20.04.2020 - 20:05
Els caçadors de l’Edat de Gel eren hàbils i feien servir armes fetes de fusta: així ho demostra un pal llancívol de tres-cents mil anys que s’ha descobert a Schöningen, a la Baixa Saxònia.
L’Homo heidelbergensis molt probablement feien servir aquests estris per a caçar aus aquàtiques i conduir mamífers més grans. Els resultats han estat publicats a la revista ‘Nature Ecology & Evolution‘ per científics del Senckenberg Center for Human Evolution and Paleoenvironment de la Universitat de Tübingen i de la Universitat de Lieja.
El pal descobert és fet de fusta d’avet, fa 64,5 centímetres de llarg, un diàmetre de 2,9 centímetres en el centre i pesa 264 grams. L’estri té una secció asimètrica, amb un costat lleugerament corbat i un altre relativament pla. Les restes indiquen que les branques van ser tallades i allisades. En el jaciment ja s’han trobat diverses llances d’ençà de la dècada de 1990, tot i que aquesta és la més antiga que s’ha trobat.
Els pals llancívols que llançaven els caçadors tenia una trajectòria diferent de la d’un bumerang, ja que en aquest cas no tornava al llançador. En els experiments, amb bastons similars, s’ha arribat a una velocitat màxima de trenta metres per segon.
L’ús de pals per a caçar ja es coneix a l’Amèrica del Nord, Àfrica i Austràlia. ‘Els rangs documentats per l’etnologia mesuren des de distàncies curtes entre cinc i trenta metres fins a distàncies de més de centre metres’, diu la Dra. Gerlinde Bigga, de la Universitat de Tübingen, que ha analitzat l’anatomia de l’eina de fusta.
