25.10.2024 - 13:14
|
Actualització: 25.10.2024 - 15:51
Els pantans de Riudecanyes i de Siurana són dels pocs embassaments catalans que no s’han beneficiat de les pluges dels últims mesos, com evidencien les imatges d’aquest dijous, també amb dron a Riudecanyes. Mentre que la Baells (Berguedà) ha passat del 25,4% el 2023 al 42,6% aquest octubre, o Sau (Osona) que ha augmentat en 4 punts percentuals la capacitat durant l’últim any, els pantans tarragonins continuen perdent aigua i estan pràcticament buits. A Riudecanyes (Baix Camp), l’embassament es troba a l’1,6% de la seva capacitat. Fa un any estava al 4,2% i fa dos al 18,7%. A Siurana (Priorat) la situació encara és més crítica. Actualment, està al 0,6%. Fa un any tenia un 4,3% d’aigua i el 2022 un 8,20%, tot i que el 2020 superava el 85%.
La sequera extrema està fent estralls a comarques com el Priorat i el Baix Camp, o també la Terra Alta. Les imatges enregistrades ahir a Riudecanyes i Siurana evidencien els estralls d’aquesta escassetat hidrològica, que ha deixat al descobert estructures antigues del fons dels embassaments. De fet, pràcticament, ja no s’aprecien les marques que, fa uns anys, indicaven fins a on arribava l’aigua abans de l’arribada de la sequera.
Un panorama que contrasta amb la bonança que viuen la resta d’embassaments catalans en comparació amb fa 12 mesos. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la reserva mitjana de les conques internes de Catalunya se situa al 27,6%, mentre que l’octubre del 2023 estava al 19,8%.
En aquest sentit, destaquen les crescudes del pantà de Sau que ha passat del 4,9% al gener al 21,1% actual. Tot i això, val a dir que després de les pluges de la primavera d’enguany, aquest embassament de la comarca d’Osona es va situar el juny al 45,3%. De fet, aquesta crescuda de l’aigua feia inaccessible arribar fins al peu de l’església de Sant Romà de Sau, tal com ha passat durant els últims anys, en què centenars de persones s’hi han apropat per capturar una de les imatges més icòniques de la sequera.
Un altre dels embassaments catalans que ha augmentat la seva capacitat en els últims mesos és el de la Baells. Tot i que va començar l’any amb un 21,2%, les pluges d’abril i maig van fer que arribés al juny amb un 50,7% i que actualment es mantingui a un 42,6%.
Siurana, al mínim des de la seva construcció el 1971
Per contra, els pantans de Riudecanyes i Siurana no han deixat de perdre aigua. Pel que fa al de Siurana, aquest octubre ha caigut per sota del mínim històric, que datava d’octubre del 1987. La capacitat de la infraestructura ha arribat al 0,6%, amb un total de 0,08 hm3 embassats, que és el volum més baix des que va començar a acumular aigua l’any 1971. La situació crítica s’està allargant, ja que els nivells van caure per sota del 10% l’agost del 2022 i ja no s’ha tornat a recuperar aquesta cota. Només dos anys abans, i a causa del temporal Glòria, Siurana va mantenir-se al voltant del 90% l’any 2020 i la primera meitat del 2021. Durant els primers vint anys del segle, el nivell mitjà ha estat de prop del 60% de la capacitat total.
Riudecanyes en el nivell més baix des del 1991
D’altra banda, el pantà de Riudecanyes també està en mínims de les últimes tres dècades. Amb un 1,6% de volum embassat (0,09 hm3), està pràcticament sec, a uns nivells que no es veien des que el 1991 el percentatge va caure fins al residual 0,04%. La sequera a la zona ha propiciat que l’embassament porti des del febrer del 2023 per sota del 10% de manera ininterrompuda. Com el pantà veí de Siurana, Riudecanyes també es va omplir amb el Glòria, es va mantenir uns mesos en màxims el 2020 i després va començar a baixar, una tendència que des de l’estiu del 2022 no ha tingut aturador. El nivell mitjà d’aigua en aquest embassament entre el 2000 i el 2020 es va quedar al llindar del 50%.
Tots dos pantans estan molt per sota de la mitjana de les conques internes, que se situen aproximadament en el 27,6% de la seva capacitat a finals del mes d’octubre. L’evolució de la xarxa d’embassaments gestionats per l’ACA és similar a Riudecanyes i Siurana, tot i que sempre per sobre. Ara bé, la gran diferència s’ha vist aquest any, ja que l’increment del 15% al 35% de les reserves en el conjunt dels pantans registrat aquesta primavera no s’ha reflectit en cap de les dues infraestructures tarragonines, que han continuat baixant sense aturador.
