Paluzie s’acomiada assenyalant els partits: “No us vàrem donar el 52% perquè féssiu això”

Elisenda Paluzie ha encapçalat el seu darrer acte com a presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’entitat, que fa deu anys, ha presentat el nou posicionament polític. A l’auditori de Sant Cugat del Vallès, la dirigent independentista s’ha acomiadat amb una dura crítica als partits independentistes, als quals ha acusat de fer una reculada política, i ha fet una crida per a “reprendre l’ofensiva per la independència”.

Visiblement emocionada, ha començat el discurs parlant del desè aniversari que enguany fa l’ANC: “No hi hauríem volgut arribar, perquè volem dissoldre’ns com més aviat millor.” Ha tingut un record pels primers fundadors com ara Miquel Sellarès, Miquel Strubell, mort fa poc, Pere Pugès i Carme Forcadell. “Van sorprendre tothom reunint un milió de persones per la independència als carrers de Barcelona l’Onze de Setembre de 2012.” Ha recordat que l’aparició de l’ANC va canviar l’agenda política del país fins que es va arribar a l’octubre del 2017.

Ha tornat a demanar als partits del 52% que aturin una “retirada” que diu que dura massa i que pot portar a la derrota de l’independentisme si no reacciona: “L’estat espanyol no negocia, i només es pot derrotar com vàrem fer l’1-O. I aleshores potser, com van fer amb Cuba, voldran negociar.”

Paluzie s’ha mostrat molt crítica amb el pacte a quatre bandes entre ERC, Junts, el PSC i els comuns per reconèixer per llei el castellà com a llengua d’ús a l’escola: “Els nostres governants són a punt de cometre un error que ataca la columna vertebral de la nostra nació, la llengua catalana. Una llei aprovada pel parlament, no pot fer vehicular el castellà a l’ensenyament.”

Ha acabat el discurs assenyalant directament els partits independentistes per la seva inacció d’ençà de les eleccions: “No us vàrem donar el 52% perquè féssiu això”, ha dit, i ha instat la gent a fer pressió per trencar el pacte d’estabilitat que creu que han acordat els partits parlamentaris.

Una majoria “inútil”

El vice-president de l’entitat, David Fernández, també ha atacat directament la gestió “autonòmica” dels partits independentistes per no haver implantat el mandat de l’1-O: “Mai una majoria independentista no havia estat tan aclaparadora al parlament i, alhora, mai aquesta majoria no havia estat tan inútil per avançar nacionalment”, ha dit, i ha valorat els partits del 52% com el principal “problema” per avançar cap a la sobirania.

Per això, diu que a partir d’ara l’ANC es proposa d’exigir-los mesures de regeneració democràtica, que denunciaran els pactes amb partits espanyolistes a totes les institucions i que impulsaran, com a mesura estrella, una llista cívica per les eleccions al parlament.

El full de ruta presentat és el que els socis han aprovat aquestes darreres setmanes amb el 96% dels vots (sobre una participació de 4.275 persones). Del text, en destaca la decisió de proposar una candidatura unitària i, si els partits no s’hi avenen, demanaran el vot en blanc o nul.

El document també manifesta la decepció amb els partits independentistes i les institucions nacionals, i lamenta que s’hagin diluït en l’autonomisme. Diuen que la Generalitat i el Parlament de Catalunya són “institucions captives, sotmeses, amenaçades i desgastades, que ni aprofiten el petit marge de maniobra que els queda per treballar per la independència”. És una crítica que estenen als batlles independentistes i els acusen de mirar cap a una altra banda seguint la lògica dels partits. A més, critiquen els pactes amb partits espanyolistes en l’àmbit municipal. Per mirar d’evitar que es repeteixin, l’ANC ha decidit que pressionarà els partits independentistes per a obtenir el compromís per escrit que no facilitaran que governin ajuntaments, consells comarcals o diputacions.

El full de ruta assenyala que cal un organisme polític a l’exterior que assumeixi la coordinació estratègica del moviment d’alliberament nacional. En aquest sentit, els socis de l’ANC es comprometen a potenciar el paper del Consell per la República i la cooperació entre tots dos organismes, especialment en el front internacional, per a fer créixer el nombre d’inscrits al Consell.

Una volta superada la fase més crítica de la pandèmia, l’ANC es compromet a recuperar plenament la presència als carrers i tornar a exhibir el múscul de mobilització dels anys anteriors per arrossegar els partits polítics. Concretament, ja avança la intenció de fer mobilitzacions multitudinàries per la Diada i el Primer d’Octubre, que volen que el govern el declari dia festiu nacional com a dia de la República Catalana. Si no l’hi declara, les territorials pressionaran els municipis perquè el facin festiu local.

L’ANC vol preparar un nou embat democràtic amb més potència que el del 2017 i recorden que 2023 s’acaba el termini de marge establert als acords d’investidura de Pere Aragonès. L’any vinent, a més, hi ha previstes eleccions municipals i espanyoles, i l’entitat demana una estratègia de “vot intel·ligent”.