29.07.2021 - 21:50
L’Arxiu Nacional de Catalunya ha recuperat els darrers documents pendents de la setena tramesa de l’arxiu de Salamanca, enviada l’abril proppassat. Són uns dos mil vuit-cents expedients confiscats per l’exèrcit franquista a la Generalitat després de la guerra del 1936-1939, que es van fer servir per inculpar sospitosos als tribunals militars. Encara manca molt material per a restituir arreu dels Països Catalans.
L’any 2006 van sortir les primeres caixes amb documentació requisada pel règim franquista de l’Arxiu General de la guerra, a Salamanca, i ara, quinze anys més tard, han arribat els darrers documents, que s’havien confiscat a particulars, entitats i partits polítics.
Aquest darrer lliurament consta de quatre caixes de documentació, entre la qual n’hi ha de sindicats i agrupacions polítiques com ara CNT, UGT, Estat Català-JERC, l’Aliança Obrera de Reus i la Unió de Cooperatives de Barcelona, entre més organitzacions. També hi ha una bandera d’Estat Català i cartells del moviment obrer i de la Generalitat.
De la documentació personal, la més important retornada ara a Catalunya pertany a tres persones amb una activitat política notable: l’anarcosindicalista i director del diari Solidaridad Obrera, Ángel Pestaña Núñez; el sindicalista socialista i conseller d’agricultura de la Generalitat, Josep Jové i Surroca, i l’advocat i militar Antonio Aymat Mareca. Tot el material recuperat es tornarà als familiars i hereus dels titulars legítims.
La Comissió per la Dignitat fa gairebé vint anys que en reclama el retorn i diuen que aquesta recuperació ha estat un triomf col·lectiu. Exigeixen la restitució com a acte de reconeixement de la sobirania de les institucions de govern que van ser víctimes del franquisme. “Hem d’estar satisfets perquè s’ha aconseguit una part dels objectius”, ha afirmat el coordinador de la comissió, Josep Cruanyes. Però ha recordat que la feina no és enllestida perquè falta acabar de retornar documents confiscats a quaranta-set ajuntaments catalans, a la maçoneria de Catalunya i a la Generalitat. Són papers vinculats a la justícia i l’ordre públic i també documentació d’uns quants departaments que s’ha trobat a l’arxiu de Salamanca.
Diferències entre el País Valencià i el Principat
Tot i que la requisa afecta el conjunt dels Països Catalans, el procediment per a recuperar els documents, tal com s’especifica a la llei de restitució, s’ha fet diferent arreu del territori. Al Principat, la Generalitat va gestionar-ne el retorn. Al País Valencià, se’n va encarregar l’estat espanyol amb una col·laboració purament administrativa i testimonial del govern valencià.
Al País Valencià, el decret que va aprovar l’estat espanyol donava un any per a reclamar que obligava les persones afectades a especificar què se’ls havia confiscat. Aquest requisit va esdevenir un obstacle perquè molta gent ho desconeixia. En canvi, al Principat s’obligava l’administració a facilitar informació sobre la documentació i els seus titulars.
Per això, a causa dels entrebancs administratius, encara manca que es restitueixi pràcticament tota la documentació que es va requisar al País Valencià. Tot i que és identificada i les Corts van votar per unanimitat a favor del retorn, encara és a l’arxiu de Salamanca. Cruanyes explica que des de la Comissió per la Dignitat demanen que s’obri un nou termini perquè les persones i les entitats puguin tenir els documents i s’atorgui a la Generalitat Valenciana el rol que va poder assumir la de Catalunya.
