qual cosa els permet de tirar endavant. Per mi, el fet més important és, precisament, que, en un percentatge considerable, puguin tenir aquesta capacitat d’ajudar. És un segment d’edat poc estudiat, però que, en general, té molta vitalitat i una actitud positiva davant la vida, com ho demostra, per exemple, el fet que els agrada molt viatjar. Les reflexions me les feia aquest matí Juan Fernández Palacios, director del Centre d’Investigació Ageingnomics de la Fundació MAPFRE, que aquesta setmana ha presentat la primera anàlisi sobre el consum de més grans de cinquanta-cinc anys que s’ha fet sobre Catalunya, segons que m’explica.
Diguem que Catalunya té una població de vuit milions d’habitants, dels quals, gairebé el 33% (2,6 milions) és més gran de cinquanta-cinc anys. L’esperança de vida és de 86,1 anys en el cas de les dones i de 80,8 en el dels homes. El 49% de la població són homes, un percentatge que és una mica superior a la mitjana espanyola, on són el 46%.
No cal dir que el seu pes, la tercera part de la població, i la tendència evident a augmentar en un futur immediat fan molt interessant i necessari saber quines són les seves prioritats a la vida, pensant en les línies a seguir per les empreses proveïdores de productes i serveis a la societat catalana i a l’administració. En definitiva, aquest baròmetre mesura l’estat de la població de més de cinquanta-cinc anys a partir del seu consum i estat d’ànim en cas d’eventualitats econòmiques, com la inflació, i decisions personals, com l’estalvi, la feina o la residència. Les dades de l’informe es van obtenir la tardor del 2023.
Les conclusions del baròmetre es poden presentar en forma de decàleg, com a manera més sintètica i clara per al lector. L’extracte del baròmetre, doncs, es resumeix en aquests deu punts:
1. Les llars dels sèniors de Catalunya gaudeixen d’una situació econòmica més còmoda que a la resta de l’estat espanyol. El percentatge de famílies que disposen de més d’un ingrés a la llar és del 67,3%; gairebé la meitat de la població de més de cinquanta-cinc anys té la capacitat d’estalviar (47%), i el 77% és propietària d’un habitatge.
2. Aporten suport econòmic als seus familiars. El 44% de la població sènior catalana ajuda econòmicament, sobretot, als seus fills, tot i que també ajude més membres de la família. Tres de cada quatre creuen que haurà d’ajudar-los tant o més en el futur.
3. La inflació els ha impactat i creuen que creixerà. Més de nou de cada deu sèniors a Catalunya han notat molt o bastant la pujada dels preus, fruit de la inflació de la cistella de la compra (94,2%). Per al 2024, preveuen, sobretot, un increment de la despesa en habitatge i alimentació.
4. Consideren que tenen poc marge per a reduir la despesa en habitatge, perquè limitaria la seva qualitat de vida. Sis de cada deu creuen que no poden gastar menys en habitatge (58%) ni en sanitat (49%) sense baixar la seva qualitat de vida. En canvi, vuit de cada deu pensen que sí que poden fer-ho sense problema, per exemple, retallant despesa en roba i calçat.
5. Els sèniors amb habitatge de propietat concedeixen gairebé la mateixa importància a deixar-lo en herència als seus fills (37,7%) i a mirar de treure’n més benefici personal per a millorar la seva vida, com a complement de la pensió (34,2%).
6. No tenen intenció de canviar d’habitatge en el futur. El 43% té previst de residir en el seu habitatge actual per sempre. A Catalunya (18%), a diferència del que passa a la resta de l’estat espanyol (13%), hi ha un percentatge destacat de sèniors que viuen pagant un lloguer. Una tercera part (33%) assegura que es traslladaria a viure a un entorn més rural i connectat amb la naturalesa, encara que estigués més aïllat.
7. Sobre després de la jubilació, en general, ho tenen força clar. Menys de dos de cada deu (17%) diu que allargaria la seva vida laboral més enllà de l’edat legal de la retirada. I, majoritàriament, diuen que no estan disposats ni a emprendre un nou negoci (57,1%) ni a començar a estudiar (54,1%).
8. Són més optimistes amb el seu futur econòmic personal que amb el del país. Sis de cada deu sèniors creuen que la seva situació econòmica serà similar a la d’ara, que hauran d’ajudar potser encara més els seus familiars (33,3%) i, al mateix temps, més de la meitat (54%) se sent segur i tranquil amb el seu benestar personal actual.
9. Viatgen sovint i, especialment, a destinacions de l’estat espanyol. Gairebé tres de cada quatre sèniors de Catalunya han viatjat per turisme aquest darrer any i un 76% preveu de fer-ho aquest 2024, sobretot a la resta de l’estat (48%) i, en segon lloc, dins de Catalunya (37%). El 32% té previst de viatjar a l’estranger.
10. I, finalment, els sèniors de Catalunya són molt digitals. Pràcticament tots (90,2%) són a internet, fan servir banca electrònica i comerç electrònic més que el conjunt de sèniors de la resta de l’estat.
De tots aquests punts, jo destacaria el fet que, a Catalunya, els pares ajuden en menor proporció els fills que no pas la mitjana de l’estat espanyol. Aquí és un 44%, mentre que l’estatal és del 52% i en altres comunitats, com Andalusia, és del 58%. Som menys generosos, potser? No ho crec. La lectura que en faig jo és positiva, perquè vol dir aquí la gent jove té més oportunitats d’emancipar-se que no pas a la resta de l’estat. Tot i que això no vol dir que el volum que encara es detecta sigui satisfactori, ni de bon tros.
El segon punt que crec que cal destacar és que hi ha gairebé el mateix percentatge de pares que estan disposats a deixar als fills l’habitatge en herència com els que miren d’aplicar algun mecanisme que els permeti de fer-hi liquiditat, sense haver d’abandonar-lo, tipus hipoteca inversa o vitalici. Ara sembla que hi ha més entitats financeres grans que consideren d’entrar en aquest món, que em sembla immens, perquè la major part de l’estalvi de les famílies es concentra en la pedra i no en pot treure cap mena de liquiditat. Cal esperar que hi hagi més competència, perquè les poques ofertes i productes que avui hi ha al mercat sobre aquesta possibilitat poden ser qualificades gairebé d’usura nua i crua.
Un tercer punt és que la majoria compta que hauran d’ajudar els fills durant força temps. I cosa important: esperen poder-ho fer. Això ho podríem lligar amb el fet que, a Catalunya, els sèniors gaudeixen d’una situació econòmica més còmoda que no pas a la resta de l’estat espanyol, i que la majoria (54%) se sent segur amb el seu benestar personal. Perquè, per altra banda, un 60% creu que la seva situació econòmica en un futur pròxim serà similar a la d’ara.
Vet aquí la radiografia que fa la Fundació MAPFRE dels catalans que passen dels cinquanta-cinc anys. Hom podrà estar d’acord o no amb les conclusions, però em sembla interessant el fet que s’analitzi i que se’n parli. És un segment d’edat que encara és molt poc estudiat, però l’envelliment accelerat de la societat fa que sigui urgent tenir-lo en compte de tots els punts de vista. Tant en el sector públic com en el privat.
