19.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 19.06.2023 - 23:30
La papereria Hija de J. Batlle Horta és un negoci centenari de Barcelona. Llibretes, llapis de tots colors, bolígrafs, retoladors, cartolines, cartes, paper d’embalatge. L’aparador i les prestatgeries són plenes de materials de tota mena. És una botiga menuda, però els propietaris n’han sabut optimitzar l’espai i cada racó capta l’atenció de la clientela. Ubicada a la Via Laietana, a la Ciutat Vella, és un negoci tradicional, d’aquells de tota la vida que formen part de l’ADN del centre històric de la capital catalana.
La papereria va obrir el 1917 al carrer de Sant Pere Més Baix com a fàbrica de llibres de comptabilitat, i el 1925 es va traslladar on és ara. La propietària, Isabel Devant, és la cinquena generació familiar del negoci. Hi ha estat vinculada d’ençà que era un nadó, quan la mare hi feinejava. Ara, a seixanta-un anys, ha decidit de jubilar-se. I la papereria abaixarà la persiana per sempre més el 30 de juny. La majoria dels clients són del barri, puntualment algun estranger, i mentre gaudeixen d’un 50% de descompte per liquidació, s’acomiaden de Devant i del seu marit, Josep Bramón. “L’altre dia vaig veure que tancàveu. Moltes gràcies per tot. Tornaré abans del 30, seguríssim”, els diu una clienta. L’anunci del tancament per jubilació ha corregut com la pólvora. Al magatzem ja no queda absolutament res i han liquidat vora el 80% del material. Tot allò que sobri el dia del tancament ho donaran a una ONG perquè ho puguin fer servir els nens més necessitats a les escoles.
El negoci no té relleu generacional. Els dos fills dels propietaris són informàtic i cuiner. Malgrat que de petits hi mostraven interès, han emprès camins professionals completament diferents i no els crida l’atenció. “Envies el fill a estudiar pensant que fas un gran fet, perquè com a mare vols que tinguin una vida millor que tu. Però després els estudis el porten cap a un altre camí. El jovent no es vol sacrificar. La majoria ha estudiat i no es vol emportar els maldecaps a casa”, explica Devant.
La vida de la papereria Hija de J. Batlle Horta és a punt d’acabar-se, però la propietària llogarà el local, i no pas a qualsevol preu. Devant ho té claríssim: vol que el lloc de la papereria l’ocupi un negoci que mantingui l’essència de comerç tradicional. Ha rebut ofertes de supermercats de vint-i-quatre hores, de botigues d’ungles, de cànnabis, per a instal·lar-hi botigues de souvenirs i, fins i tot, del Carrefour del costat, que volia tirar la paret a terra per ampliar l’espai. “He rebut ofertes de tot el que t’imaginis. És un lloc de pas que està molt bé, a prop del Palau de la Música, amb molta gent. Un bombonet!”, reconeix. La propietària només hi detecta un inconvenient, que l’espai és molt petit.
“Vull que es mantingui l’essència del comerç tradicional”
“Estic farta del turisme. Passejo molt per Barcelona, sóc molt barcelonina i me l’estimo, però quan veig aquests negocis, no m’hi sento identificada, ni les botigues que venen souvenirs de sevillanes i toros. No ens identifiquen, aquests souvenirs, no són pas nostres, no m’agraden”, exclama de darrere de l’aparador estant. D’ací a un any, quan passegi per davant la papereria, no hi vol veure res d’això. “Aquí la gent és molt del barri i va venint. I vaig dir que, dins la meva possibilitat, llogaria el local amb unes condicions. Tant se val si no hi guanyo tant, però vull que es mantingui l’essència del comerç tradicional”, explica. Malgrat que encara no hi ha res confirmat ni signat, el més probable és que la papereria es converteixi en una sabateria d’estil italià.
Devant reconeix que hi ha una certa preocupació entre els comerços del barri. Veuen que el turisme atrau uns clients que ja no els són familiars ni els juguen a favor pels tipus de productes que venen. Tampoc no hi ajuda el fet que al voltant apareixen com més va més locals pensats per als turistes. “Marxen botigues interessants i se n’hi instal·len de diferents. Tot és turisme. Pisos, hotels… És un negoci, no dic pas que no, però la ciutat ha de reaccionar i posar-hi fre. Si venien cent creuers, ara hem prioritzat que en vinguin dos-cents. Si tenim deu hotels o cinquanta, doncs en farem cent més”, explica.
Es mostra crítica amb la gestió de l’Ajuntament de Barcelona. De fet, diu que és qui hauria d’estar més preocupat i posar-hi remei: “És inevitable que pleguin comerços centenaris per jubilació, però hauria de posar més mitjans perquè s’obrissin negocis més d’aquí, sense haver de demanar tantes llicències. Mira la Rambla, amb què s’han convertit. És horrorós”, diu. I afegeix: “Tothom ho pensa i ho viu, però ningú és capaç de dir-ho. Si no ho diem, no s’arreglarà res.”
Una vegada jubilada, sembla que Devant haurà de treure el temps de sota les pedres. Vol continuar cantant a la coral, aprendre a ballar salsa, mantenir el cos en forma i fer excursions. “No ho he pogut fer mai, perquè sempre he tingut un horari complicat. També m’agrada viatjar i les plantes. Tinc moltes coses a fer”, clou.
