El papa Francesc dóna vot a les dones i als laics per primera volta

El papa Francesc ha decidit de concedir el dret de vot a les dones i als laics que siguin elegits per participar com a membres en el Sínode de la sinodalitat, en una decisió sense precedents en l’església catòlica. Fins ara només els bisbes podien votar el document final d’aquestes trobades, en les quals es toquen temes concrets que afecten la institució.

Segons que han anunciat els organitzadors de l’Assemblea General Ordinària del Sínode, que culminarà amb dues reunions el mes d’octubre del 2023 i del 2024, amb els nous canvis, cinc religioses s’uniran a cinc sacerdots com a representants amb dret de vot dels ordes religiosos.

D’aquesta manera, deu clergues seran “substituïts per cinc religioses i cinc religiosos pertanyents a Instituts de vida consagrada, elegits per les respectives organitzacions representatives de les superiors generals i dels superiors generals” i amb dret de vot.

Reivindicació històrica

Es tracta d’una reivindicació històrica de les dones amb la qual Francesc reflecteix el seu desig de donar més responsabilitat a dones i laics en la presa de decisions en l’església catòlica.

Des de fa dècades, les dones reclamen el dret a vot en els sínodes. El febrer del 2021, el pontífex va elegir per primera vegada una dona com a sub-secretària del Sínode dels bisbes, la religiosa francesa Nathalie Becquart, que va estar acompanyada en aquest càrrec per l’espanyol de l’orde de Sant Agustí, Luis Marín de San Martín. La religiosa, nascuda a Fontainebleau (França) el 1969, va ser la primera dona a ocupar aquest càrrec. Becquart va poder votar a la reunió de febrer del 2021, però ho va fer en realitat en la seva condició de sub-secretària.

A més, el pontífex ha decidit també que els laics, homes i dones, que participin en el Sínode tinguin dret de votar. Així, ha eliminat la figura dels auditors a l’assemblea i, en el seu lloc, ha afegit “altres setanta membres, no bisbes, que representin altres fidels” i, entre els quals, poden ser elegits “sacerdots, persones consagrades, diaques o fidels laics i que procedeixin de les esglésies locals”.

Fins ara només votaven els bisbes

D’ençà del Concili Vaticà segon, les reunions dels anys seixanta que van modernitzar l’església, els papes han convocat als bisbes del món a Roma durant unes setmanes per a tractar temes concrets. Al final de les reunions, els bisbes voten propostes concretes i les presenten al papa, qui elabora un document que té en compte les seves opinions. Fins ara, només podien votar els homes.

No obstant això, per al cardenal Jean-Claude Hollerich, un dels principals organitzadors del Sínode, “és un canvi important, no és una revolució”. El també arquebisbe de Luxemburg, ha explicat la seva reticència a utilitzar el terme revolució en comentar que, en els llibres sobre la història de França es parla de revolució amb veus a favor i veus en contra.

“Les revolucions divideixen, exigeixen víctimes. En canvi, nosaltres no volem víctimes, volem avançar junts”, ha assegurat. Per tant, segons Hollerich, si l’església troba una manera sinodal per a gestionar les divergències en comunió i caminar junts, està prestant “un gran servei” al món.