30.08.2023 - 20:51
|
Actualització: 30.08.2023 - 22:54
Les palles de paper, àmpliament considerades com a sostenibles perquè no estan fetes a base de plàstic, contenen substàncies químiques potencialment tòxiques i amb un cicle de vida de milers d’anys, segons que assegura un article publicat recentment a la revista científica Food Additives and Contaminants.
Els PFAS, unes substàncies associades a tota mena de problemes de salut
En la primera anàlisi d’aquesta mena duta a terme amb palles comercialitzades Europa, i tan sols la segona a escala mundial, un grup d’investigadors belgues van examinar 39 marques de palles a la recerca del grup de substàncies químiques sintètiques conegudes com a substàncies perfluoroalquíliques, més conegudes per l’acrònim anglès PFAS.
Els autors de l’estudi van trobar PFAS en la gran majoria de les palles analitzades, particularment en les de paper i les de bambú. Els PFAS s’utilitzen per a fabricar productes quotidians, des de peces de roba fins a paelles antiadherents. Així i tot, són substàncies potencialment nocives per a les persones, la fauna i el medi ambient.
Són conegudes per descomposar-se molt lentament i ser capaces de persistir en el medi ambient durant milers d’anys, una propietat que ha fet que se les conegui pel terme anglès “forever chemicals“ (“substàncies químiques eternes”). Les investigacions han coincidit a associar els PFAS a tota mena de problemes de salut, com ara el càncer de ronyó, el càncer testicular, les malalties tiroidals, els problemes hepàtics, la pèrdua d’efectivitat dels vaccins o bé l’augment dels nivells de colesterol.
“Les palles fabricades amb materials vegetals, com ara el paper i el bambú, solen vendre’s com a més sostenibles i ecològiques que no les de plàstic”, afirma el doctor Thimo Groffen, científic mediambiental a la Universitat d’Anvers (Bèlgica) i un dels autors estudi. “No obstant això, la presència de PFAS en aquestes palles demostra que això no necessàriament és cert“, afegeix.
Les palles d’acer inoxidable, les úniques sense PFAS
Com més va més països han prohibit la venda de productes de plàstic d’un sol ús, incloent-hi les palles per a beure. Això ha fet que les versions d’origen vegetal d’aquest producte s’hagin popularitzat.
Un estudi recent ja havia trobat PFAS en palles d’origen vegetal comercialitzades als Estats Units. El doctor Groffen i els seus col·legues volien esbrinar si passaria el mateix amb les palles que es venen a Bèlgica. Per a això, l’equip de recerca va comprar 39 marques diferents de palles fetes a base de cinc materials diferents: paper, bambú, vidre, acer inoxidable i plàstic.
Les palles, que es van comprar principalment en botigues, supermercats i restaurants de menjar ràpid, es van sotmetre a dues rondes de proves de detecció de PFAS. La majoria de les marques (27 de 39, equivalent a un 69% de totes les palles analitzades) contenien PFAS. En total, es van trobar 18 PFAS diferents en les palles, equivalent a gairebé un PFAS nou per cada dues palles.
D’aquestes, les palles de paper eren les més propenses a contenir PFAS, amb aquestes substàncies químiques essent detectades en 18 de les 20 de les marques analitzades (un 90%). També es van detectar PFAS en 4 de les 5 marques de palles de bambú analitzades (80%), en 3 de les 4 de les marques de palles de plàstic analitzades (un 75%) i 2 de les 5 marques de palles de vidre analitzades (un 40%). Aquestes substàncies químiques, tanmateix, no es van detectar en cap dels cinc tipus de palla d’acer inoxidable analitzades.
El PFA més comú, l’àcid perfluorooctanoic (PFOA), està prohibit a tot el món des del 2020. En les palles analitzades també es van detectar àcid tricloroacètic (TFA) i àcid trifluorometanosulfònic (TFMS), dos PFAS de “cadena ultracurta” que són molt solubles en aigua, cosa que n’afavoreix la filtració de la palla al contingut de la beguda.
Un risc limitat per a la salut humana
Així i tot, les concentracions de PFAS trobades en aquestes palles eren baixes en tots els casos. Tenint en compte que la majoria de la gent sol emprar-les de forma ocasional, per tant, els PFAS d’aquestes palles suposen un risc limitat per a la salut humana. No obstant això, els PFAS poden romandre a l’organisme humà durant molts anys, i les concentracions d’aquestes substàncies químiques al cos poden augmentar amb el temps. “Quantitats petites de PFAS, encara que no siguin perjudicials en si mateixes, poden afegir-se a la càrrega química ja present a l’organisme”, adverteix Groffen.
No se sap si els PFAS van ser afegits a les palles pels fabricants per a impermeabilitzar-les, o bé si són el resultat de contaminació externa. Entre les possibles fonts de contaminació es troben, per exemple. El sòl en què es van conrear els materials vegetals emprats per a les palles, o bé l’aigua emprada en el procés de fabricació. No obstant això, els autors de l’estudi expliquen que la presència d’aquestes substàncies químiques en gairebé totes les marques de palles de paper analitzades significa que és probable que, en alguns casos, els PFAS s’empressin deliberadament com a recobriment hidròfug (aïllant impermeable).
Per tot això, Groffen acaba dient que la presència de PFAS en les palles de paper i de bambú demostra que aquests productes “no necessàriament són biodegradables”. I afegeix: “No hem detectat cap PFAS en les palles d’acer inoxidable, per la qual cosa aconsellaria als consumidors que utilitzessin aquesta mena de palles, o simplement que evitin d’utilitzar palles en general”.
