27.03.2025 - 21:40
Aquest mes fa cinc anys de l’aturada del món per la pandèmia de la covid, i la premsa mundial encara intenta descobrir d’on va sorgir exactament el virus. La setmana passada el cap científic del Times de Londres, Tom Whipple, va publicar un llarg article en què valorava les dues teories principals, la del mercat i la del laboratori, i admetia la incapacitat d’arribar a una resposta ferma. Ambdues són plausibles, però no hi ha cap prova definitiva. L’altra columna important va sortir al New York Times, escrita per la sociòloga i col·laboradora regular del mitjà Zeynep Tufekci. S’hi repassa el paper de les autoritats sanitàries nord-americanes, però molta gent es va indignar pel titular: “Vam ser greument enganyats sobre l’esdeveniment que ens va canviar la vida”. Fixeu-vos en la construcció verbal que evita el subjecte.
En aquests moments només tenim una dada certa sobre l’origen del virus SARS-CoV-2, que provoca la covid: va començar a circular la tardor del 2019 a la ciutat xinesa de Wuhan. Sabem que en aquesta ciutat hi ha un mercat de venda d’animals vius que no complia cap de les mesures higièniques necessàries, i que també és la seu d’un dels instituts de recerca vírica més importants del món.
Tenir tan poca informació és excepcional, perquè ara mateix els científics són capaços de descriure amb molta precisió l’inici d’una epidèmia, quin va ser l’animal que va fer d’intermediari entre els ratpenats i els humans i de quina manera es va propagar. Per exemple, el virus que va causar el brot de la SARS de 2002 es va introduir dins la població humana a través d’unes civetes capturades a la natura i preparades per al consum humà. Un moment clau va ser quan un peixater va acabar ingressat en un hospital. Va encomanar la malaltia al personal sanitari, i d’aquí es va escampar a altres centres de salut i per tot el món.
Si encara no sabem gaire res de l’origen de la covid és per l’acció de la Xina, que sempre s’ha negat a donar explicacions a la comunitat internacional i ha destruït proves. Ara bé, val la pena de parlar de la cadena d’errors que es va produir a Occident, sobretot als Estats Units. Ara tenim molta més informació que fa cinc anys, perquè a diferència del que passa a Espanya, les comissions d’investigació del congrés nord-americà tenen una capacitat enorme d’arribar a la veritat.
Durant els primers mesos del 2020 les principals autoritats públiques sobre epidèmies d’aquell país discutien en privat la possibilitat que el nou virus s’hagués escapat del laboratori de Wuhan, perquè tenia unes novetats genètiques que s’assemblaven a alguns experiments que ja s’havien publicat. A més, no seria la primera vegada que això passava: la grip del 1977, d’una soca que s’havia considerat extingida, sembla que va sorgir d’unes instal·lacions soviètiques. Tot i això, el 19 de febrer de 2020 un grup de 27 científics van publicar un article a The Lancet en què afirmaven que la hipòtesi del laboratori era una teoria de la conspiració, i que l’única possibilitat era l’origen natural. Tot i que els autors es van presentar com a independents, el text havia estat escrit pel zoòleg Peter Daszak, llavors president d’una organització no governamental anomenada EcoHealth Alliance, dedicada a l’estudi de malalties infeccioses. L’organització tenia uns lligams econòmics estrets amb l’institut de Wuhan, però aquest enorme conflicte d’interessos no es va revelar fins el 2021.
A tot això cal afegir-hi el context polític. Aquell any hi havia eleccions a la presidència dels Estats Units, i calia desallotjar Donald Trump de la Casa Blanca. Com que Trump defensava la teoria del laboratori, l’esquerra va decidir que tothom que opinés com ell era un indesitjable, i a més tenia l’article de The Lancet com a escut. Molts científics de primer nivell van ser assetjats i silenciats per oposar-se a la veritat oficial, i mai no van tenir ressò als principals mitjans; algunes xarxes socials com Twitter i Facebook van esborrar missatges dels usuaris que anaven en la mateixa línia. Tots plegats van col·locar l’etiqueta de fake news a allò que era perfectament plausible.
El New York Times va arribar a publicar en un editorial que vincular el virus i la Xina era racista. El més gros és que durant els primers mesos de la pandèmia algunes autoritats científiques van discutir en privat com podien amagar informació a Donald McNeil, un veterà periodista del diari especialitzat en epidèmies, i evitar que escrivís sobre la teoria del laboratori. No els va fer falta prendre cap mesura. En plena histèria racial arran de l’assassinat de George Floyd, uns adolescents van acusar McNeil de fer servir una paraula poc apropiada en un viatge escolar, i va ser obligat a plegar. No és estrany que quan la setmana passada vam llegir aquella columna on ens deia que “vam ser greument enganyats”, molta gent hi afegís de seguida el subjecte: sí, pel New York Times.
A tot això s’hi van afegir dos elements. Un, l’omnipresència a ràdios i televisions de tertulians sense cap mena de coneixement científic, una enorme xerrameca global que només va servir per a confondre el públic. També va sorgir tota la colla d’amants de les conspiracions, antivaccins, etcètera, a vessar les seves idees pútrides, inclosa aquella que ens estaven injectant un xip per a espiar-nos (com si tots no duguéssim un mòbil a sobre que revela tot el que fem). Es va estendre aquella frase tan idiota de “fes la teva pròpia recerca”, com si tots els ciutadans fóssim microbiòlegs i tinguéssim un laboratori a casa. La consigna vol dir, és clar, “remena per internet fins que trobis algun discurs que s’avingui amb els teus prejudicis”.
Ara mateix estem menys preparats que fa cinc anys en cas que comenci una altra pandèmia. La lluita contra les malalties s’ha polititzat, moltes institucions han quedat desacreditades, i hi ha força gent que veu amb desconfiança l’acció dels científics per culpa de les decisions preses per unes autoritats que tenien un greu conflicte d’interès. Tampoc no s’ha deixat d’experimentar amb virus –fins i tot l’institut de Wuhan publica articles en què explica com en manipula, i sense les mesures de seguretat adequades.
La pandèmia de la covid, entre vint i trenta milions de morts a tot el món, va tenir uns efectes econòmics i socials immensos, però com que la majoria d’afectats van ser persones grans, molta gent hi va treure importància. Potser hauríem de recordar més sovint que un dia podria sorgir un virus que, com la grip espanyola del 1918, matés sobretot nens i joves. Si això passa, les mesures que haurem de prendre faran que les del 2020 ens semblin una broma.
