27.03.2025 - 21:40
The Washington Post · Abbie Cheeseman, Hazem Balousha, Miriam Berger i Mikhail Klimentov
Centenars de palestins s’han manifestat aquesta setmana entre la runa dels carrers de Gaza, tot corejant càntics contra Hamàs. Les protestes han estat un dels actes de dissidència política més significatius que s’han vist a l’enclavament d’ençà del començament de l’ofensiva israeliana, la tardor del 2023.
Segons que han explicat testimonis de la protesta, i com consta en les fotografies i vídeos compartits a internet i als mitjans de comunicació, sembla que les protestes començaren dimarts a Beit Lahia, una zona del nord de Gaza que l’exèrcit israelià pràcticament ha reduït a runa. Vídeos verificats per Reuters i The Associated Press mostren manifestants que criden “Fora Hamàs!”, entre més lemes que demanen de posar fi al conflicte. En una d’aquestes imatges es veu una nena, vestida de rosa, amb un cartell en què es llegeix: “Els nens de Palestina volen viure.”
Abans-d’ahir, dimecres, a la tarda les protestes s’estengueren a dues zones més de la franja, pel cap baix.
“Les explosions no deixen de retrunyir pertot arreu a Beit Lahia. Quin crim hem comès, per a merèixer això?”, deia Saeed Kilani, un dels manifestants, en declaracions a The Washington Post. “Els nostres fills no poden dormir ni una hora a causa dels bombardaments incessants.”
Dilluns, l’exèrcit israelià ordenà d’evacuar Beit Lahia, tot anunciant que intensificaria les operacions a la zona perquè Hamàs l’havia feta servir per a llançar atacs aeris contra Israel. Kilani explica que als residents els desespera la possibilitat d’haver-se de desplaçar per enèsima vegada.
D’ençà que reprengué els atacs i posà fi a gairebé dos mesos d’alto-el-foc, la setmana passada, Israel ha ordenat d’evacuar més d’un 15% del territori de Gaza, segons l’ONU. L’exèrcit israelià ha mort 830 persones, pel cap baix, en els atacs d’aquests darrers dies, segons dades del Ministeri de Sanitat de Gaza. La majoria dels morts en el conflicte han estat dones i nens, segons el ministeri, que no distingeix entre civils i combatents.
Hamàs va prendre el control de Gaza el 2007, després d’imposar-se en les eleccions de l’any abans i d’una breu guerra amb Al-Fatah, part del moviment rival de l’Autoritat Palestina. Després de la matança del 7 d’octubre de l’any passat, Israel prometé d’eliminar Hamàs com a força política i militar a Gaza.
“Els càntics de ‘Fora Hamàs’ no signifiquen que vulguem o que puguem eliminar el grup, ni necessàriament volen dir que hi estiguem en contra. En totes les famílies hi ha algú que forma part d’Hamàs”, diu Kilani. Així i tot, explica, els darrers disset mesos d’ofensiva israeliana han empès molts palestins a adoptar una actitud més crítica amb el grup, que ha governat el territori durant els darrers disset anys. Però les grans expressions públiques de dissidència, que Hamàs ha reprimit durant molt de temps, són escasses.
“La gent de Beit Lahia ha aguantat durant tot aquest temps, però avui ha decidit d’alçar la veu. Hamàs no ha gestionat bé les negociacions; no ens ha garantit seguretat ni protecció”, explica Kilani, originari de Beit Lahia. “Exigim que algú altre –tant fa qui– agafi el timó de les negociacions.”
“Hamàs fins i tot pot deixar les negociacions a càrrec del Gran Satanàs, si cal”, afegeix Kilani, fent servir un epítet per a referir-se als Estats Units. “L’únic que ens importa és que s’aturi la guerra a Gaza, que s’aturi l’èxode de refugiats; que s’aturi el genocidi.”
Aquesta setmana han aparegut, en uns quants punts de Gaza, cartells que demanaven als residents que participessin “en una marxa popular d’ira per a dir no a la guerra i exigir a Hamàs que deixi el control sobre Gaza per a poder tornar a les nostres vides de sempre i deixar de patir”.
No és clar qui ha organitzat la manifestació, però dos assistents han explicat a The Washington Post que la gent semblà unir-s’hi de manera espontània.
“La gent té el dret d’expressar el seu dolor i alçar la veu contra l’agressió al nostre poble”, explicà aquesta setmana Basem Naim, alt càrrec d’Hamàs, en un comunicat. “No obstant això, és inacceptable i censurable explotar aquestes tràgiques condicions humanitàries per a promoure agendes polítiques sospitoses, o bé per a eximir de responsabilitat l’agressor criminal, l’ocupació i el seu exèrcit”, afegí.
Ibrahim Hajjaj, un fotoperiodista independent de vint-i-dos anys que ha cobert les protestes d’aquesta setmana, explica a The Washington Post que l’ambient que es respirava a la manifestació era “d’ira intensa”.
“Tinc la impressió que els manifestants van decidir d’assistir-hi espontàniament, i que la seva ira coincideix amb la de molts palestins”, diu. I afegeix que la protesta escenificà “el rebuig a la manera com Hamàs ha gestionat les negociacions i, alhora, la necessitat d’aturar el vessament de sang, costi què costi”.
Les protestes arriben després d’una dècada i mitja de govern autoritari d’Hamàs i, especialment, després d’un any i mig “que possiblement ha estat el capítol més destructiu i més cruent de la història moderna de Palestina”. Ho explica així Ahmed Fouad Alkhatib, crític contra Hamàs i investigador de l’Atlantic Council, un laboratori d’idees amb seu a Washington. “Tot això ha fet que la gent digui prou.”
Mustafà Ibrahim, analista polític resident a Gaza, diu que li fa por que Israel exploti les protestes per a posar zitzània entre les faccions de la política palestina.
“Alguns analistes israelians han presentat les protestes com una oportunitat per a augmentar la pressió sobre Hamàs i eliminar-la de l’escena”, diu Ibrahim. “Però això també suscita molts dubtes: qui és l’alternativa a Hamàs? Serà Israel qui governi Gaza?”.
Les autoritats israelianes, certament, s’han afanyat a adreçar la qüestió de les protestes contra Hamàs a Gaza.
“L’exèrcit israelià operarà en noves zones de Gaza ben aviat”, digué el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, en un comunicat publicat abans-d’ahir. I afegí: “Hamàs se n’haurà d’anar, i perdrà cada vegada més territori. Els plans ja són preparats i aprovats. Apreneu dels residents de Beit Lahia: exigiu l’expulsió d’Hamàs de Gaza i l’alliberament immediat de tots els ostatges israelians. És l’única manera de posar fi a la guerra.”
Hajar Harb ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
