El paradís de la literatura infantil

Suzy Lee va néixer a Seül l’any 1974; Han Kang, a Gwanglu, l’any 1970. Totes dues són de Corea del Sud i de la mateixa generació, i dones. Kang acaba de guanyar el premi Nobel de literatura. Lee està nominada a l’ALMA (Astrid Lindgren Memorial Award, premi creat el 2002 pel govern de Suècia –també és un premi suec!–), juntament amb 264 candidats més entre escriptors, il·lustradors, narradors i promotors de la lectura, procedents de 72 països diferents. A l’ALMA la llista de nominats extensa i generosa, però rigorosa, es fa pública pels volts de la Fira del Llibre de Frankfurt, i per la de Bolonya s’anuncia el guanyador o guanyadora o guanyadors (no sempre guanyen persones, de vegades guanyen organitzacions, com l’any passat, que el premi se’l va endur l’ILF, Indigenous Literacy Foundation, d’Austràlia).

De la llista de nominats cada any se’n pot treure molt de suc, descobreixes noves autores i il·lustradores, narradores orals d’arreu del món i iniciatives entorn de la promoció de la lectura molt interessants. Us convido a endinsar-vos-hi amb bolígraf i paper i tantes pestanyes com pugueu obrir a l’explorador. M’hi he estat un dia, amunt i avall, anotant títols, noms… 

Quins noms m’he apuntat? Me n’he apuntat 103. Dels 158 escriptors nominats, 103 són dones. És una proporció que per una banda entusiasma i que alhora dóna idea de com és el món de la literatura infantil i juvenil. Hi ha més dones que homes que s’hi dediquen, diguem-ho clar. I ara vindria tota una disquisició sobre per què passa això que acabaria concloent, sense encomanar-me a ningú i disposada a jugar-m’hi un òrgan vital, que hi ha menys homes perquè és una literatura que en general es percep com de menys prestigi i reconeixement. És així?

Estem parlant del 65% d’autoria femenina i estem parlant d’un premi amb nom de dona, Astrid Lindgren, que es considera el premi Nobel de literatura infantil. Un premi que els del sector es prenen seriosament, que gaudeix de prestigi mundial i que genera les mateixes ànsies, nervis i expectatives a les editorials de literatura infantil i juvenil que el Nobel a les “adultes”.

Si mirem els guardonats del 2003 al 2024, hi tenim: 4 organitzacions, 8 homes i 12 dones, i hi ha noms com Kitty Krowder, Christine Nöstlinger, Baek Heena o Laurie Halse Anderson. De 24 guardons, 12 han sigut per a dones, el 50%. Cada cop fa més goig, oi, l’ALMA? Doncs continuo. Els nominats veureu que estan recollits en una llista i classificats per països d’origen. Inevitablement, vaig mirar quins noms hi havia sota el paraigua “Spain”: n’hi havia dos, un d’una il·lustradora (Elena Odriozola, del País Basc, una artista de cap a peus) i un d’una escriptora, Fina Casalderrey. 

Coneixeu Fina Casalderrey? Casalderrey escriu en gallec, va néixer a Xave, Pontevedra, l’any 1951, i aquest és el quart cop que està nominada a l’ALMA (sigui dit que la nominació ja és com mig premi, la llista serveix de termòmetre i balanç del sector). Repeteixo: escriu en gallec. Bona part de la seva obra ha estat traduïda al català, al castellà…, però escriu en gallec i està nominada al Nobel infantil. Un dels meus llibres preferits de narrativa infantil és seu: Hola, estúpid monstre pelut! (2008). O sigui: el Nobel de la literatura infantil el podria guanyar una dona que escriu en gallec. L’entusiasme per l’ALMA creix i creix, oi?

I aquests nominats qui els proposa? Només el jurat de l’ALMA i les organitzacions (nominating bodies) que apareixen en aquesta llista. El procés de candidatura se sol obrir a principis de març i es tanca a mitjan maig. I qui pot nominar candidats des de l’estat espanyol? Doncs el CEPLI (Centre d’Estudis per la Promoció de la Lectura i Literatura infantil), les seccions basca, gallega i catalana de l’IBBY i l’OEPLI (secció castellana de l’IBBY). I qui va nominar Fina Casalderrey per quart cop? L’OEPLI. Així és el país de les meravelles de la literatura infantil i juvenil. Sé que em disculpareu l’entusiasme…, sobretot perquè aviat el farem baixar de cop. No marxeu. 

Tornem a les 103 candidates a l’ALMA que deia a l’inici. Les hem pogudes llegir en català? No he tingut temps de fer-ne una recerca exhaustiva a la base de dades de l’ISBN, n’he fet una de més senzilla, d’usuària, al catàleg que consulto sempre que busco un llibre, l’Aladí, el catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Començo per Casalderrey, que és una de les que surt més ben parada: de 77 títols que hi ha al catàleg, 32 són en català, i això és el 31%.

Però (i quin però més gros que ve ara) de les 103 candidates, només 32 tenen obres seves en català al catàleg, i la majoria en tenen entre 1 i 4, poques passen de la desena. Hi ha sorpreses engrescadores, com trobar dos títols en català de l’autora turca Tülin Kozikoglu (publicats per Flamboyant), o una novel·la de Beverley Naidoo, de Sud-àfrica (publicada per Cruïlla), però de les candidates de Sèrbia, Suïssa, Zimbàbue, Ucraïna, Nigèria, Palestina (no hi ha candidatures d’Israel), Romania, Àustria, l’Azerbaitjan, Bòsnia, la Xina, Croàcia, Xipre, Dinamarca, Egipte, Estònia, Geòrgia, Grècia, Islàndia, l’Índia, Irlanda, el Japó, Kenya, Montenegro i Suècia no hi ha cap publicació en català al catàleg. I he deixat a banda els països de parla hispana, però les autores argentines, cubanes, mexicanes, etcètera, les tenim només en castellà, i no totes, i tan sols l’obra de María José Ferrada, de Xile, ha estat traduïda al català i en podeu trobar 6 títols (publicats la majoria per A Buen Paso); i m’ha arribat, per via oficiosa, que aviat tindrem un títol de Yolanda Reyes (nominada per Colòmbia) en català gràcies a Corimbo. 

També ha sigut Corimbo qui ha publicat set títols de l’autora australiana Ursula Dubosarsky; Baula ha publicat unes quantes novel·les de l’autora canadenca Deborah Ellis, autora d’El pa de la guerra, que ha sigut duta no només al cinema sinó també al còmic; Cruïlla va publicar una novel·la de Véronique Tadjo, de Costa d’Ivori, La dama de la pantera (2002); Takatuka ha publicat El dictador de l’autora finesa Linda Bondenstam; Libros del Zorro Rojo ha publicat dos títols de l’autora letona Anete Melece; BiraBiro va publicar dos títols de la neerlandesa Catherina Valckx… I d’autores més conegudes com Emily Gravett i Julia Donaldson (Regne Unit), Kate Dicamilo (Estats Units), Isabelle Arsenault (Canadà), Marie Desplechin (França), Jutta Bauer (Alemanya) i, és clar, Suzy Lee (Corea del Sud) sí que en podem trobar més títols, al catàleg. 

Veníem del 65% d’autoria femenina als ALMA i ara som al 31% d’autores traduïdes al català (segons les dades de l’Aladí, aclarim-ho). Però no vull acabar així. He reservat per al final una altra cosa bona de les nominacions al premi d’Astrid Lindgren: en l’apartat de narració oral hi ha catorze nominacions, una de Noruega, tres del Regne Unit, una dels Estats Units, una de Sud-àfrica, una de Kenya, una de Zimbàbue, una de la República Dominicana, una de Corea del Sud, una d’Itàlia, una de Suècia, una de Sèrbia i una d’Egipte. 

Així sí que vull acabar. En el paradís terrenal de la literatura infantil i juvenil ja fa temps que ens prenem seriosament l’oralitat de la literatura, tant a fora com aquí, que des de fa un temps tenim la Faula, associació integrada per professionals de la narració oral, que es guanyen (o es volen guanyar) la vida explicant contes. Benvinguts al paradís.