18.03.2017 - 22:00
|
Actualització: 19.03.2017 - 08:49
Aquests dies s’ha parlat molt de les eleccions dels Països Baixos. I la notícia ha servit per a comprovar que encara hi ha confusió entre dos topònims: Països Baixos i Holanda.
Convé distingir, de fet, tres realitats polítiques i geogràfiques:
El regne dels Països Baixos és l’entitat política regida pel monarca dels Països Baixos, actualment el rei Guillem Alexandre. Inclou els Països Baixos estrictes i sis illes del Carib: Aruba, Bonaire, Curaçao, Saba, Sint Eustatius i Sint Maarten. L’organització política d’aquest regne podria ésser un exemple per a l’articulació de la futura República de Catalunya i l’Aran, com explicàvem en aquest article de VilaWeb.
Els Països Baixos és el principal país constituent del regne. Dels 17,3 milions d’habitants del conjunt, als Països Baixos n’hi viuen 17 milions. És situat al nord-oest d’Europa, entre Bèlgica i Alemanya, banyat per la mar del Nord. Es considera que el país es fundà el 1581, quan s’independitzà de l’emperador Carles V amb el nom de República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. A la primeria, era una autèntica confederació i cadascuna d’aquestes ‘províncies’ tenia govern propi.
Holanda és una regió dels Països Baixos, la més occidental, dividida actualment en dues províncies: Holanda Septentrional i Holanda Meridional. És el territori més ric i més productiu del país.
La confusió entre els topònims Holanda i Països Baixos –tot i respondre a motius històrics– és allò que en literatura s’anomena sinècdoque, que consisteix a prendre la part pel tot o a l’inrevés. No és pas l’únic cas que ens trobem. Avui dia encara hi ha molta gent que confon Anglaterra i Regne Unit i que situa Edimburg, per exemple, a Anglaterra. I també, durant bona part del segle XX, molts parlaven de Rússia per anomenar la Unió Soviètica. Són confusions que tenen l’origen en la preeminència territorial i política dins els estats.
El gentilici de Països Baixos és neerlandès, i no pas holandès. El mot neerlandès prové del francès (néerlandais), que el va derivar directament del topònim en la llengua originària: Nederland (‘país baix’).
Confondre holandès i neerlandès és, doncs, com confondre anglès i britànic. Hi ha una diferència, per això: la llengua majoritària dels britànics és efectivament l’anglès, per tal com ha esborrat les altres. I no es diu britànic sinó anglès. En canvi, la dels habitants dels Països Baixos no és pas l’holandès, que és tan sols un dialecte de la llengua estàndard general, el neerlandès.
Durant molts anys, als Països Catalans també vam confondre dos gentilicis: espanyol i castellà, de manera que se solien anomenar castellans tots els espanyols (o hispanòfons), tant si eren castellans com si eren aragonesos, murcians, andalusos, extremenys… Doncs dir holandès a un habitant de Brabant o d’Utrecht és una cosa semblant.
Comptat i debatut, és convenient d’evitar aquestes ambigüitats, per més que hi hagi raons de tradició que expliquin la confusió. I el fet és que no sempre es fa, no sempre trobem aquesta precisió. Ni tan sols en els diccionaris. Vegeu, si no, com defineix neerlandès el DIEC: «1 Natural d’Holanda o dels Països Baixos. / 2 Relatiu o pertanyent a Holanda o als Països Baixos o als seus habitants. / 3 Llengua germànica parlada als Països Baixos, incloent-hi el Flandes belga i el francès. / 4 Relatiu o pertanyent al neerlandès.» Precisió en la definició de la llengua, ambivalència en la del gentilici.
Compareu-ho amb aquestes altres definicions del Larousse: «néerlandaise: Des Pays-Bas» «hollandaise: De la Hollande». Precisió i simplicitat. Impossible de confondre-s’hi.
