Pagar pel Sant Jordi, pels llibres al carrer, només faltava això

A una se li acuden moltes coses inquietants, a propòsit d’aquesta mesura del departament, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra del Llibre per a la diada de Sant Jordi, que ha passat massa desapercebuda al meu entendre, i que té tot l’aspecte de voler ser per sempre si no s’hi posa remei: les llibreries i les editorials han de pagar per les parades. Només faltava això. Em vénen al cap paraules més fortes, però diguem-ho així: els rics pagaran i podran ocupar tant d’espai com els plagui; els d’aquí caic aquí m’aixeco, que es facin fúmer. No ve d’un pam, a l’hora del capital.

La cosa funcionarà així, comptant que no totes les llibreries ni totes les editorials estan ni volen estar agremiades, ja d’entrada pel preu que hi han de pagar: les agremiades, 96,8 euros per una parada de 6 metres (IVA inclòs); 193,6 euros per una de 12; 290,4 per una de 18, i 387,2 euros per un estand de 24 metres. Les no agremiades pagaran respectivament pels mateixos espais 121, 242, 363 i 484 euros. Fins ara, se’n feien càrrec Generalitat i ajuntament.

Enllà de les xifres, la qüestió de base és la privatització de l’espai públic, ara de la Festa del Llibre, la més popular i estimada de les que es fan i es desfan. Poques protestes hi ha, que depassin l’àmbit professional. Hauria de rebel·lar-se la població? Com que no hi ha ressò ciutadà de la mesura, els mitjans n’han informat com si res i, que sàpiga, no han criticat la mesura amb cap editorial, doncs passa el que passa: els lectors, els compradors, són al marge. I això va per tots, sobretot va pels bons lectors, que prou feina tenien en les últimes edicions, de fa temps, per trobar i descobrir llibres que ni sabien editats.

L’única protesta que conec és la del manifest “Per un Sant Jordi popular”, que he signat i difós, com ara faig, per convidar més persones a compartir-lo. Tant de bo, m’agradaria, no em faria res que aquest article quedés depassat un dia d’aquests. Sant Jordi és a tocar, d’aquí a un mes exacte.

L’Ajuntament de Barcelona dedica un munt de recursos públics al que considera les cites essencials de la ciutat: Mobile World Congress, Primavera Sound, la Copa Amèrica, les xifres són conegudes si es volen saber, per la xarxa les trobes. Són cites industrials, privades, eminentment turístiques. Són considerades per la promoció dels mitjans els grans què de la capital. Els mateixos altaveus mediàtics que, any rere any, festegen Sant Jordi i en posen en relleu el caràcter popularíssim que tantes ciutats foranes copien o volen copiar. Ara: el llibre és una gran indústria, també, en això del PIB. I deu ser per aquesta raó que les institucions deslocalitzen Sant Jordi, per fer-ne una fira més dels que se la puguin pagar.

Centenars de milers de persones es llancen al carrer aquell dia i, fins si només compren per Sant Jordi, sostenen el món del llibre. Els lectors que fan despesa només en la Diada són, també, els testimonis de l’amor al llibre i a una festa que tants de nosaltres voldríem més oberta i acollidora, que permeti les descobertes i no sols l’edició ultrapromocionada.

Bons lectors i lectors ocasionals, units per la festa, aguanten en particular les llibreries i tantes editorials de models empresarials d’edició extensiva, no intensiva com la practicada més i més per la fàbrica lectoricida dels grups editorials de tota mena. L’allau de masses no ajuda, els lectors i tantes llibreries, i és per aquí que caldria posar-hi algun remei. Però no, ara encara ho tindran pitjor, també els lectors ocasionals.

De debò que fer pagar per les parades de Sant Jordi és cosa només de llibreries i editorials? Donem-hi una volta.