Palau i Picasso, joc de miralls

Mirada, lloc, obsessió, minuciositat, passió, recerca. Aquests són els elements que conformen l’exposició ‘Palau mira a Picasso’, que s’inaugura a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i s’hi estarà fins el 14 de gener de 2018. És ben sabut que l’escriptor Josep Palau i Fabre és un dels grans coneixedors de la vida i l’obra de Picasso, que considerava l’artista per excel·lència del segle XX, i pel qual professava una passió i una admiració inesgotables, fins al punt que va decidir de dedicar-li bona part de la seva vida i de la seva obra.

Palau i Fabre ho guardava tot. Aquest material ingent es conserva a l’arxiu de la fundació. És dins aquest magma que el comissari de l’exposició, el periodista Víctor Fernández, es va capbussar, guiat per la mà imprescindible de l’Alícia, la darrera dona de Palau. I aquesta exposició neix d’aquesta recerca sobre el material d’arxiu. Per això és una exposició que té una bona part de material inèdit o gairebé, que s’ha mostrat i es coneix molt poc.

Víctor Fernández ens proposa una cartografia geogràfica i vital de Picasso, a través de la recerca incansable i minuciosa que en féu Josep Palau i Fabre. Explica el comissari: ‘Mirem Picasso a través de la mirada d’en Palau, que funcionava com un detectiu, perquè ho volia saber tot i no donava res per suposat. I relatem aquesta recerca amb una cartografia que ressegueix bona part dels llocs on Picasso va viure o va fer estades i que Palau i Fabre va visitar i va documentar, amb fotografies i fitxes i quaderns on ho anava anotant tot.’ I tot vol dir tot, per inconsistent que semblés.

L’exposició és lleugera i agradable de veure. Comença amb un autoretrat que Palau es va fer amb la seva càmera picant cap a un mirall. Es remarca, doncs, des de bon començament, la importància de la mirada. El recorregut geogràfic, que mira de ser cronològic però no sempre ho pot ser, comença a Màlaga, on va néixer: en veiem l’edifici de l’escola de Belles Arts on el pare de Picasso feia classes de pintura i que Palau va fotografiar. A la Corunya, Palau hi va trobar l’aparador de la botiga on Picasso va fer la seva primera exposició i el va fotografiar.

A Barcelona, va retratar el primer estudi que Picasso va tenir al carrer de la Plata, molt a prop del passeig de Colom, entre la llotja i el carrer d’Avinyó, i que avui ja no hi és, perquè s’hi ha construït un hotel. En l’apartat de Madrid, ciutat on Picasso va fer una breu estada, l’arxiu d’en Palau i Fabre conserva una carta (que ell va comprar) d’un valor documental importantíssim: escrita per Picasso, és de l’any 1897. El pintor explica a un amic les impressions que li va fer la pintura de Velázquez, que va descobrir en la seva primera visita al Museo del Prado.

I així els llocs se succeeixen, amb les estades i fotografies que conformen un anecdotari, recollit per Palau: a Schoorl (Països Baixos), Horta de Sant Joan, Gósol, Cadaqués, Ceret, una sèrie de poblacions d’Itàlia (on Palau va trobar la procedència del cognom Picasso), París, Vallauris, Grifeu (indret de la biografia de Palau, no pas de Picasso) i Mougins.

L’exposició també conté la sèrie de fotografies que Palau va fer a Picasso i Jacqueline el 22 d’abril de 1964. Palau només va fer fotografies a Picasso en aquesta ocasió. Potser per timidesa, no va demanar-li més de poder-lo fotografiar. I també hi trobem set peces de set artistes (Joan Fontcuberta, Luis Gordillo, Antoni Llena, Antoni Muntadas, Carlos Pazos, Perejaume i Antoni Tàpies), que intervenen sobre una fotografia de Picasso feta per Palau, de la proposta ‘Estimat Palau’, que es va fer el 2007 i que ara s’ha recuperat.

‘Palau mira a Picasso’ forma part del programa de l’Any Palau i Fabre. Al juny es va inaugurar a la Fundación Picasso Museo Casa Natal de Màlaga, ara fa estada a la Fundació Palau i també passarà per Madrid i per París.