Parem taula, conseller Vila?

No veieu les guspires que fan senyals que alguna cosa és a punt d’esclatar i cremar com la fusta vella? De guspires, n’hi ha hagudes moltes i no són tan petites: una llibretera de llibre infantil i juvenil que l’endemà de Sant Jordi escriu que ‘Allà per on passa el drac, no deixa res sencer. Sant Jordi és una de freda i una de calenta‘; un pla de foment de la lectura barceloní que és un despropòsit; un postgrau de ‘recomanació de la lectura’ perquè sembla que hem perdut l’instint de recomanar un bon llibre; una campanya de regal d’un llibre per a nens de sis anys que té en contra mig gremi llibreter; quan feia deu dies que la literatura infantil i juvenil havia estat motiu d’honors a la Fira del llibre de Bolonya, desapareix dels mitjans per Sant Jordi; un timeline de xarxes socials que bull de comentaris i crits de SOS i una pila de blocaires, articulistes (molts, escriptors) que s’exclamen sobre la mateixa cosa: tenim un problema greu i gros amb la lectura i no únicament amb els més joves, ep!

És que som sords? És que vivim i treballem en compartiments estancs? De què ens serveix que Sant Jordi sigui inclòs en la llista dels béns immaterials per la UNESCO si som un país que no té interès a llegir?

Tenir una biblioteca pròpia és com tenir una cambra pròpia. No, és millor. La cambra no te la pots endur; has de deixar parets i finestres. Els llibres, sí, encara que tots portin una finestra oberta al món. Quan deixes el niu, quan et trasllades de país, quan canvies de vida deixes enrere les parets, però no els llibres. Tant si te’ls pots endur físicament com si no: si els has llegits, te’ls endús amb tu. Com ho hem de fer per explicar això a les noves generacions, com podem transmetre que sense llegir no tenim els mots i que els mots ens fan com som?

Tots sabem que la situació és alarmant. Si no, no hi hauria els creadors, llibreters, mestres, bibliotecaris… en peu de guerra capaços de tombar en vint-i-quatre hores un despropòsit de pla de foment de lectura que semblava escrit per un pinxo de discoteca. I així s’ha fet evident, una vegada més, que per desenvolupar un bon pla de foment de la lectura no podem anar sols tapant forats fins allà on arriben els límits (i capacitats) de cadascú, perquè són pedaços i els pedaços són per a estrips petits. I això és un esvoranc tan fondo que no en veiem la profunditat.

El panorama cibernètic que tenim davant ho capgira tot. Fins i tot ha capgirat el llegir dels qui hem llegit sempre i això complica la feina. Ens necessitem per a idear plegats. Cap de nosaltres no pot tenir alhora el coneixement del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil o el del Departament d’Ensenyament o el de les associacions de mestres o les biblioteques públiques de Catalunya o el dels bibliotecaris. Cap de nosaltres no pot fer alhora de conseller de Cultura, ni representar simultàniament totes les forces polítiques al parlament, ni actuar en nom de la Institució de les Lletres Catalanes, ni de la Direcció General de Joventut, ni de l’Associació d’Escriptors, ni de l’Associació d’Editors ni del Gremi de Llibreters. Ni d’alcaldes, ni de municipis. Ni de periodistes, ni de crítics, ni programadors televisius. Ni dels dinamitzadors culturals, ni de Món Llibre, ni de drac, ni de sant Jordi.

Per a construir un país nou hem de saber com el volem, per a saber com el volem hem de tenir esperit crític, per a tenir esperit crític ens cal formació, per a estar formats i informats hem de, no tant sols llegir, sinó saber llegir. Llegir ens durà a entendre, analitzar i obtenir un esperit crític que ens permeti, amb consciència, construir-nos. Cercle tancat. La lectura, la nostra columna vertebral.

Organitzem, ara i aquí, una taula de debat i discussió per desenvolupar el millor pla de foment de la lectura que s’hagi fet mai a Catalunya. Ara que hem après a fer taules inclusives per a un diàleg millor, ara que ens volem construir un país a mida, ara que encara tenim el dret de somniar un món nou, ara que tenim els mitjans tecnològics a l’abast, ara ho podem fer. Pensem-hi, estructurem-lo i establim un full de ruta (si ens agrada l’expressió de moda) amb totes les parts implicades, que no en quedi ningú fora, que si algú no hi és convidat però hi vol ser que hi sigui. Una taula que no conegui calendaris electorals ni s’esllangueixi amb canvis de govern, una taula permanent, amb dotació econòmica i llibertat d’acció, una taula d’experts i de bons gestors (uns i altres són imprescindibles). Ara sou vós, conseller Vila, demà serà algú altre, però no podeu anar-vos-en sense aixecar les bases d’un projecte de continuïtat, ambiciós, permanent i sòlid de foment de la lectura. Heu de fer confiança a totes les parts implicades, vós i el govern sencer. Sense recels ni quotes polítiques. És urgent. No deixem que quedi en una penjarella de bones intencions o en un enfilall d’articles polsegosos. No ens ho podem permetre. Parem taula, conseller?