Paluzie: ‘Si estiguéssim forts, aquest seria un bon moment per a reactivar la declaració d’independència’

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ho té clar: ‘Si estiguéssim forts, aquest seria un bon moment per a reactivar la declaració d’independència’. Al seu entendre, la sortida de Juan Carlos I de l’estat espanyol ha deixat tocada la credibilitat de l’estat i seria una bona oportunitat per a tornar-ho a provar, però confessa que tot plegat arriba en un moment de feblesa. ‘S’ha de trencar qualsevol suport possible al govern de l’estat. En un moment així, cap dels partits independentistes que tenen representació al congrés de diputats no hauria de negociar amb el govern espanyol. No té sentit.’

—La sortida de Juan Carlos I ha originat una crisi institucional. L’independentisme ho hauria d’aprofitar?
—El descrèdit de la monarquia espanyola és una oportunitat per a l’independentisme. A més, si ho sabéssim fer bé, aquesta crisi d’imatge del govern espanyol podria ser no tan sols una oportunitat per al creixement de l’independentisme com a moviment, sinó també una ajuda per a aconseguir la independència, com a objectiu final.

—I com s’hauria de fer, això?
—No ho sé. El problema principal és que tot això ens agafa en un moment de molta feblesa. Ara mateix no tenim cap estratègia compartida i hi ha molta desorientació política. Però és clar que s’ha de trencar qualsevol suport possible al govern de l’estat. Des de l’Assemblea defensem que això és el mínim. En un moment així, cap dels partits independentistes que tenen representació al congrés dels diputats no hauria de negociar amb el govern espanyol. No té sentit que ara negociïn el pressupost de l’estat, per exemple. La relació que hi ha hagut des de la investidura de Pedro Sánchez amb aquesta mena de mig suport d’Esquerra Republicana no té gens de sentit. Això s’hauria de trencar radicalment.

—I la taula de diàleg?
—Encara més. La taula de diàleg ja havia perdut tota la legitimitat prèviament. La primera cosa que havia de fer aquesta taula era desjudicialitzar el conflicte, i això no ha passat, al contrari, tot plegat s’ha agreujat. La taula de diàleg ja no era creïble, però ara, a més, hem de ser conscients que davant tindríem un govern que ha encobert la fugida d’un rei acusat de corrupció… Aquest últim temps, amb els nostres gests ens hem dedicat a legitimar el govern espanyol. Ara hauríem d’aprofitar tot això per deixar de legitimar aquest govern suposadament progressista. Amb un govern que ha fet una cosa tan greu, cal que s’aturi qualsevol relació.

—I quina reacció hauria de tenir el Parlament de Catalunya, tenint en compte que hi va haver el referèndum del Primer d’Octubre i la proclamació de la República?
—Si estiguéssim forts, aquest seria un bon moment per a reactivar la declaració d’independència. El problema és que no ho fem. Jo no veig els nostres polítics amb els ànims ni amb la preparació per a fer-ho. Si no s’hagués estat perdent el temps aquests dos últims anys, aquest seria un bon moment per a tornar-ho a intentar.

—No estem preparats?
—No, els polítics no s’han preparat ni mentalment ni tècnicament per fer efectiva la declaració d’independència. A més, el context amb la covid-19 complica una mica més les mobilitzacions. Tot plegat comporta un risc sanitari, ara. L’estat no és idiota i també sap quan ha de prendre aquestes decisions perquè tinguin el menor impacte possible. Ho han fet en ple mes d’agost, i en un moment en què comença a haver-hi rebrots. Però malgrat que no sigui possible a curtíssim termini, l’oportunitat encara hi és. L’independentisme ha d’aprofitar el descrèdit que això significa per a la monarquia espanyola i també per a l’estat en el seu conjunt. Tot plegat ha estat una bona patacada per a la casa reial espanyola i el govern de Pedro Sánchez.

—En un altre context, l’ANC ja hauria fet una crida a la mobilització…
—Ara és molt difícil mobilitzar la gent. En algunes zones de Catalunya, com ara l’àrea metropolitana, hi ha restriccions sanitàries molt elevades. Han crescut els casos i, per tant, hi ha un risc de rebrot enorme. Aquesta situació et limita a l’hora de fer mobilitzacions. Nosaltres no volem posar en perill la població. De vegades és molt fàcil dir que no fem crides a la gent a mobilitzar-se al carrer, però ara imagineu que vénen milers de persones i després es determina que hi ha un nou focus que ve d’aquesta concentració. No ens ho podem permetre. És la pandèmia més grossa que ha hagut d’afrontar el món occidental en l’últim segle. La nostra intenció ara és mobilitzar-nos l’Onze de Setembre. Complint totes les restriccions que hi hagi, això sí. No podem deixar els carrers, ens hem de mobilitzar.

—Parlàveu del Parlament de Catalunya. I els de les Illes i el País Valencià? Creieu que aquestes institucions reaccionaran d’alguna manera?
—El sentiment monàrquic al conjunt dels Països Catalans és més feble que no en altres territoris de l’estat espanyol. No oblidem que on pengen Felip V cap per avall és a Xàtiva. Les matances que hi va haver amb la batalla d’Almansa van ser enormes. Aquest pòsit històric és molt present en la societat valenciana.

—Aquesta crisi pot posar fi a la monarquia espanyola?
—Sóc força escèptica amb això, però no és descartable al 100%. En principi, la monarquia s’ha blindat amb l’ajuda del PSOE i el suport tàcit de Podem. El que hauria d’haver fet el partit de Pablo Iglesias en un context així és abandonar el govern.

—Aquests dies Podem ha fet piulets molt crítics amb la corona, però no sembla que trontolli el govern…
—Exactament, fa allò que de vegades fa l’independentisme: molta gesticulació i pocs fets. Diuen molt que això és indigne, però cal recordar que ells són membres del govern que ha pactat aquesta fugida. Haurien hagut de fer aflorar els diners opacs que la monarquia té a l’estranger. I després, fer-los pagar els diners que deuen a Hisenda. De fet, d’alguna manera a Catalunya vam fer una cosa així amb el president Pujol. Quan es va saber que tenia diners a Andorra, la classe política catalana es va posar d’acord per retirar-li els honors. Li van treure l’oficina del president i el tractament de Molt Honorable. És més, la família Pujol va liquidar una part d’aquests diners amb Hisenda. Una altra cosa és tot el procés judicial que encara hi ha obert. No s’hauria de fer igual amb el rei emèrit espanyol? A aquest home ni tan sols li han retirat el títol… A més a més, el govern li ha donat suport a l’hora d’anar-se’n.

—I per què se n’ha anat si té el suport del govern espanyol?
—De moment no se sap, de mica en mica ho anirem veient. Però la meva sospita és que se n’ha anat per no fer front al procés judicial que li podrien obrir a Suïssa. Ho dic perquè ell ha dit que està a disposició de la justícia espanyola. Per tant, de la justícia que s’amaga és de la suïssa. Tot plegat és tan escandalós… Internacionalment, la imatge d’Espanya ha quedat desprestigiada al màxim.

—I la crisi de la monarquia pot ser també una crisi del règim del 78? O a aquest règim no l’afecta res de tot això?
—Les dues coses van completament lligades. El descrèdit de la monarquia també és el descrèdit del règim del 78. Això sí, cal ser conscients que tot això és una oportunitat per a Catalunya, però també pot ser un risc. És important que no ens emmirallem amb la perspectiva de la caiguda del règim del 78 i la monarquia espanyola. No fos cas que llavors això, en lloc de ser una oportunitat per a la independència, sigui una maniobra de dilatació, tot fent-nos creure que Espanya pot canviar. És important que deslliguem els dos projectes. Hem de tenir clar que nosaltres tenim un projecte propi que és la independència.