“Tinc el taüt comprat”: els pagesos marxen cap a Saragossa per protestar contra la gestió de l’aigua que fa la CHE

Una columna amb una quinzena de tractors han sortit avui a la tarda des de Batea (Terra Alta) per arribar demà passat al matí a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), a Saragossa. Els pagesos de l’Ebre i el Priorat alerten que la “irresponsable” gestió que s’està fent de l’aigua de reg a la conca de l’Ebre pot acabar amb l’actual model productiu local d’aliments. Si no es gestiona l’aigua per salvar “el potencial productiu” (els arbres), es pot produir una escabetxada irreversible per al sector. Alguns joves agricultors ho estan perdent tot i es veuen al límit. “Ja tinc el taüt comprat”, ha assegurat Eegoitz Azkue de Marçà. Unió de Pagesos demana missatges clars de suport i ajut a les administracions.

Convocats per Unió de Pagesos (UP), els agricultors de l’Ebre i el Priorat que han sortit de Batea es trobaran a Bujaraloz (Monegres, Saragossa) amb la columna de tractors que han sortit de Lleida a la mateixa hora i que aglutina agricultors de les Garrigues, l’Urgell, el Segrià i la Segarra. En una única columna, la marxa arribarà per fer nit a Alfajarín (Central, Saragossa). Aquest dimecres al matí reprendran la marxa fins al centre de Saragossa, a les portes de la seu de la CHE on faran reivindicacions.

La principal és denunciar la “irresponsable” gestió de l’aigua de la conca de l’Ebre que es fa. “És inadmissible trobar-nos en la situació en què ens trobem, amb un risc de perdre el potencial productiu dels arbres fruiters o la campanya de l’arròs, sense haver dit res quatre dies abans de donar l’aigua”, ha recriminat Carles Vicente, responsable d’organització del sindicat. El sindicat agrari considera que la Confederació i el Ministeri espanyol enganyen a la pagesia, anunciant ajuts que no serviran per a res i que són “un gest insuficient” per a un sector que pot perdre present i futur.

“Mirem de salvar el que tenim ara”, ha exigit el membre de la permanent d’UP. El sector vol missatges clars i contundents que l’administració els donarà suport en aquest sentit i “que hi seran”. “No es pot gestionar una conca com la de l’Ebre i dir que el que esperes és que plogui”, ha criticat Vicente sobre la resposta a la tardor que van rebre de la CHE.

El posicionament que UP espera de les administracions, estatal i catalana, és que concretin ajuts per a qui perdi “la fruita, l’alfals, el panís, l’arròs” i molts altres, i que així prioritzin salvar les plantacions sabent que se’ls “rescabalarà” la collita. “No és el mateix perdre el cultiu que el potencial. No hi ha prou diners per pagar els arbres, per pagar les plantacions i per pagar els regadius”, ha avisat Vicente.

Sense futur

De moment, el cereal d’hivern de secà s’ha perdut tot. És el cas d’Eegoitz Azkue, ramader i agricultor de Marçà (Priorat). D’ajuts, de moment, només compten amb els que tenen a l’abast de la seva pròpia butxaca, “dels fons que els pares han suat amb el treball”. El farratge que ell cultiva li servia per alimentar els animals de la seva explotació i ara ho ha de comprar tot. “Amb el preu que s’està posant, no es pot”, reconeix.

El seu futur el veu negre. “Ja he comprat el taüt i la mare l’altre dia em deia que deixem les granges, que ho abandonéssim tot”, lamenta Azkue. El ramader també lamenta que cada vegada els exigeixin més burocràcia i uns coneixements digitals que no tenen. “No hem volgut ser informàtics i cada vegada ens demanen més papers. Hi ha gent als despatxos que no es dediquen més que a cobrar i no ens ajuden en res”, ha recriminat.

Als més joves que es plantegin ser ramaders o pagesos, Azkue els diu directament “que no entrin” al sector.