Pagesia (I)

Fa quinze anys que el cineasta penedesenc Pep Puig va iniciar un projecte audiovisual vinculat a la pagesia. Un amic seu li parlava de la dificultat de ser pagès i de la lluita que feia tants anys que havien emprès els pagesos, per dignitat i per una remuneració més justa, que encara avui és tan vigent. Per un tema de proximitat, perquè el Penedès és essencialment territori vinícola, Puig va començar a filmar les mobilitzacions de la lluita pagesa i a donar veu als seus protagonistes. D’aquesta manera va descobrir que la pagesia és tot un món, i molt complex.

Ens explica Pep Puig: “Cadascú viu la pagesia a la seva manera, perquè són múltiples les maneres d’entendre la terra. Ser pagès és treballar la terra i el cultiu, conèixer la realitat que hi ha a la vinya (o al camp de presseguers o d’oliveres), saber interpretar el cel, la terra, procurar per l’entorn arreglant un camí que la pluja ha malmès o reconstruint un marge de pedra seca, coneixent els vents, els animals del seu entorn, el bosc… El pagès és aquell que està connectat amb la terra i l’entén.”

“Hi ha pagesos viticultors i hi ha viticultors que no són pagesos, perquè hi ha viticultors que no estan lligats a la terra sinó a la productivitat. El pagès és pagès tothora, sempre, porta la terra al cap. No pot anar-se’n a casa i oblidar-se de la terra. I és vocacional, és a la terra perquè hi vol estar. D’altra manera, la terra és tan dura que l’expulsa del lloc. Són moltes les dificultats per tirar endavant: la climatologia, les malures… Si no t’ho creus de veritat, no pots aguantar. Pagès vol dir tot això.”

“I vaig triar set pagesos que treballen la vinya, amb maneres d’entendre i relacionar-se amb la terra diferent, i els vaig anar gravant i els vaig deixar parlar. Aquest projecte no tenia pressupost, de manera que es va anar fent a poc a poc, fins que el 2015 el Vinseum (Museu de les Cultures de Vi de Catalunya) s’hi va interessar. I d’aquí en va néixer una primera pota del projecte, l’exposició 40 hectàrees. La terra i el pagès.”

«Es diu que 40 hectàrees de vinya és la base perquè una família pagesa pugui viure del seu treball. Però aquesta és una referència que pot variar, poc o molt, depenent de cada pagès i del destí del seu producte. 40 hectàrees representa un concepte, una determinada manera de treballar la terra relacionada amb la productivitat. Dins i fora d’aquest concepte, aquesta exposició presenta set pagesos del nostre camp amb visions diverses sobre la seva feina. Set històries  que se’ns mostren com un mosaic d’imatges capturades a peu de vinya, set relats que no tancaríem mai. Cert és que en podrien ser d’altres, perquè cada pagès és un món i la vida al camp, un univers inabastable. 40 hectàrees és també una mirada cap als pagesos d’abans i una reflexió coral sobre el present pagès.»

Aquest paràgraf és el text escrit per Pep Puig que emmarca i presenta l’exposició, que es va poder veure al Vinseum del 26 d’octubre de 2017 al 14 de gener de 2018. Després, Puig ha adaptat les històries dels set pagesos al format televisiu: Penedès Televisió n’ha fet una sèrie de deu capítols en què s’han pogut veure els set retrats de pagesos, i també un capítol de converses, un altre on els protagonistes són pagesos de molta edat i un altre de les reivindicacions i la lluita pagesa. Aquestes peces són a l’abast del públic, al web de la televisió, dins el títol 40 hectàrees. L’adaptació televisiva és la segona pota del projecte. I ara Pep Puig treballa amb tot el material per convertir-lo en un documental. La seva intenció és tenir-lo enllestit al mes de setembre i presentar-lo al Most Festival, per després fer-lo córrer per festivals i amb el desig d’acabar mostrant-lo a TV3.

Els valors i la cultura de viure de la terra i amb la terra

En la peça introductòria de la sèrie 40 hectàrees (no us la perdeu, és feta amb sensibilitat i rigor i mostra el pas de les quatre estacions a la vinya),  trobem una cita inicial de Josep Pla, del llibre El pagès i el seu món, que diu: «Un pagès és un home que treballa cultivant la terra i viu de la terra. En aquest sentit ésser pagès és un honor, un honor molt elevat.»

En la vida d’avui, tan allunyada de la terra, la pèrdua de pagesia, que cada vegada té un pes més petit en la nostra civilització, comporta la pèrdua inexorable d’una cultura lligada a la terra i a la natura. Diu Pep Puig: “Per això és tan important la pagesia pel futur del territori. Hem de continuar tenint pagesos, reivindico la necessitat de tenir pagesos. Perdre un pagès és perdre una identitat. Només un pagès en pot substituir un altre i no del tot, perquè cada pagès té la seva pròpia singularitat. No es pot ser pagès sense estimar la terra. Qui estima la terra, la treballa i la fa millor, i quan això passa, tots hi sortim guanyant.”