05.03.2024 - 19:56
|
Actualització: 05.03.2024 - 23:03
Llargs talls de carretera i dures protestes. Els pagesos han fet palès el malestar i inquietud durant moltes setmanes. El missatge ha estat prou clar: el sector és a la corda fluixa i reclama que hi hagi canvis per a capgirar la situació. Es queixen de la burocràcia, de la gestió de l’aigua, de la competència deslleial i de les normatives que s’apliquen. La revolta pagesa té raons estructurals. És diversa i amb particularitats ens tots els indrets, i això requereix una resposta a llarg termini, que també pot anar acompanyada d’accions més ràpides. Això ho sap el sector i també els polítics, que avui mateix han començat al parlament un ple monogràfic sobre pagesia impulsat per Junts per Catalunya. Avui s’ha plantat la llavor del debat parlamentari i d’ací n’haurà de germinar un full de ruta que doni resposta a les reivindicacions, un full de ruta que s’haurà de teixir a partir d’acords polítics.
El ple ha començat amb els discursos de quatre organitzacions de pagesos i ramaders, que hi han arribat acompanyats de més companys, concentrats a les portes del parlament. L’hemicicle també era farcit de pagesos, entre les quals Marina Vilalta, la pastora més vella de Catalunya, de noranta-sis anys. Ha estat la primera personalitat que ha fet posar d’acord el conjunt del parlament, quan tots els diputats l’han aplaudida efusivament, bo i drets. Els quatre representants han reivindicat les reclamacions del sector i han proposat al faristol algunes de les mesures que es podran debatre aquests dies de ple. El més punyent ha estat Imma Puigcorbé, de Plataforma Pagesa, que ha criticat el paper dels polítics i ha avisat que hi haurà més manifestacions si no es comença a reconèixer “l’activitat essencial i prioritària que és cuidar la pagesia”.
Marina Vilalta i Fajula.
96 anys. Pastora.
RESPECTE. pic.twitter.com/IO141aAqQI— 𝙈𝙖𝙧𝙘 𝙋𝙤𝙧𝙩𝙚𝙩 𝘽𝙧𝙪𝙜𝙪𝙚𝙧𝙖 (@portet_bruguera) March 5, 2024
Puigcorbé ha exposat que el sector se sent menystingut. “Siguem francs i recordem que la pagesia és la base del país, la que sosté l’economia de les zones rurals. Cal estimar-la i tenir-la en compte. Cal cuidar-la amb fets i paraules”, ha dit. També ha repassat les principals reivindicacions, com ara la fi de la burocràtica, i s’ha queixat que els fan lliurar informació per duplicat i que hi ha programes informàtics complicats de fer servir. “El temps, en el nostre sector, és or”, ha dit. Ha reclamat al Departament d’Acció Climàtica que les oficines comarcals siguin un lloc d’ajut i acompanyament al sector i s’acabi la fiscalització del sector: “Prou de fer de policia amb capacitat recaptatòria.”
“El sector agrari i ramader no pot més”
En la mateixa línia s’han expressat la resta de representants. Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que encapçala el cooperativisme agrari, ha explicat que fa dies que han traslladat les propostes estratègiques perquè els diputats hi puguin treballar a fons. S’ha lamentat de la cadena de producció, que creu que no funciona correctament, i ha interpel·lat els diputats perquè facin polítiques valentes en favor del sector primari i posin fi a l’excés de burocràcia. “Justificar els resultats ambientals pressionant més els pagesos i ramaders sense pressupost no és coherent ni ho pot aguantar ningú”, ha dit.
A part la burocràcia, també s’ha referit a la gestió de l’aigua i a la fauna cinegètica: “Són coses que anem dient. I som aquí perquè no se’ns ha fet cas.” A parer seu, el departament i el govern ha encertat en algunes mesures, però ha insistit: “Si som aquí no és casualitat. El sector agrari i ramader no pot més.”
Joan Carles Massot, president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), ha agraït que finalment s’hagi impulsat el ple monogràfic, que fa temps que demanen en les taules agràries. I ha deixat clara quina pregunta ha de respondre: quin model d’agricultura es té pensat per a Catalunya? La resposta de la JARC és clara: “El model de Catalunya és el de donar suport exclusiu a l’agricultor professional i a la incorporació de joves.” I, en un missatge adreçat directament al conseller David Mascort: “Ara és un moment que heu d’entomar tot el que passa. No toca demanar passos al costat o dimissions. Heu d’enfocar la situació amb propostes. No prioritzem el canvi de nom del departament, sinó que hi hagi un canvi amb propostes reals per als agricultors.”
Joan Caball, coordinador nacional del sindicat Unió de Pagesos (UP), ha descrit fil per randa el model majoritari de Catalunya, el de la pagesia familiar agrària. Un model que diu que es troba en una situació difícil arran dels efectes de la sequera, la càrrega de la burocràcia, els ajuts de la política comuna agrària (PAC) i la desigualtat digital –arran dels programes informàtics que s’han de fer servir. Caball ha deixat clar que d’ara endavant s’ha de fer una altra mena de política: “Que hi hagi estratègia per a defensar el model majoritari agrari familiar. Reforçar un mercat just i transparent i equitatiu, per assegurar justícia i equitat. Creiem que hi ha d’haver tot de qüestions que han d’anar canviant.” I ha acabat amb un missatge clar: “Si es vol fer, es pot fer. Només cal voluntat política.”
Aragonès: “És millor prometre poc i complir-ho tot”
El president del govern, Pere Aragonès, ha dit que comparteix les demandes dels pagesos i també les ha fet seves: “Que fer de pagès et permeti guanyar-te la vida i que hi hagi reconeixement del conjunt del país al sector primari, a l’alt valor estratègic, no tan sols en producció d’aliments, sinó tal com el volem mantenir.” Per això, ha dit, espera que al ple s’hi puguin debatre i expressar posicions i s’assoleixin acords.
El president ha reconegut que el sector viu una situació delicada i ha dit que les demandes arriben en un context complicat, en què la guerra d’Ucraïna ha fet disparar el preu dels fertilitzats i els combustibles i que la nova PAC retalla a l’agricultura mediterrània possibilitats de futur. Però també s’ha referit a la sequera, juntament amb fenòmens climàtics adversos que han tingut conseqüències directes en el primer sector.
Quant a competències i a mesures que pugui impulsar la Generalitat, Aragonès ha dit: “És millor prometre poc i complir-ho tot.” A parer seu, hi ha qüestions que no són competència del govern, sinó que depenen directament de Brussel·les o de Madrid. “Allò que sigui a les nostres mans, lluitarem per aconseguir-ho. Si no, farem coses perquè canviïn”, ha afegit.
Mascort proposa una renda bàsica agrària
El conseller Mascort ha dit que el govern estava compromès amb els pagesos i que les reivindicacions són comprensibles i legítimes. “És el moment de fer un debat profund. La pagesia ha de continuar essent un sector estratègic per a la vida del conjunt de les persones del país. Per la funció d’equilibri tal com entenem el conjunt de pobles i ciutats del país”, ha comentat. Respecte de l’envelliment del sector, el conseller ha proposat una renda bàsica agrària que prioritzi els joves i petits productors, a més d’un sistema d’assegurances propi de la Generalitat amb una cobertura que quedi fora del sistema espanyol d’assegurances Agroseguro.
“Les protestes tenen dos comuns denominadors: sentiment de menysteniment del sector primari respecte del conjunt de la societat i la dificultat de tenir preus justos de la feina”, ha dit Mascort. Durant el seu discurs, el conseller ha repassat les mesures que ha anat impulsat el govern en matèria agrícola i ramadera, i ha reconegut que calen compromisos concrets i avaluables. “Algunes solucions són a curt termini, algunes altres estructurals, a mitjà i llarg termini”, ha dit. Però, segons ell, també n’hi ha que són exclusivament competència de la Unió Europea o el ministeri espanyol.
El conseller també ha parlat de la competència deslleial que viuen alguns pagesos i dels acords amb tercers països que promou la Unió Europa, com ara els que s’han signat amb Xile i Kènia. “El que es vota al Parlament Europeu té una afectació directa en els pagesos, repasseu què va votar cadascú”, ha dit el conseller als partits que hi van votar a favor, com ara Junts, PSOE, PP, Ciutadans i Vox.
Mascort ha defensat que aquests darrers anys han provat de disminuir la burocràcia, però que, malgrat tot, les oficines comarcals es dotaran de més recursos per a fer la feina d’acompanyament i assessorament que reclama el sector. També ha considerat que és imprescindible d’aconseguir uns preus justs per als pagesos, i ha demanat als partits que al congrés espanyol promoguin canvis de la llei de seguretat alimentària, que a parer seu no funciona correctament.
Els pagesos tornen al camp amb l’esperança que hi hagi canvis, però també decebuts del parlament perquè tenen la sensació de manca de respecte, pel fet que cada representant tan sols ha tingut quatre minuts per a expressar-se. Ho ha dit Puigcorbé fora del parlament. Volen tenir representativitat a l’ACA i han demanat el canvi simbòlic del nom de la conselleria. “De moment, tot són paraules, no hi ha fets”, ha dit.
