30.11.2023 - 21:40
The Washington Post · Maxine Joselow
Desenes de milers de persones de tot el món desembarcaran aquesta setmana a Dubai per assistir a la conferència anual de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
Els Emirats Àrabs Units, un dels principals productors de petroli del món, són el país on enguany es farà la cimera, coneguda per COP28. Els científics, tanmateix, adverteixen que el món és molt lluny d’aconseguir els seus objectius climàtics.
Heus ací tot allò que cal saber per a entendre la cimera i per què és important.
Què és la COP?
COP és l’acrònim de “Conferència de les Parts”, en què la paraula “parts” es refereix als gairebé dos-cents països que van signar el conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic l’any 1992.
Els diplomàtics de tots aquests països es reuneixen anualment d’ençà del 1995. Aquesta és la vint-i-vuitena vegada que es reuneixen, i d’ací ve el COP28.
Quan es fa la COP28?
La cimera transcorre oficialment del 30 de novembre al 12 de desembre. Però les negociacions sovint s’allarguen més del compte, perquè les parts solen continuar negociant sobre qüestions que no s’han resolt.
On es fa la COP28?
La conferència es farà a l’Expo City de Dubai, un complex que es presenta a si mateix com una “miniciutat” futurista amb apartaments, restaurants i més atraccions. El complex és al sud-oest del centre de Dubai, una ciutat de moltes contradiccions climàtiques on hi ha tant pistes d’esquí cobertes com parcs solars de grans dimensions.
Qui hi assistirà enguany i qui no?
Desenes de dirigents mundials –amb historials molt diferents en qüestions climàtiques– han dit que hi seran. Per exemple, el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, que s’ha compromès a aturar la desforestació a la selva amazònica, i el primer ministre britànic, Rishi Sunak, que fa poc va endarrerir els objectius climàtics del Regne Unit tot adduint dificultats pel cost de la mitigació climàtica.
El papa Francesc, que va advertir el mes passat que “el món en què vivim es va esfondrant”, ha confirmat que assistirà a la COP28, com també el rei d’Anglaterra, Carles III.
S’espera que el president xinès, Xi Jinping, no assisteixi a la cimera, per bé que el vice-primer ministre, Ding Xuexiang, i el negociador xinès sobre el canvi climàtic, Xie Zhenhua, sí que tenen previst de participar-hi. Amb la guerra d’Ucraïna en acció, és probable que el president rus Vladímir Putin sigui un altre dels absents.
El president dels Estats Units, Joe Biden, no assistirà a la cimera de líders mundials que es farà avui i demà, segons l’agenda oficial de la Casa Blanca. No és clar si Biden anirà a Dubai durant la segona setmana de negociacions, quan uns altres dirigents mundials probablement ja se n’hauran anat.
Què s’espera de la COP28?
El principal punt de l’ordre del dia és el “balanç mundial”, és a dir, l’avaluació del compliment dels objectius estipulats a l’Acord de París. El balanç es fa cada cinc anys i fins ara els diplomàtics han arribat a la conclusió que el món va per mal camí quant als objectius de reducció d’emissions.
El punt més espinós de l’agenda és el de les negociacions per a crear un nou fons que compensi els països pobres per “pèrdues i danys”, l’argot de l’ONU per a referir-se als estralls de l’escalfament global. En la cimera de l’any passat a Xarm el-Xeikh (Egipte), els països rics van arribar a un acord històric per a crear aquest fons. D’aleshores ençà, no han aconseguit de posar-se d’acord sobre qui haurà de contribuir al fons i quant hi haurà de contribuir.
També és previst que els negociadors estudiïn si l’acord final de la COP28 exigeix l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils, el motor principal de l’escalfament global. És probable que els principals països productors de petroli s’oposin a l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils i defensin la importància de la tecnologia de captura de carboni, que absorbeix el diòxid de carboni de les instal·lacions contaminants i l’emmagatzema en el subsol. (Molts activistes del clima consideren que aquesta tecnologia és un miratge, atès que obre la porta a prolongar la vida de les infrastructures de combustibles fòssils durant dècades.)
Per què es fa en un país petrolier la COP28?
Les Nacions Unides canvien anualment la seu de la COP entre cinc regions: l’Àfrica, Àsia-Pacífic, Europa de l’Est, l’Amèrica Llatina i el Carib, i Europa Occidental. Enguany tocava al grup d’Àsia-Pacífic, i el maig del 2021 els Emirats Àrabs Units van presentar la seva candidatura sense oposició.
Sultan al-Jaber, president de la divisió d’energies renovables dels EUA i director executiu de l’Abu Dhabi National Oil Company, serà l’encarregat de dirigir les negociacions enguany.
Per què és important quin país és l’amfitrió?
El país amfitrió exerceix un paper clau a l’hora de reunir totes les delegacions perquè es posin d’acord sobre l’anomenada “decisió de portada”, el document polític que recull el consens de gairebé dos-cents països.
En les conferències que han culminat amb èxit, els amfitrions han passat almenys un any preparant les negociacions. S’han reunit amb els principals dirigents mundials i han llimat asprors entre socis diplomàtics.
On es farà la COP següent?
Les Nacions Unides solen triar l’amfitrió amb molta antelació perquè el país pugui preparar-se per a l’afluència de desenes de milers de delegats. Els EAU, per exemple, van ser seleccionats com a seu l’any 2021.
Els responsables de l’ONU, tanmateix, no han anunciat encara on es farà la COP29, sobretot a causa de les tensions geopolítiques derivades de la guerra d’Ucraïna. Encara que l’any vinent és el torn d’Europa de l’Est, Rússia s’ha oposat fermament que es faci en un país de la Unió Europea. L’Azerbaitjan i Armènia, dos països veïns en guerra, s’han blocat mútuament sengles candidatures.
Això vol dir que la pròxima cimera mundial per a salvar el planeta continua sense amfitrió.
“En general, l’amfitrió es designa abans de la COP, i la decisió amb què s’aprova la selecció és una mera formalitat”, explica Alden Meyer, associat sènior del laboratori d’idees sobre la transició climàtica E3G, que ha assistit a 26 COP de les 27 que s’han fet fins ara.
“Però enguany, les tensions entorn d’Ucraïna han blocat l’acord sobre la presidència de la COP”, afirma. “No és clar com ho resoldrem.”
Què ha passat en COP anteriors?
Molts diplomàtics i experts afirmen que aquestes cimeres poden presumir d’un historial d’èxits llarg però desigual.
La COP del 1997 al Japó va donar lloc al Protocol de Kyoto, que per primera vegada va marcar les obligacions legals de les nacions riques per reduir les emissions. La COP del 2015 a l’estat francès va donar peu a l’Acord de París sobre el clima, que exigeix de limitar l’escalfament global a 1,5 graus per sobre dels nivells pre-industrials.
La COP del 2021 a Escòcia també es va considerar un èxit, atès que els països es van comprometre a reduir encara més les emissions. No obstant això, molts activistes consideren ara que Glasgow va ser una cimera marcada per les promeses falses, perquè les principals economies del planeta no van pel camí de complir els objectius que s’hi fixaren.
La COP de l’any passat a Egipte va ser a punt de fracassar, però finalment es va salvar gràcies a l’acord aconseguit a última hora per a la creació del fons de “pèrdues i danys”.
Per què es continua fent la COP si els països continuen incomplint els objectius climàtics?
Els partidaris de les COP afirmen que aquestes cimeres continuen essent la principal oportunitat anual de reunir els dirigents mundials en una mateixa sala per a debatre sobre el canvi climàtic. Consideren que les reunions són vitals per a accelerar la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i protegir les nacions més vulnerables al canvi climàtic, moltes de les quals són al sud del planeta.
Els crítics, no obstant això, remarquen que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera terrestre no han deixat de disparar-se del 1995 ençà, quan van començar aquestes reunions. Els nivells de gasos d’efecte d’hivernacle van atènyer un rècord l’any 2022, i aquest mes l’Organització Meteorològica Mundial va dir que en aquesta línia ascendent no sembla albirar-se un final. Els detractors també argumenten que aquestes cimeres han estat molt influïdes pels grups de pressió i els representants de la indústria dels combustibles fòssils que hi han anat assistint.
Així i tot, el món ha vist alguns avanços notables des que es va adoptar l’Acord de París l’any 2015.
El 2014, abans de l’adopció del tractat, el món anava pel camí d’escalfar-se gairebé 4 graus a la fi de segle, una situació considerada catastròfica. Però, ara com ara, els compromisos de reducció d’emissions dels països farien preveure un escalfament de 2,5 graus el 2100, segons que van declarar les Nacions Unides la setmana passada.
- Subscribe to the Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
