28.09.2021 - 21:50
|
Actualització: 29.09.2021 - 20:32
Ja fa dies que, comarca a comarca, van repetint-se trobades amb la poesia, amb la gastronomia, amb la cultura. Se’n pot dir Sopar Estellés o se’n pot dir Festa Estellés. El cas és que el nom del poeta de Burjassot sona i ressona com ressonen i s’escampen els seus versos. Cosint el territori. Fent-lo cada volta més imprescindible, més necessari. Més quotidià i, a la vegada, més universal. El poeta de casa i el poeta global. El poeta de la quotidianitat i el de la transcendència. L’autor capaç de convertir en poesia el tedi d’estendre la roba i el pare que escriu amb el cor fet mil miques quan se li mor la filla i converteix el dol en bellesa. El “lletrista” de tants cantants contemporanis que fixen rimes que esdevenen himnes i lemes i crits de lluita que acaben estampats en samarretes. Estellés. El país.
Els sopars, arreu
L’aniversari del poeta va ser el 4 de setembre i, a partir d’aquell dia, ja s’han fet nits, sopars o festes Estellés al Real de Gandia i a Alginet, la vila de l’escriptor Josep Lozano que va ser qui l’any 2010 va tenir la pensada que escampar un rajolí d’oli damunt un pebre torrat seria escampar la poesia i el nom del poeta de Burjassot. Lozano s’inspirava en la tradició escocesa de sopar tot recordant Robert Burns. Però els escocesos no tenen un oli com aquest per a sucar-hi pa. I el rajolí es va fer taca que s’escampa des d’Alginet. Abans de la pandèmia, que és la nova mesura del temps, cada tardor s’arribaven a fer una setantena de sopars, de festes, de celebracions de la paraula que fa poble, per tot el país.
L’any passat el costum es va reprendre de manera tímida i virtual. Piulades i versos escampats per la xarxa. Teranyina feta d’amor, de ràbia i de tendresa. Enguany, la carta de convit parlava també d’una semivirtualitat, d’una prudència extrema, però el cel de la realitat pandèmica s’ha obert i els sopars poden tornar-se a fer compartint taula. Amb precaució, sempre, però compartint poesia i estat d’ànim.
Tornar a eixir en companyia
Ben sovint, els sopars, les festes Estellés, han estat els primers actes on s’han reunit més de deu persones al voltant d’una taula després de les restriccions de la pandèmia. Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural, comentava ahir que la gent tenia ganes de fer coses, d’eixir de casa i de reunir-se. Però no fer qualsevol cosa, sinó activitats relacionades amb la cultura.
I la festa ja s’ha fet a Albalat dels Sorells, i a Xodos, i a Bétera, i a Xàtiva, i a Sant Vicent del Raspeig, i a Ontinyent,i es farà a Alcanar, a la Pobla de Vallbona, i el 15 d’octubre a Vila-real, gràcies a l’associació Socarrats. I així, a molts altres municipis de tot el país. Al bloc dedicat a la festa que coordina l’escriptor Àlan Greus, en trobareu la notícia, les dates i tots els pobles que s’hi van afegint.
El país Estellés, l’aldea global
Avui dimecres és quan la festa global es fa més visible. S’esdevindrà País Estellés. Convocats a sopar a València, a l’Octubre CCC, hi haurà desenes de persones que es donaran la mà i recitaran amb els convocats a Brussel·les, a Barcelona, a Perpinyà, a Mallorca. Ja és una tradició.
Des de tots aquests punts es llegiran els versos del poeta en un gest que el temps de pandèmia ha fet habitual: les connexions telemàtiques. A València recitaran Anna Oliver i la poetessa Teresa Pascual. A Barcelona, l’escriptora Bel Olid: el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i Estefania López, de l’Espai País Valencià. A Palma, diran Estellés el poeta d’Alaior Pere Gomila i el president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luís. Des de Brussel·les eixamplaran el país Estellés Llorenç Navarro, president del Casal Català de Brussel·les, i Clara Ponsatí, eurodiputada. I a Perpinyà, un dels lectors dels versos serà el conseller Lluís Puig.
A València hi haurà també Carmina Andrés, filla del poeta; Tonetxo Pardinas, president de la Societat Coral el Micalet; Josep Martínez, de Ca Revolta; i Laura Font, d’Escola Valenciana. I hi cantarà la Coral del Micalet. Els versos hauran estat la baula que trenarà la xarxa, i seran la cançó i la veu.