‘País Valencià antifeixista’, el lema de la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre

Després del parèntesi obligat per la pandèmia, la Comissió 9 d’Octubre torna a convocar la població a manifestar-se dissabte a València. El recorregut serà el mateix de sempre, entre la plaça de Sant Agustí i el parterre, on hi ha l’estàtua de Jaume I.

A la conferència de premsa per a presentar la protesta d’enguany, Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià i portaveu de la comissió, ha explicat que centraran els missatges en allò que ha anomenat una “creixent tendència recentralitzadora de l’estat espanyol”.

Gisbert ho ha exemplificat amb quatre aspectes. Un té a veure a la negativa persistent del govern espanyol i de les forces de l’oposició espanyoles a presentar una proposta de finançament just. Gisbert ha recordat que ja va passar amb el govern anterior, del PP, i que ara, quan a Espanya governa el partit socialista, també passa.

D’una altra banda, la comissió vol insistir en la preocupació per la judicialització excessiva de totes les decisions que el consell pren en matèria lingüística. Això –ha dit Gisbert– és un menysteniment constant als drets lingüístics del valencià que té el suport, tot sovint, del sistema judicial.

El Llull i la reciprocitat

Dos aspectes més pels quals la Comissió 9 d’Octubre convida a manifestar-se dissabte són l’excés centralitzador del govern espanyol arran de la lluita contra la pandèmia; i el futur del projecte de llei de l’audiovisual. La primera versió d’aquest projecte, que va ser retirada pel govern espanyol, contenia una discriminació absoluta de les llengües no castellanes de l’estat.

Toni Gisbert ha posat èmfasi en la responsabilitat lingüística del president de la Generalitat, Ximo Puig, quant a la incorporació efectiva del País Valencià a l’Institut Ramon Llull i a la reciprocitat televisiva.

Ha dit que la conselleria de Cultura, a mans de Vicent Marzà, és procliu a la incorporació al Llull, però falta que la presidència de la Generalitat acabe de fer el pas d’incorporar-s’hi de ple.

També falta aquesta signatura, segons Gisbert, a l’hora de completar la reciprocitat. El portaveu de la Comissió 9 d’Octubre ha explicat que l’actual direcció d’À Punt mostra bona disposició i que no hi ha cap dificultat tècnica. Simplement, falta la signatura de Ximo Puig.

El judici pels fets del 2017, encara sense data

Dissabte farà quatre anys de les agressions ultres als manifestants de la mobilització convocada el 2017 per la Comissió 9 d’Octubre. La comissió fou una de les acusacions particulars a la causa, que encara no té data de judici. Hi ha vint-i-vuit acusats d’una llista llarga de delictes, com ara amenaces, coaccions, lesions, danys, accions contra els drets fonamentals, odi i integració en grup criminal. La fiscalia també ha presentat escrit d’acusació.

Totes les acusacions ja han presentat els escrits i la majoria de les defenses també. Ara hom resta a l’espera que l’audiència fixe la data del judici. Gisbert és optimista tant perquè aquesta data no siga gaire llunyana com pel fet que es puguen eixir sentències condemnatòries. Al·ludeix al context de creixent preocupació i sensibilització social per un feixisme emergent. Tanmateix, ha matisat, dins la societat valenciana encara és molt minoritari, marginal.

La Comissió 9 d’Octubre

Formen la comissió les entitats: Acció Cultural del País Valencià, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua i Societat Coral el Micalet.

També hi ha els partits polítics: Compromís, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià  i Podem.

Els sindicats que pertanyen al col·lectiu són: Bloc d’Estudiants Agermanats, A Contracorrent, Comissions Obreres del País Valencià i Intersindical Valenciana.