Usar pantalles de petit perjudica el son

L’ús excessiu de pantalles per part de nens en edat preescolar pot conduir a una menor qualitat del son, agreujant problemes com la manca d’atenció, la hiperactivitat i l’estat d’ànim inestable. Així ho suggereix un nou estudi de la Universitat Normal de Xangai (Xina).

Les troballes revisades per parells publicades a Early Child Development and Care mostren com el temps davant de la pantalla està significativament correlacionat amb un augment dels problemes d’atenció hiperactiva i els símptomes emocionals, i amb una disminució de la qualitat del son. A més, la investigació, realitzada per experts a la Xina i el Canadà, demostra com la qualitat del son també està àmpliament correlacionada amb la disminució dels problemes d’atenció hiperactiva , els símptomes emocionals i els problemes amb els companys.

“Els nostres resultats indiquen que l’excés de temps davant d’una pantalla pot deixar els cervells dels nens en edat preescolar en un estat d’excitació, cosa que condueix a una mala qualitat i durada del son”, detalla Yan Li, autor de l’estudi i expert en educació preescolar de la Universitat Normal de Xangai.

“Aquesta falta de son pot ser perquè es posposa l’hora de ficar-se al llit a causa de l’ús de pantalles i a l’alteració dels patrons de son a causa de la sobreestimulació i l’exposició a la llum blava. L’ús de pantalles també pot desplaçar el temps que es podria haver dedicat al somni i augmentar els nivells d’activació fisiològica i psicològica, cosa que provoca dificultats per agafar el son”, afegeix l’autor principal, Shujin Zhou, doctor en psicologia de la Universitat Normal de Xangai.

Per generar els resultats, el doctor Zhou i la resta d’autors van enquestar les mares de 571 nens en edat preescolar, d’entre tres i sis anys, en set escoles bressol públiques de Xangai. Les mares van informar sobre la quantitat de temps que el seu fill havia passat mirant pantalles electròniques (televisió, telèfons intel·ligents, ordinadors o altres dispositius) cada dia durant la setmana anterior.

Després van respondre preguntes per avaluar els problemes de conducta que pogués tenir el seu fill, inclosos: dificultats d’atenció hiperactiva, símptomes emocionals com queixes freqüents de malestar i problemes amb els companys, com ara sentir-se sol o preferir jugar sol. Finalment, les mares van respondre preguntes per avaluar la qualitat i la durada del son del seu fill.

“Els nostres resultats suggereixen la presència d’un cicle de retroalimentació positiva, en què l’augment del temps davant de la pantalla i els trastorns del son s’exacerben mútuament a través del reforç cíclic, augmentant el risc de problemes d’atenció hiperactiva, ansietat i depressió”, afegeix el doctor Bowen Xiao, expert en funcionament socioemocional infantil i psicopatologia del desenvolupament, al Departament de Psicologia de la Universitat de Carleton a Canadà.

“Les implicacions del nostre estudi són dobles: primer, controlar l’ús de pantalles en nens en edat preescolar pot ajudar a alleujar problemes de conducta i mala qualitat del son, i segon, les intervencions i els tractaments del son poden ser eficaços per mitigar els efectes adversos del temps davant de pantalles en problemes de conducta”, afirma Xiao.

Tot i això, l’estudi té diverses limitacions, entre elles el fet que totes les dades de les mares “no poden excloure els biaixos des d’una perspectiva subjectiva”, apunten els investigadors. Per això, suggereixen que, per mitigar això, els estudis futurs haurien de monitorar la qualitat del son a través d’instruments científics.