La parella gai agredida per Sant Joan: “La situació és crítica”

En Yuri i l’Andree són la parella que va viure una agressió homòfoba durant la revetlla de Sant Joan al districte de Gràcia, a Barcelona. Ha passat gairebé un mes, però els Mossos no han identificat l’agressor i ells encara tenen seqüeles psicològiques i físiques de la pallissa. En una entrevista a l’ACN, l’Andree explica que de matinada un home els va aturar al carrer per demanar-los foc. Després d’haver-los analitzat, va amenaçar-los: “Us mataré, marietes!” Tot seguit va començar a agredir-los amb violència extrema. “En un moment pensàvem que no en sortiríem”, diu. Ara, han reunit les forces per a fer visible el seu cas: “Cal molta força per a dir que no surts al carrer amb por, però ho aconsegueixes”, afegeix.

Eren prop de les quatre de la matinada i tots dos anaven cap al metro de Fontana. De camí, en ple carrer, l’home que els havia demanat foc va començar a agredir-los repetidament i els va causar contusions i dolors. L’acompanyava un altre home, més gran, que en cap moment els va agredir i deia que no era com ell, però tampoc no va aturar-lo. En Yuri i l’Andree van aconseguir d’arribar fins al metro de Fontana, on hi havia més gent, però l’agressor no va deixar en cap moment d’agredir-los i insultar-los. Allà hi havia una vintena de persones i es van poder sentir més protegits. Ningú no hi va intervenir, però molts van enregistrar-ho. “Entenc que la gent no s’hi fiqués perquè el nivell d’acarnissament era brutal”, diu en Yuri, tot i que d’altra banda admet que no ho entén. Quan van arribar els Mossos d’Esquadra, l’agressor ja no hi era; havia fugit poc abans.

Seqüeles físiques i psicològiques

L’Andree encara té dolor a l’esquena a causa de la pallissa, però diu que la cosa més difícil és el trauma psicològic. “Requereix molta força poder sortit cada dia i deixar de sentir por”, explica. La violència homòfoba, diu, és fer servir insults i amenaces com a arma per a fer-te sentir més vulnerable i més petit. Haver estat agredit enmig de l’onada d’agressions, inclosa la mort del Samuel a Galícia, allarga el patiment perquè li pot passar a qualsevol, afegeix.

En Yuri diu que l’agressió li ha fet reviure experiències passades: “Tenim insomni, en certa manera estem medicats per a suportar el dia i m’han tornat a venir moments de l’adolescència del 2000, quan hi va haver agressions físiques, verbals, que pensava que havia oblidat per sempre.”

La investigació policíaca, sense novetats

Segons que expliquen, els Mossos continuen investigant el cas però encara no han identificat l’agressor. “Si hi ha imatges, que apareguin, que surtin a la llum perquè ajudarà que la investigació tiri endavant”, diu en Yuri, que té poca esperança respecte de l’avanç de la investigació. Segons ell, hi havia molta gent que enregistrava i malgrat això no s’ha recuperat la informació necessària.

Tots dos reivindiquen la importància que agressions com la que van viure ells es denunciïn a la policia. “Cal denunciar i lluitar. No podem sortir al carrer amb por”, afegeix l’Andree. A més, reivindiquen més diàleg entre el col·lectiu LGTBI i els Mossos per a fer un protocol adequat i eficaç que garanteixi una investigació ràpida.

En Yuri també agraeix el suport rebut a través de les xarxes, el del seu pare, d’amics i de familiars i especialment el de l’Observatori contra l’Homofòbia, que defineix com a “primordial”.

“La situació és crítica”

Tots dos coincideixen a dir que la situació és crítica i és un retrocés i recorden que l’homosexualitat es va deixar de considerar una malaltia per part de l’OMS a principi dels 90. En aquest sentit, en Yuri defensa la bandera dels drets humans i es mostra crític amb les associacions i partits d’extrema dreta. “No ens fa menys demòcrates demanar la il·legalització si tenen un missatge d’odi cap a qualsevol col·lectiu”, ja siguin les dones, els col·lectius racialitzats o l’LGBTIQ+.

A més, com a educador social, també denuncia que es faci política amb els immigrants. També ha volgut explicar la pallissa perquè es va enfadar molt quan va veure a les xarxes la seva agressió en un context discriminatori cap a persones estrangeres, menors no acompanyats i d’origen magrebí. “No era una persona estrangera”, remarca sobre l’agressor.

Manifestació del dia 22: “implica tota la societat”

En Yuri i l’Andree creuen que la manifestació prevista pel dia 22 de juliol contra la violència LGTBI-fòbica no interpel·la només les persones LGTBI+. Per en Yuri, implica tota la societat perquè són drets humans. L’Andree pensa en la manifestació com una oportunitat per a posicionar-se com a societat i girar l’esquena a la ultradreta. “Ja n’hi ha prou”, conclou.