08.01.2025 - 21:40
The Washington Post · Rick Noack, Haq Nawaz Khan i Shaiq Hussain
Quan Kabul va caure en mans dels talibans afganesos, l’any 2021, el cap del servei d’intel·ligència del Paquistan va ser un dels primers representants estrangers que el règim va convidar a visitar la ciutat. “Tot anirà bé”, va dir aleshores als mitjans de la capital afganesa estant.
Menys de tres anys i mig després d’aquelles declaracions, les relacions entre el Paquistan i l’Afganistan han empitjorat dràsticament. A final de desembre, els bombardaments paquistanesos van matar 46 persones a l’est de l’Afganistan, segons dades del govern afganès. L’atac, segons que ha explicat el Paquistan, tenia com a objectiu un grup de milicians afganesos, però Kabul ha informat que entre els morts hi havia dones i nens.
L’escalada transfronterera reflecteix la frustració creixent a Islamabad per l’augment d’atacs mortals al Paquistan per part de talibans afganesos. El govern paquistanès, en aquest sentit, ha afirmat reiteradament que la facció paquistanesa dels talibans opera al país amb el suport del règim afganès.
Les tensions han continuat creixent aquests darrers dies, amb nous combats entre Islamabad i els talibans afganesos en una zona fronterera divendres proppassat.
“Ha arribat el moment d’actuar plegats per defensar el futur del Paquistan”, va dir aquell mateix dia el primer ministre paquistanès, Shehbaz Sharif.
Durant les dues dècades que va durar la insurrecció talibana a l’Afganistan, Islamabad va ser sovint acusada d’acollir talibans en territori paquistanès –o, si més no, de tolerar-ne la presència. Ara Islamabad es troba a si mateixa en la cara contrària de la moneda.
La victòria dels talibans afganesos, ara fa més de tres anys, va donar confiança als talibans paquistanesos, que van augmentar l’assertivitat i l’abast dels seus atacs al país.
La caiguda de Kabul, paral·lelament, va inundar el mercat negre paquistanès d’armes de foc modernes i ulleres de visió nocturna, cosa que va concedir als talibans paquistanesos un avantatge tecnològic sense precedents sobre les forces locals.
L’Institut d’Estudis per a la Pau del Paquistan, un think tank amb seu a Islamabad, deia en un informe publicat la setmana passada que tant la freqüència com la intensitat dels atacs dels talibans al Paquistan havia augmentat d’ençà de la caiguda de Kabul en mans dels talibans. En els tres anys i mig d’ençà de l’arribada del poder dels talibans a l’Afganistan, afegien els autors de l’informe, els atacs talibans al Paquistan s’han enfilat fins al nivell més alt de la darrera dècada.
Entre el 2007 i el 2015, els talibans paquistanesos van commoure el món amb atacs de perfil alt, entre els quals, l’intent d’assassinat de Malala Yousafzai –l’activista pels drets de la dona que era una adolescent en el moment de l’atac– o la matança en una escola de la ciutat de Peixauar, en què un grup d’homes armats van assassinar 132 nens a trets l’any 2014.
Durant aquells anys, les autoritats d’ambdós països sospitaven que els talibans afganesos i paquistanesos col·laboraven amb freqüència. En un informe publicat l’any passat, l’Equip de les Nacions Unides de Suport Analític i Monitoratge de les Sancions va concloure que ambdós grups continuaven mantenint relacions, i assegurava que els talibans afganesos havien proporcionat suport logístic clau als seus homòlegs paquistanesos durant l’onada més recent d’atacs al país, tot subministrant-los armament i material.
A la regió del Paquistan que fa frontera amb l’Afganistan, la població local també està convençuda dels vincles entre un grup i un altre. Maulana Altaf Hussain, un ancià de la zona, explica que va veure forats en les tanques frontereres poc després de les incursions més recents de talibans afganesos al país.
En declaracions l’any passat, Qari Xoaib Bajauri, un alt càrrec dels talibans paquistanesos, va afirmar que les intencions del grup havien evolucionat al llarg de la darrera dècada. En compte d’atacar civils, deia, l’objectiu dels talibans se centrava ara a combatre les forces paquistaneses, les quals titllà de “càncer per a tota aquesta regió”.
Alhora, Bajauri va negar que el grup comptés amb el suport de militants afganesos, però va reconèixer que entre les seves files hi havia “mujahidins paquistanesos que van lluitar al costat dels talibans afganesos a l’Afganistan” i que ara havien tornat al Paquistan.
Encara que alguns representants del règim afganès volen mantenir relacions cordials amb el Paquistan, Kabul no sembla tenir cap més opció que atacar públicament Islamabad pels bombardaments transfronterers de final del mes passat. Molts talibans afganesos veuen els talibans paquistanesos com a “germans d’armes”, i hi ha una certa pressió al país perquè el govern faci costat públicament al grup, segons que expliquen els analistes.
Khairullah Khairkhwa, ministre d’Informació en funcions de l’Afganistan, va declarar a final de desembre: “La voluntat del nostre poble és protegir la gent, siguin afganesos o convidats”. Les declaracions van interpretar-se àmpliament com una confirmació que Kabul acull regularment militants talibans paquistanesos com a “convidats”, que és la justificació que els talibans afganesos van donar per a acollir al país Osama bin Laden i més milicians d’Al-Qaeda a final dels anys noranta i començament dels dos mil.
Sigui com sigui, els talibans afganesos segurament no tindrien gaires opcions en un enfrontament directe amb el Paquistan, una potència nuclear amb un dels exèrcits més grans del món.
La presència dels talibans paquistanesos a l’Afganistan “és incòmoda per a Kabul, que veu com els paquistanesos abusen del seu ‘estatus de convidat'”, explica Asif Durrani, ex-representant especial del Paquistan a l’Afganistan.
La mateixa setmana en què el Paquistan va atacar uns quants objectius a l’est de l’Afganistan, el successor de Durrani va visitar Kabul per a dialogar amb Sirajuddin Haqqani, ministre de l’Interior en funcions del govern talibà.
“Aquest fet demostra que els talibans també són conscients de la importància del diàleg”, explica Muhammad Amir Rana, analista de seguretat paquistanès.
Però a Islamabad hi ha molts dubtes de fins a quin punt el règim talibà comparteix aquesta disposició cap al diàleg que Haqqani –cap d’una facció clau del règim– sembla que té. Encara que el Paquistan, històricament, ha mantingut històricament bones relacions amb Haqqani, no és clar quina acollida tenen els missatges del govern paquistanès entre la reclusiva cúpula del règim afganès.
“Els Haqqani són importants a l’Afganistan, però no són prou forts per a imposar ni controlar el diàleg amb Islamabad”, sentencia Rana.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
