07.02.2019 - 10:24
Un dels sons més autèntics és el de manifestar alegria i felicitat. Sí. Riure. Un dels grans plaers de la vida. Riure és tan important que fins i tot ja té dia propi al calendari: el 3 de maig. I qui són els experts en provocar-te un somriure? Els pallassos: aconsegueixen posar color als teus dies grisos als hospitals, on sovint una rialla pot ser molt cara.
Les associacions de pallassos d’hospital van néixer cap als anys 80 als Estats Units. El seu gran precursor va ser el doctor Hunter Doherty “Patch” Adams, un metge nord-americà, activista social i pallasso professional. Adams va adaptar les intervencions artístiques i teatrals als hospitals per generar alegria i salut emocional als malalts interns. A poc a poc aquesta idea es va anar estenent per tot el món i van néixer organitzacions i fundacions de pallassos per gent sota tractament mèdic, des de nens fins a adults.
Quan algú riu, 400 músculs del seu cos es mouen a la vegada. Els ossos de la columna vertebral i les cervicals s’estiren, eliminant tensions. Entra el doble d’aire als pulmons i la pell s’oxigena més. I el més important, afavoreix a la producció d’endorfines al cervell, responsables de l’equilibri psíquic de la persona, provocant serenitat, reduint l’ansietat i l’estrès, augmentant la creativitat i desenvolupant positivisme. És aquesta la filosofia dels pallassos d’hospital. D’això se’n diu risoteràpia, la unió del riure amb la medicina, que no garanteix la cura directa de les malalties, però aconsegueix sinergies positives i una evolució més evident de la salut de les persones.
Formació professional
Payasospital és una associació de la Comunitat Valenciana amb més de 20 anys d’experiència. Els seus pallassos entren a la fundació com a professionals de l’espectacle després de passar un càsting. Un cop dins, reben unes formacions mèdiques i psicològiques específiques per saber què es trobaran a l’hospital i per fer les seves intervencions de la manera més especialitzada possible. L’Asun Cebrián, una de les coordinadores de l’associació, fa èmfasi en el feedback necessari que han de tenir amb les infermeres per saber què necessita el nen en cada moment.
La Núria Peretó, pallassa i creadora de l’associació Salut i Clown, creu que el nivell actoral dels pallassos no és el més important, sinó la seva sensibilitat i empatia cap als altres. Tot i això, es necessita una formació per conèixer les arts escèniques: primer com a clown bàsic, amb cursos d’iniciació, fins a perdre la por a actuar, i després una preparació més específica com a pallasso d’hospital.
Una altra associació és Papallassos, fundada el 2012 a Barcelona i amb uns 25 membres. L’associació es finança mitjançant la venda de calendaris solidaris. El Francisco Lorente, president de Papallassos, destaca que ells fan la seva feina artística, però el personal sanitari és el que té la potestat d’actuar en tot moment. Si entra un infermer o metge a l’habitació ells es retiren i els deixen fer la seva feina. Tot i això, acostumen a treballar en equip i ajuden el personal amb els malalts quan han de fer proves que sovint els costa fer.
Xocar amb la realitat
“La màscara et transforma totalment quan estàs actuant”, aquest és un dels lemes del Francisco Lorente, ja que a l’hora d’entrar a la sala es planteja si serà capaç de suportar el patiment de la persona que té davant. De quina manera es tolera el dolor? Els pallassos d’hospital col·laboren per tal que els malalts aconsegueixin tenir més qualitat de vida dins la clínica, però per a ells aquest fet també pot suposar una crisi emocional. Segons Lorente, s’ha de fer un intent per transformar la situació durant uns minuts i finalment, obtens coses que no esperaves.
Des de Payasospital consideren que dedicar-se a aquesta professió és una càrrega de realitat important, ja que dia a dia xoquen amb gent que pot estar en el pitjor moment de la seva vida i d’aquesta manera, se n’adonen de la importància de viure sempre intensament. Els clowns reben una càrrega molt positiva, ja que com ells mateixos diuen, “hi ha gent que en els pitjors moments et dóna grans lliçons de vida”.
Per a la Núria Peretó, ser pallassa d’hospital significa sentir-se útil i necessària com a persona a la societat. La Núria va entrar per primer cop a quiròfan amb 4 anys i ha passat una gran part de la seva vida entrant i sortint dels hospitals, no només com a pallassa, sinó també com a pacient. Amb 14 anys va viure una operació que la va tenir ingressada durant un temps. La seva recuperació era dura i havia d’esforçar-se per aixecar-se del llit i intentar caminar. En aquell moment, va ser quan va conèixer a qui l’impulsaria a crear la fundació. Una infermera, família de la seva companya d’habitació, anava a les tardes a visitar-les i explicar acudits. A poc a poc va anar veient que després de riure una estona amb ella, li era més fàcil aixecar-se i tenia més ganes de curar-se. Després d’una jubilació anticipada amb 41 anys i sense saber ben bé què fer amb la seva vida, la Núria va recordar aquella infermera i va voler portar als hospitals allò que ella havia necessitat en els seus moments més durs.
Una professió que necessita créixer
Els hospitals sovint poden ser la segona llar de moltes persones, la casa on mai han volgut estar, l’habitació d’on no poden sortir. És per això que per part de les associacions i els hospitals es reivindica que ampliïn les jornades dels clowns i que sempre hi hagi animació. Mari Carmen Pacheco, una de les pacients de l’àrea de nefrologia de l’Hospital del Mar, afirma que els pallassos haurien d’estar a tot l’hospital, ja que tothom necessita afecte en situacions d’aquest caràcter. Dins d’aquesta àrea de l’hospital han optat pel projecte DAR (Dèficit d’Activitat Recreativa) que consisteix a dur a terme activitats lúdiques dins l’hospital com per exemple jugar al bingo, fer concerts, i on també s’inclouen totes les associacions de pallassos d’hospitals.
Paz Guevara, pediatra de l’Hospital del Mar, assegura que venen un dia a la setmana i que s’hauria d’ampliar més perquè els nens perden la por a fer-se proves. I ja no només que assisteixin en moments així, sinó que arribin a tot arreu, tal com afirma Eunice Blanco, Cap d’Unitat de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron, que explica que és més fàcil que accedeixin a hospitals amb renom, però que els petits també han de tenir l’oportunitat. Gran part de les associacions de pallassos actuen de manera voluntària, la qual cosa fa que, positivament, es converteixi en un treball màgic i vocacional, però per altra banda, que no s’arribi a tenir tot el personal necessari.
S’hauria de poder treure un somriure, almenys, a tots els pacients un cop al dia. Tothom necessita companyia en els seus moments més durs. Mostres d’afecte i d’alegria. Una sortida de la fredor dels hospitals. Els pallassos no són metges i no curen malalties. La risoteràpia no és una ciència exacta. Però un bon estat d’ànim pot donar forces per la recuperació, que l’estada a un hospital sigui més fàcil. Aconseguir riure’s de la por.
