10.03.2020 - 00:05
Ahir les borses de tot el món van viure un malson. Caigudes dels índexs molt a prop del 8% –fins i tot al Dow Jones– es veuen en ocasions molt comptades i només en cas de fets molt greus. L’última vegada va ser el 2016, amb l’anunci de la sortida del Regne Unit de la UE, i l’anterior amb la fallida de Lehman Brothers, el 2008. Ens trobem en una situació tan greu? Sens dubte, no com el 2008, però a les borses ara plou sobre mullat. Ja fa unes quantes setmanes que els nervis s’han anat apoderant de la gent, amb la por del contagi per l’extensió imparable de la malaltia pel coronavirus 2019 (Covid-19) i, en el cas dels mercats, per les conseqüències econòmiques de tota mena que pot tenir en les empreses. Unes conseqüències que ara com ara no podem saber i encara menys quantificar, però que poden ser importants si la durada de la pandèmia s’allarga.
Però el maldecap ha crescut amb el desacord entre Rússia i l’Aràbia Saudita sobre com encarar la producció de petroli per evitar que la caiguda més que previsible de la demanda mundial ensorri els preus. La intenció dels àrabs era clara: retallar la producció i mirar de mantenir un cert equilibri entre oferta i demanda perquè els preus no fluctuessin gaire. Però els russos han dit que no. Penseu que parlem del segon i tercer productors de cru del món (el primer són els EUA). La resposta dels àrabs ha estat contundent. La seva companyia petroliera, Aramco, va començar a aplicar ahir la rebaixa de preus més forta almenys en vint anys en el petroli que ven als mercats estrangers. Ofereix descomptes sense precedents per a compradors d’Àsia, Europa i els EUA, per atreure les refineries a comprar cru saudita en detriment d’uns altres proveïdors. A més, amenacen que a partir del primer d’abril començaran a bombar més cru dels pous, és a dir, a augmentar la producció i inundar els mercats en uns moments de demanda a la baixa.
La idea és fer que amb la caiguda de preus pateixin els russos i també els americans, que l’extreuen mitjançant el sistema de fracking i als quals uns preus per sota dels 35-40 dòlars per barril no els és rendible. Ahir, el Brent va arribar a 35 dòlars, amb una baixada del 24% respecte d’abans-d’ahir. Som doncs a la frontera de la rendibilitat per a molts productors americans. Cal dir que l’extracció de petroli a l’Aràbia Saudita és molt barata. Fins i tot amb un preu de 10 dòlars hi farien beneficis, si bé no podrien pagar l’immens pressupost públic que tenen, basat en el cru i prou. Afegim-hi que molts països que depenen de l’exportació de petroli, com ara Veneçuela, també en sortirien molt malparats.
Però ve’t aquí que hi ha un tercer element addicional que ahir va ajudar a enfonsar els mercats. Recordem que fa pocs dies la Reserva Federal, de sorpresa, va abaixar mig punt el tipus d’interès oficial i que, per una altra banda, el BCE es reunirà dijous. Ahir a Frankfurt circulava un informe en què es feia una previsió molt baixa d’inflació per a cinc anys, alimentada, a més, per la caiguda del preu del petroli. Això pot fer pensar que el BCE també decidirà d’abaixar els seus tipus, que va decidir de mantenir en el 0% encara no fa dos mesos. Pensem que des que la Reserva Federal va abaixar el tipus l’euro s’ha revalorat amb el dòlar gairebé d’un 3%, la qual cosa no agrada, sobretot als exportadors alemanys. Aquesta mesura castigaria una mica més la banca europea, que ja té moltes dificultats per a treballar amb marges suficients als nivells actuals de preus dels diners. I ahir aquesta conseqüència va ser clau per a l’Íbex.
Només així s’explicaria que dels sis valors que més van caure, quatre siguin bancs. Els altres dos són Arcelor Mittal i Repsol, ambdós per raons més clares que la banca. El fet és que els bancs espanyols es troben en una cruïlla complicada. La relació entre el valor de mercat i el valor comptable ha caigut molt avall. A Bankia i Banc Sabadell, per exemple, el valor de mercat és només d’un 40% del seu valor comptable, la qual cosa els fa molt barats… si hi ha cap entitat que les vulgui comprar, és clar. Santander i BBVA estan per sota del 50% i Caixabank una mica més amunt.
I ara, què? Rebotarà la borsa o continuarà baixant? Els analistes no semblen posar-se d’acord sobre com continuarà la situació que ahir va començar. Però hi ha un fet que no podem passar per alt. Si la borsa espanyola, d’ençà del mínim assolit el 2012 en la gran crisi, ha pujat fins ara d’un 26%, el Dow Jones ha pujat d’un 213%. Què vol dir això? Doncs que la borsa americana està molt inflada i que una retallada –diuen alguns analistes– seria aconsellable i tot. El problema és que si Nova York esternuda, aquí rebrem de valent, quan encara no ens hem recuperat pràcticament del càstig rebut a la darrera crisi. De moment, cal estar molt atents al comportament del petroli, a veure què fan els saudites i els russos. Si arribessin a un acord que evités la guerra de preus que ara s’albira fóra un punt positiu per a tots. Si no, la suma dels tres problemes que he esmentat no m’agrada gens ni mica…
