19.02.2023 - 14:19
|
Actualització: 19.02.2023 - 18:56
La pandèmia de la covid ha agreujat els problemes de salut mental a les presons catalanes, amb un 40% de presos amb trastorns psicològics i la xifra més alta de suïcidis d’ençà que hi ha estadístiques. De fet, han estat la principal causa de mort en centres penitenciaris el 2022. Segons dades del Departament de Justícia, l’any passat es van comptabilitzar catorze suïcidis de les trenta-nou morts a la presó mentre que l’any 2019, abans de la pandèmia, van ser vint-i-vuit les víctimes mortals sota custòdia de l’administració penitenciària, set dels quals s’havien llevat la vida. Es tracta d’una tendència que ha anat a l’alça des que Justícia té publicades estadístiques de defuncions i el 2022 arriba a la xifra més alta que s’ha recollit mai. Atribueixen aquest augment a la pandèmia i les situacions de confinament extraordinari que s’han viscut a les presons.
Per part seva, José Moreno, portaveu de l’associació per al monitoratge del sistema penal OBSERVA, considera que aquestes persones estan sota tutela de l’administració, i quan les xifres de suïcidi van a l’alça és que, sens dubte, alguna cosa falla. En declaracions a EFE, Moreno ha assenyalat que això és degut a diversos factors, des de la presència de persones amb patiments mentals que no haurien d’estar sota aquest règim disciplinari, passant pel mateix entorn carcerari, caracteritzat per la violència i la tensió. Durant el confinament es va sumar el fet que moltes persones privades de llibertat van veure endarrerits els seus permisos, sortides programades i progressions de grau, segons OBSERVA. Un estudi del mateix Departament i de l’Associació Justícia i Pau apunta que aquest fenomen és degut a l’alta presència de persones amb patiments i problemàtiques vinculades a la salut mental a les presons, una prevalença fins a set vegades més gran que en el conjunt de la població.
L’ansietat, el principal problema de salut mental
Les xifres del mateix estudi revelen que al voltant d’un 40% de la població reclusa pateix alguna mena de trastorn mental. L’ansietat és el problema més present als centres penitenciaris, que el 2022 el patien un 39,62% dels reclusos. Es tracta d’una xifra molt elevada en comparació de la població general, en què aquest percentatge és del 17,97%, segons l’Institut Català de la Salut.
Des d’OBSERVA han reconegut que en molts casos es tracta d’una part de la població amb problemes de salut previs, que sumat a contextos desfavorables acaben delinquint i ocupant les places del sistema judicial i penitenciari, en lloc de ser acollits i tractats d’una manera terapèutica. Tot i això, denuncien que la resposta de l’administració davant manifestacions d’aquest problema, com autolesions o conflictes entre interns, sigui en la majoria d’ocasions l’aïllament, la contenció mecànica, les sancions disciplinàries i la regressió d’aquestes persones a règims de vida en primer grau. Aquestes sancions poden empitjorar el patiment i els trastorns mentals, d’acord amb l’informe ‘La salut mental al sistema penitenciari català’, que remarca que és justament als interns sotmesos a aquests règims on s’ha detectat un índex més elevat de suïcidis.
Un pla de prevenció de suïcidis
El desembre passat, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va anunciar que havien signat un conveni amb el Departament de Salut per prevenir els suïcidis i millorar la intervenció a les unitats d’aïllament, així com que suprimirien el mètode de contenció mecànica, que havia estat recuperat per la seva predecessora, Lourdes Ciuró de Junts. Des de la conselleria de Justícia asseguren que estan treballant en un paquet de mesures extraordinàries per atacar aquesta problemàtica. En un comunicat, OBSERVA assenyalava que davant d’aquesta situació s’haurien d’aplicar altres mesures que ja es contemplen a l’ordenament jurídic, com són les suspensions de condemna per malaltia mental i la derivació d’aquestes persones als recursos sociosanitaris externs al sistema penitenciari.
A més, des d’aquesta associació demanen explicacions respecte a les 127 morts dels últims anys a les presons i el motiu de les quals es troba indeterminat. Reclamen el dret de les famílies a saber la causa de la mort dels seus parents.
