Paraulògic, un joc virtual que manté actives les neurones

El Paraulògic és un joc que consisteix a construir paraules a partir de 7 lletres, una de les quals ha de ser-hi necessàriament, com els lectors de VilaWeb ja deveu saber. Cada dia hi ha, si més no, una paraula que fa servir totes les lletres d’aquell dia –en diuen tuti– i alguns dies n’hi pot haver més d’una. A la una de la matinada apareixen les 7 lletres del dia. Així doncs, hi ha 24 hores per trobar les paraules. El joc només accepta els mots que són inclosos en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, això vol dir que, en funció de les lletres, el nombre de paraules que cal trobar va variant.

Pel que veig en el meu entorn, cadascú hi juga a la seva manera. Conec qui s’ha marcat arribar a fer un terç de les paraules; obté un cigne i amb això ja es conforma. Uns altres volen aconseguir el mussol i allà s’aturen. Hi ha qui vol, tant sí com no, aconseguir el paó. Aquests últims solen tirar de diccionari o d’alguna altra eina. Usar el diccionari digital ajuda, i molt. Jo reconec que ho he fet alguns cops perquè em manca terminologia en química o en biologia i, sense el diccionari, no hauria aconseguit mai de trobar totes les paraules. El que passa és que demana temps i no en tenim gaire sovint.

Després hi ha qui en fa una altra mena d’usos. Per exemple, hi ha qui només busca el tuti (o els tutis) i amb això ja queden satisfets. Fins i tot hi ha qui es dedica a trobar paraules que no incloguin el/s tuti/s. És curiós perquè no dóna punts ni cap au, però els entenc perquè jo mateixa, de tant en tant, ho faig. Uns altres cops –ho reconec– hi introdueixo tan contenta tal o tal paraula que em sembla haver trobat i el programa em diu que “hi falta la lletra del mig”, i quina ràbia que em fa!

El cas és que jugant i jugant fem exercicis mentals. Mantenim actives les neurones, les estimulem. Hi ha molts estudis en psicologia que mostren que els jocs lingüístics (però no només els jocs lingüístics, és clar) són preventius del deteriorament cognitiu. Ajuden a preservar les unions entre neurones. Exerciten el lòbul frontal del cervell, que és l’encarregat de funcions cerebrals com ara la memòria, l’atenció, la planificació de les nostres accions, l’activació o la inhibició de les nostres respostes. Per exemple, buscant mentalment de formar paraules que siguin al DIEC2, necessàriament ens veiem obligats a mantenir en ment el nostre coneixement ortogràfic sobre quines combinacions de lletres són possibles i inhibir aquelles combinacions de lletres que no inclouen el tuti del dia. Si volem fer punts de pressa, hem de retenir a la memòria quines paraules ja hi hem inclòs. Si volem anar lleugers a aconseguir l’àliga, hem de dissenyar una estratègia de combinació de lletres que no es repeteixi, però que també tingui en compte la cohort de paraules possibles. Si només busquem el/s tuti/s, ens veiem obligats a inhibir qualsevol altra combinació de lletres possible. O sigui, tot un ensinistrament mental.

Des del punt de vista dels processos psicolingüístics implicats, jugar al Paraulògic té moltes semblances amb jugar a l’Scrabble. Tots dos jocs demanen tenir el coneixement –i mantenir-lo a la memòria– de les regles a seguir (tens unes lletres i una lletra clau a utilitzar), així com saber les correspondències fonema-grafema (coneixements ortogràfics, per tant) i les combinacions possibles (fins que et trobes un mot que te les desmunta com ara cnidaris, un dels motius pels quals tot sovint o tires de diccionari o no aconsegueixes el paó). També s’assemblen en el fet que, d’entrada, s’hi posen en funcionament processos de recuperació de les entrades lèxiques que tenim emmagatzemades en el nostre lexicó mental (el “diccionari” de paraules del qual cada persona disposa) sense haver de considerar les seves especificacions semàntiques. És a dir, són jocs que primer fan activar el que en psicolingüística anomenem el lexema, o sigui la forma de la paraula. L’accés al significat, en tot cas, es duu a terme en un segon moment. Això és especialment així en el cas del Paraulògic perquè muntes una seqüència possible de lletres, la hi introdueixes i ja s’encarrega el programa de dir-te si és al diccionari o no, no et cal saber-ne el significat.

Per aquest motiu és interessant anar alternant el Paraulògic amb els mots encreuats. Fer mots encreuats sí que requereix, a més, un munt de processos relacionats amb les especificacions semàntiques de les paraules. Per tant, tenen un plus cognitiu addicional.

Montserrat Cortès-Colomé és membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)