28.02.2019 - 21:50
Els enfrontaments militars entre l’Índia i el Paquistan d’aquesta setmana són els més importants que hi ha des dels anys setanta del segle passat. En aquella època, però, cap dels dos països no tenia la capacitat nuclear que té ara.
Després d’un atemptat a l’Índia, el 14 de febrer, que va causar quaranta morts, l’exèrcit indi va bombardar una base al Paquistan que suposadament era del grup que havia reivindicat l’atemptat, Jaish-e-Mohammed, un partit que oficialment és il·legal al Paquistan. En resposta, el Paquistan va tombar dos avions indis.
Què és el Caixmir?
La tensió entre el Paquistan i l’Índia se centra, sobretot, en el territori del Caixmir. Situat a l’Himàlaia, el Caixmir està ocupat en diverses zones per l’Índia, el Paquistan i la Xina. El Paquistan reclama la zona controlada per l’Índia, i l’Índia reclama la zona ocupada pel Paquistan i les zones ocupades per la Xina. Una d’aquestes zones, la Vall de Shaksgam, va ser dividida entre el Paquistan i la Xina d’acord entre aquests dos estats però sense l’acord de l’Índia.
Hi ha una línia de separació, que és la línia d’alto el foc del 1949, que no està definida en el seu extrem, a la glacera de Siachen, considerada el camp de batalla més elevat del món, al peu del Karakoram. Allà, els soldats de tots dos països estan cara a cara a més de sis mil metres.
El Caixmir té una extensió total de 242.800 km² i 11.390.000 habitants. Etnogràficament, religiosament i lingüísticament, hi ha tres zones diferenciades:
—Les valls de Jammu i Punch, on el 66% de la població és hinduista. Molts parlen el dogri, dialecte de l’hindi, i també el pahari i el khowari, del grup indoari. També hi ha alguns sikhs de parla panjabi. Els musulmans viuen al nord-oest i són majoritaris al Punch.
—La Vall del Caixmir, amb un 90% de població musulmana i de parla caixmiri, amb influència sànscrita i que pertany a la branca dàrdica dels parlars indoaris, també parlades per algunes tribus de Gilgit.
—Ladakh i Baltistan (valls de Skardo, Rongdo, Shigar, Khaplo, Kharmang i Gultari), zona poc poblada i coneguda com el Petit Tibet, amb grups com els ladakhi i els balti, de parla tibetana i religió budista, encara que la majoria dels balti s’ha convertit a l’islam. Ocupa un terç del territori, però no arriba als 150.000 habitants. El 60% dels habitants del Baltistan són tibetans.
Durant la partició de la colònia britànica de l’Índia, que va donar lloc al Paquistan i l’Índia, entre més estats, el maharajà va optar per incorporar el territori a l’Índia, però la població musulmana va provar d’evitar-ho. Després de la guerra entre el Paquistan i l’Índia, es va acordar la delimitació d’una línia de separació militar, que és l’actual.
Actualment, l’Índia reclama tot l’antic estat principesc Dogra de Jammu i el Caixmir i administra, aproximadament, la meitat de la regió. El posicionament oficial de l’Índia és que el Caixmir és una ‘part integrant’ de l’Índia, mentre que el Paquistan diu que el Caixmir és un territori en disputa, l’estatus definitiu del qual només pot ser determinat pel poble del Caixmir en virtut del dret d’autodeterminació.
L’Índia i el Paquistan han lluitat en tres guerres pel territori del Caixmir: el 1947, el 1965 i el 1999. L’Índia i la Xina s’han enfrontat una vegada, el 1962, pel control d’Aksai Chin, i també per l’estat nord-est indi d’Arunachal Pradesh. L’Índia i el Paquistan també han participat en diverses pugnes sobre la glacera de Siachen. Des de la dècada dels noranta, l’estat indi de Jammu i el Caixmir s’ha vist afectat per la confrontació entre els independentistes del Caixmir, inclosos els militants que, segons l’Índia, reben suport del Paquistan i les Forces Armades del Paquistan, la qual cosa ha causat milers de morts.
Pot haver-hi una guerra entre el Paquistan i l’Índia?
De fet, hi ha una guerra entre el Paquistan i l’Índia. Els incidents al llarg de la línia de separació són constants, encara que poc perillosos. Aquesta vegada, l’alarma ha estat causada perquè l’aviació índia ha travessat aquesta línia, extraordinàriament sensible, i ha llançat bombes a territori del Paquistan.
En teoria, el Paquistan no reclama el territori del Caixmir ocupat per l’Índia, sinó que demana que els caixmirs puguin exercir el dret d’autodeterminació. Sempre s’ha considerat que això limita el risc de la guerra entre els dos estats.
Per contra, el fet que tant l’Índia com el Paquistan siguin potències amb armament nuclear fa que aquest conflicte sigui especialment difícil. De fet, els enfrontaments entre aquests dos estats el 1999 són els únics que hi ha hagut mai entre dos exèrcits amb capacitat nuclear cara a cara.
I podria ser una guerra nuclear?
La política oficial del Paquistan indica que el seu armament nuclear es pot fer servir en qualsevol moment i circumstància, a diferència de l’Índia, que oficialment diu que només farà servir les armes nuclears en resposta a un atac nuclear.
Els experts consideren que la declaració del Paquistan pot ser interpretada no tant com una amenaça sinó com un intent d’enfortir la seva capacitat nuclear, inferior a la de l’Índia. La guerra nuclear és més un conflicte d’amenaces que cap altra cosa. L’amenaça d’una destrucció mútua actua com a fre per a tots dos estats de manera simultània. En el cas de l’Índia i el Paquistan, tots dos estats tenen, aproximadament, un centenar de caps nuclears, però l’Índia té un cert avantatge perquè compta amb submarins nuclears –cosa que el Paquistan no té–, que són l’actiu més valuós en un conflicte nuclear, perquè és gairebé impossible de destruir-los amb una operació preventiva. És per compensar aquest avantatge que el Paquistan amenaça de respondre a un atac convencional amb un atac nuclear.
Els experts pensen que és difícil que una escalada entre tots dos estats condueixi a una guerra nuclear, tenint en compte que la Xina també forma part del conflicte i sí que té una gran superioritat militar respecte de l’Índia i el Paquistan. Una superioritat que frena el conflicte. De fet, el programa nuclear del Paquistan ha rebut l’ajut de la Xina, que vol equiparar els dos contendents per no permetre que cap d’ells se senti especialment superior.
En el cas que la tensió arribés al nivell nuclear, la cadena de conflictes que es podria desencadenar portaria, segurament, a una catàstrofe d’abast planetari. Només cal tenir en compte l’enorme quantitat de persones que viuen al subcontinent i que quedarien afectades. A més, la proximitat de conflictes com el de l’Afganistan i els del Xinjiang i el Tibet podria desestabilitzar molts països, de la Mediterrània al mar del Japó.
