14.03.2022 - 19:01
|
Actualització: 14.03.2022 - 20:01
Cada dia ens arriba puntualment, pels mitjans de comunicació, el preu a què haurem de pagar l’electricitat de casa l’endemà i les hores en què serà més cara o menys. Ens hi hem acostumat, fins que ha arribat a punts insostenibles. Al mercat majorista, el preu s’ha multiplicat per set en un any i això afecta les famílies, sobretot les més pobres; i les empreses, especialment aquelles en què l’electricitat és un factor de producció molt necessari i abundós. Fa poc hem vist que la siderúrgica catalana CELSA havia tancat uns quants dies perquè no li resultava a compte produir. I moltes empreses es troben en una situació límit. Com comentava a la píndola del dia 9, un 16% de pimes perillen d’haver de tancar si es manté o s’apuja el preu actual, segons un estudi de la PIMEC.
A la mateixa píndola explicava que la Comissió Europea havia parlat d’aquest problema dimarts de la setmana passada i havia proposat als estats membres d’aplicar imposts temporals a les elèctriques i reduir-los els beneficis “extraordinaris”. Concretament, va dir: “Excepcionalment, podran decidir de capturar una part d’aquests ingressos per redistribuir-los després entre els consumidors.” Es referia als anomenats “beneficis caiguts del cel”, que resulten de la fórmula exigida per la UE de cobrar tota l’electricitat produïda al preu de l’últim quilowatt posat a la xarxa, que és el més car. D’aquesta manera, es pot cobrar l’electricitat produïda per fonts barates com la hidràulica, l’eòlica, la solar o la nuclear com si provingués del gas, que s’ha enfilat de mala manera de l’estiu passat ençà. I encara més des que Rússia ha envaït Ucraïna.
Recordo que, fa uns quants mesos, el portaveu de FACUA, Rubén Sánchez, es referia a la pujada del preu de la llum amb aquestes paraules: “Aquest govern, si més no la part socialista, que és la que té la màxima competència política energètica, ens aixeca la camisa, als consumidors, que ens trobem amb un robatori. Perquè això que passa a Espanya és un robatori.” No sé què deu dir ara…
El cas és que el 2021 les tres grans elèctriques que operen a l’estat espanyol van guanyar més de 6.500 milions, mentre el preu de la llum es duplicava per a llars i empreses. Endesa, Iberdrola i Naturgy (abans Gas Natural) milloren els seus resultats de gairebé 2.000 milions en un sol any, cosa que equival a una xifra de creixement d’un 40%. Val a dir que aquestes empreses dediquen una part molt important dels beneficis a remunerar als accionistes. Endesa reparteix en forma de dividends el 80% (fins ara era el 100%); Iberdrola, entre el 65 i 75%; i Naturgy, el 85%.
En casos com el d’Endesa, el fet és més greu, perquè són uns diners que se’n van de l’estat espanyol. Recordeu quan el 2005 Gas Natural va fer una OPA a Endesa? El rebombori polític i mediàtic va ser monumental. El president de la CEOE de llavors, José María Cuevas –què hi pintava?– va dir que era una OPA a l’empresa catalana perquè era molt “garrepa”. I va aparèixer el gegant europeu E.On que va fer una contra-OPA, i crec recordar que va ser Esperanza Aguirre qui va dir aquella frase que ha fet història: “Endesa? Abans alemanya que catalana.” Finalment, s’ho va quedar Enel, que era una empresa propietat de l’estat italià.
Avui, Enel té el 70% de les accions d’Endesa i, com a soci majoritari, sempre ha volgut repartir en dividends els beneficis de l’empresa, com una manera ràpida de recuperar la inversió. A hores d’ara, quan Endesa ha venut el seu negoci de Llatinoamèrica (era la primera multinacional del sector al subcontinent americà) a Enel el 2014, els italians ja deuen haver recuperat la inversió feta, o si no els falta poc. Com a anècdota, per a veure fins a quin punt era important aquesta recuperació, cal tenir en compte que alguns exercicis Endesa s’ha hagut d’endeutar per poder pagar el dividend previst als seus accionistes. L’elèctrica estima que guanyarà 7.400 milions d’euros del 2022 al 2024. Més de la meitat d’aquest benefici es transferirà a la seu d’Enel a Roma. Negoci rodó.
En alguns altres casos, que no han estat polititzats, s’han aplicat sistemes més barroers per a fer negoci i aprofitar la fórmula marginalista del gas. L’estiu passat hi va haver un gran escàndol amb Iberdrola i Naturgy, que van buidar sobtadament els embassaments gallecs de Cenza, As Portas, Belesar i Sales. En poques setmanes, el nivell de l’aigua hi va baixar més d’un 70%. Aquest mes de febrer, la Junta de Galícia ha decidit de sancionar les dues empreses, a més de la Confederació Hidrogràfica del Minho-Sil, per un total de 200.000 euros, per mala praxi, per no haver-ho comunicat de manera oficial i per haver-ho fet en un moment “atípic”, sense cap condició que en propiciés el buidatge. I en temps de sequera, podem afegir-hi.
Les companyies, buidant els embassaments, aprofitaven la generació d’energia per mirar de treure’n el màxim profit. Com més energia hidroelèctrica barata es produïa, més llum cara –a preu de gas– podien vendre. En el report a la CNMW, Iberdrola va explicar que l’energia produïda total havia augmentat d’un 13,6% l’any passat i, en canvi, la hidroelèctrica es va disparar d’un 37,9%. I continuo pensant: què significa una multa de milers d’euros per a una companyia que en guanya milers de milions…
Cal recordar que fa pocs mesos el govern espanyol va provar de gravar els beneficis que havien obtingut les empreses energètiques a conseqüència de les pujades del preu del gas, però finalment va reduir la mesura, perquè topà amb una forta oposició de les companyies del sector. Això que proposa ara Europa és semblant, tot i que l’executiu de Pedro Sánchez ho va pensar com una mesura per a reduir el preu de la factura de la llum i la UE ho veu, principalment, com una manera d’avançar cap a la seva independència energètica mitjançant les renovables. Però encara ho han d’acabar de definir.
I tornem al començament. A mi no em sembla malament que a les elèctriques els prenguin uns beneficis que han aconseguit sense cap esforç ni inversió, i fent trampes. Crec que és de justícia fer-ho. És clar que no tots pensem igual. L’endemà de la proposta de la Comissió, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, per exemple, es va oposar a qualsevol possibilitat de “intervencionisme” en el mercat energètic i a les companyies elèctriques. “No és al nostre ADN, nosaltres treballem en una altra línia”, va dir. Evidentment, no va explicitar quina era aquesta línia.
