Sí, han caigut al parany de García-Castellón

“És justament allò que volia aconseguir García-Castellón abans de jubilar-se”, es lamentava Joaquín Urías, professor i ex-lletrat del Tribunal Constitucional espanyol, quan va saber com s’havia redactat el punt de la llei d’amnistia que exclou els delictes de terrorisme. Perquè considera que la llei en surt debilitada internacionalment, que “allò que vol la dreta és que la llei d’amnistia soni exagerada, que sembli que es perdonin terroristes, assassins, violadors… i ho aconsegueixen”. I diu això perquè la redacció acordada entre el PSOE, ERC i Junts sembla diferenciar casos de terrorisme: els que “hagin causat violacions greus dels drets humans” i els que no.

Com que el jutge instructor de la causa del Tsunami Democràtic i de l’operació Judes, Manuel García-Castellón, ha forçat tant la màquina per a definir-les totes dues, tant sí com no, dins del tipus penal de terrorisme, ha portat els negociadors de Junts i d’ERC a caure el parany de què alertava Urías: si els jutges consideren que això és terrorisme i no s’ha d’amnistiar, esmenem la llei perquè digui que només en poden quedar fora els casos que “violen greument els drets humans”, i concretament els recollits en l’article 2 del Conveni Europeu dels Drets Humans, sobre el dret de la vida, i l’article 3, sobre la prohibició de la tortura. I, a més, hi afegeixen que cal que hi hagi “una intenció directa”.

Doncs bé, dos dies després d’haver-se acordat aquesta esmena, García-Castellón diu en un interocutòria que les accions de què responsabilitza el suposats organitzadors del Tsunami Democràtic són “incompatible[s] amb el dret de la vida i integritat física reconeguts en l’article 15 de la constitució espanyola, i l’article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, i del qual podrien ser partícips els investigats.”

Si el terrorisme és una exclusió, que sigui terrorisme; si, a més, hi ha d’haver una violació de l’article 2 del CEDH, que hi sigui. És així com procedeix García-Castellón, d’aquesta manera tan descarada que el fa afirmar, fins i tot, que va començar a investigar Carles Puigdemont per terrorisme el 6 de novembre del 2023, és a dir, el dia que Junts i el PSOE eren a punt d’anunciar l’acord per a una llei d’amnistia i per a investir Pedro Sánchez president espanyol; el dia que ell va triar per a publicar la interlocutòria en què anunciava que reactivava la causa del Tsunami per terrorisme i que hi incloïa tant Puigdemont com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, entre una desena més de persones.

Però encara n’hi ha més. Perquè si per a excloure una causa per terrorisme hi ha el requisit afegit d’haver-hi una intencionalitat, un dol, una voluntat d’atemptar contra la vida d’algú, García-Castellón farà que així sigui. Ell mateix ho diu en la interlocutòria d’avui, en què respon a una de les investigades, Marta Molina, que no accepta el seu recurs per a deixar fora de la causa dos dels policies ferits en les protestes a Urquinaona del 18 d’octubre del 2019. Molian adduïa, entre més arguments, que aquells incidents no estaven pas relacionats amb el Tsunami Democràtic.

El jutge li respon que no té raó, que sí que hi estan relacionats, que els policies tenen dret de formar part de la causa com a acusació, i afegeix que “del fet d’haver pogut escoltar el perjudicat” es podria concloure si hi va haver “un ànim de lesionar o homicida”. Dit i fet, unes hores més tard el mateix jutjat que dirigeix García-Castellón cita a declarar els dos policies personats.

De la sentència ferma al terrorisme tou

A més, el nou redactat del punt que exclou el terrorimse de l’amnistia és incongruent, i facilita encara més als jutges la presentació d’una pregunta pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE perquè, si més no, aturi durant un parell d’anys l’aplicació de l’amnistia a aquestes causes.

Aquest punt és redactat d’aquesta manera: s’exclouen de l’amnistia “els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats en el capítol VII del Títol XXII del Llibre II del codi penal que consisteixin en la comissió d’alguna de les conductes incloses en la directiva europea sobre terrorisme, sempre que, de manera manifesta i amb una intenció directa, hagin causat violacions greus dels drets humans, en particular, les previstes en l’article 2 [sobre el dret de la vida] i el 3 [sobre la prohibició de la tortura] del Conveni Europeu dels Drets Humans”.

El problema és que la definició és incongruent, tant amb la legislació espanyola com amb l’europea, en què no hi ha definides formes de terrorisme que violin més o menys els drets humans o que siguin més greus o menys. Fins i tot algunes interpretacions fetes a la premsa de Madrid consideren que implícitament s’accepta que hi ha una forma suau de terrorisme, que seria l’aplicable al Tsunami Democràtic. I no solament això, sinó que el fet d’establir aquests nivells diferents i de permetre la valoració de si hi va haver “una intenció directa” en la comissió dels delictes i la violació de drets humans dóna un marge de maniobra important als jutges perquè decideixin allò que vulguin. I això és especialment perillós quan parlem de jutges com García-Castellón, que, malgrat disposar de prou dades, informació i proves que de cap manera les protestes del Tsunami Democràtic no poden ser qualificades de terrorisme, les hi qualifica, i contravé fins i tot el criteri del fiscal.

Junts i ERC mantenen una certa esperança que, amb vista al ple del congrés de la setmana vinent que ha de validar el dictamen aprovat en la Comissió de Justícia d’abans-d’ahir i, per tant, el text definitiu de la llei, el PSOE canviï de parer i s’avingui a excloure’n l’esment del delicte de terrorisme. Però ara per ara aquesta esperança és només un acte de fe, perquè el PSOE ja no es pensa moure. I, tal com deia Urías, tots romanen dins el parany de García-Castellón, els socialistes inclosos.