[VÍDEO] “Amb qualsevol altra llengua diríem: ‘Això és una llengua en perill d’extinció'”

VilaWeb ha ofert als subscriptors el segon acte presencial després de l’esclat de la pandèmia. Ha estat en un debat amb les lingüistes Carme Junyent i Mercè Lorente al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, moderat per Vicent Partal. L’acte ha servit de colofó de la sèrie d’articles sobre “El futur del català” que durant el mes d’octubre es van publicar en aquest diari per a posar llum amb mirades expertes en la qüestió de la delicada salut de la llengua catalana. Junyent, impulsora de la sèrie, ha explicat que aquests trenta articles es convertiran en un llibre de Viena Editorial amb la participació de quaranta-set autors més.

Les dues lingüistes han respost les qüestions que durant la darrera setmana han fet arribar els subscriptors del diari. Us oferim fragments de les intervencions més destacades, a més del vídeo complet.

Mercè Lorente: per què el debat sobre el català no interessa prou?

“Em va sorprendre que en els anys del procés, quan es plantejaven qüestions de futur com ara què apareixeria a la nova constitució, la llengua no hi apareixia. Els partits no ho volien debatre. L’ANC no ho volia debatre. Va costar moltíssim que hi hagués una sectorial de llengua.”

“No només ha passat amb la llengua. Tot el procés de la transició democràtica ha establert una sèrie de maneres de funcionar en què hi ha moltes qüestions que s’han deixat de banda.”

“Per què no interessa el futur de la llengua? Perquè de vegades som una societat d’equilibris. Anem trepitjant platets intentant no trencar res. És una forma d’autocensura.”

“No em serveix de gaire que un professor universitari, en una assemblea, faci proclames en favor de la llengua catalana si després ell mateix vota perquè de claustre no se’n faci cap en català.”

Junyent: la responsabilitat individual i l’abandonament de les institucions

“Crec que els partits sí que han arraconat el debat i no n’han volgut parlar. Quan manen, es veu en les seves polítiques.”

“Si apel·lo a la responsabilitat individual no és perquè cregui que la cosa és només nostra, sinó una mica per desesperació. Perquè, com que qui ha de fer la feina no la fa, la llengua pot desaparèixer si nosaltres no la parlem. En qualsevol llengua del món amb risc de desaparèixer veus que si la gent la continua parlant i la transmet, no desapareix.”

“Si els poders polítics no se n’ocupen, fem-ho nosaltres. Perquè si nosaltres ens despistem, quan algun dia hi hagi algú que se n’ocupi potser ja no hi haurà llengua.”

Junyent, sobre el mal pronòstic del català

“La cosa ja comença a ser molt preocupant. Les dades ho diuen. Quan veus durant vint anys o més que no parem de baixar, crec que això marca una tendència. No és que hi hagi hagut una treva entremig. Les dades van clarament a la baixa. Amb el percentatge que ha baixat el català des de la transició fins ara, amb qualsevol altra llengua diríem: ‘Això és una llengua en perill d’extinció.’ I no. No ha provocat cap mena de reacció. Encara més, s’alimenta el discurs que en realitat anem bé. Costa molt convèncer la gent que aquí tenim un problema.”

“Han de canviar moltes coses i molt ràpidament. Fa temps que aquesta tendència és evident i ningú no s’hi ha posat, a canviar-la. No anem bé.”

Junyent, sobre el paper del català en la diversitat lingüística

“Des que Colom va arribar a Amèrica, el nombre de llengües del món s’ha reduït a la meitat. Ja sabem com es moren les llengües. I el que veus és que les que resisteixen ho fan pels parlants. Però la qüestió és si l’ús es queda en una qüestió familiar i de gueto quan ha de ser a la indústria cultural o les xarxes.”

“De totes les llengües que estan malament al món, el català és la que ho està menys. Això ens dóna molta responsabilitat. Si ens en sortim, vol dir que molts altres poden sortir-se’n. Si no, vol dir que no hi ha esperança per a ningú.”

“Si nosaltres mantenim la llengua, els altres hi acabaran venint. Penseu que hi ha centenars de milers de persones que s’identifiquen amb el català i que no el tenen com a llengua inicial. Això és un miracle. No ho trobes enlloc més. És estranyíssim en les llengües del món subordinades.”

“Que els joves puguin consumir i crear continguts és molt important, perquè si no, això sí que fa creure que la llengua que els han transmès no serveix de res, que no serveix per a anar pel món.”

Junyent, sobre usos socials del català

“Crec que ha passat l’època en què el català et permetia ascendir socialment. Però el català és una llengua que a l’hora de conviure et dóna un plus molt important. Això ho hauríem d’aprofitar.”

“Si ets un professional amb la llengua com a instrument de feina l’has de fer anar bé. Jo no demanaré a una persona que em trobo pel carrer que parli bé si està aprenent la llengua. Però sí que ho demanaré a un professional que viu d’això.”

Junyent, sobre el català i els nouvinguts

“M’he trobat amb uns quants instituts on els únics que parlen català són els que han vingut de fora perquè és la llengua que els han ensenyat a l’aula d’acollida.”

[Sobre el fet d’adreçar-se en castellà a persones desconegudes o nouvingudes] “És desmotivador, no permet l’accés a la llengua, si l’aprenen no els permet practicar-la…”

“Ens va de molt pocs anys que vagin a una banda o a una altra, i crec que els estem sumant de la banda del castellà. Aquesta diversitat ha arribat en el moment que més la necessitàvem, vora del 12%. No podem dir que som una societat bilingüe perquè no és cert. Això pot canviar si canviem el nostre comportament lingüístic. Són catalans. Tractem-los com a tals i aleshores en veurem els resultats.”

Lorente, sobre llengua i convivència

“La globalització és econòmica. S’ha reduït el significat real de multilingüisme per dir que les llengües fortes es mengin les petites. Les polítiques lingüístiques no poden viure en una bombolla, separades de la política econòmica, de les polítiques de convivència…”

“No hi ha espais de convivència en què la societat catalanoparlant, la castellanoparlant d’origen i les d’altres llengües convisquin en igualtat d’oportunitats.”

Lorente, sobre l’oficialitat i la militància en la llengua

“Tenir un estat no et garanteix el futur de la llengua. Si la majoria dels votants decideixen que l’estat és un estat català en castellà, això no servirà de gaire.”

“La pervivència de la llengua no es garanteix perquè hi hagi una llei que digui que la llengua és aquesta, si després els parlants no la fan servir.”

“La militància en la llengua no és només anar a protestar a la senyora que ens ven el pa. En tot cas hem de protestar per altres coses al cap d’aquesta senyora, o al regidor. A qui té responsabilitats.”