Pactes amb el PSC: on s’han perjudicat mútuament JxCat, ERC i la CUP?

El PSC va anunciar dilluns les xifres dels acords amb JxCat i ERC per a la constitució dels ajuntaments i les investidures dels batlles de tot el territori. Segons els socialistes, en vint-i-cinc municipis van pactar amb JxCat, en divuit amb ERC i en dos amb totes dues formacions. En total, quaranta-cinc municipis. Entre aquests acords, n’hi ha hagut una trentena que han perjudicat els partits independentistes entre si.

Uns pactes que han fet que dirigents independentistes fessin retrets públics a socis de govern i que dissabte hi hagués tensió durant la constitució d’alguns ajuntaments, especialment a Figueres, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Farners. En els dos primers casos, el pacte d’ERC i la CUP amb el PSC deixava JxCat sense batllia, mentre que a la capital de la Selva la intervenció personal del president Quim Torra va evitar un acord de JxCat amb el PSC per a desbancar ERC i va acabar havent-hi un pacte entre partits independentistes.

Una trentena de pactes amb què es perjudiquen mútuament

Dilluns, el portaveu parlamentari de JxCat, Albert Batet, va explicar que la seva formació només havien perjudicat ERC, com a partit més votat, en set municipis: Cervera, Ponts, Alcarràs, Begur, Cassà de la Selva, Llançà i la Granada. En el cas d’Alcarràs, JxCat va pactar amb una candidatura local per a desbancar ERC. I va justificar els pactes amb els socialistes per la ‘dinàmica municipal’. En canvi, va dir que Esquerra Republicana havia desbancat JxCat amb un pacte del PSC o havent-ne rebut el suport a vint-i-sis municipis, que eren Sant Cugat del Vallès, Figueres, Tàrrega, Llagostera, Platja d’Aro, Odèn, Olius, Puigverd de Lleida, Palau d’Anglesola, Oliana, Aiguamúrcia, Cabra del Camp, Sarral, Castellvell, l‘Albiol, la Selva del Camp, Tivissa, Bescanó, Alp, Tona, Sant Quirze Besora, Gurb, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar, Sant Salvador de Guardiola i Torrelavit.

Segons les dades d’ERC, relatives a acords de govern i no a suports en investidures, hi ha hagut catorze pactes entre els republicans i els socialistes –amb deu batllies per a ERC i quatre per al PSC– i vint-i-un pactes entre JxCat i el PSC –amb disset batllies per a JxCat i quatre per al PSC. Tanmateix, aquestes dades no tenen en compte el resultat del 26-M a cada municipi.

Pel que fa a la CUP, fonts del partit han explicat a VilaWeb que només havien pactat amb els socialistes en dos casos, Figueres i Sant Cugat del Vallès, en tots dos, per desbancar la llista més votada de JxCat. En el cas de Badalona, el suport de la Badalona Valenta –ERC, CUP i comuns sobiranistes– al PSC no va ser conseqüència de cap acord previ i no va perjudicar cap altre partit independentista. A Sant Vicenç de Montalt, l’únic regidor de la CUP va donar la batllia al PSC perquè el candidat de JxCat, la força més votada, és investigat per un presumpte cas de corrupció.

Seixanta-un municipis on l’independentisme s’entén

En altres ciutats importants, l’independentisme sí que ha assolit acords per a aconseguir les batllies i els partits s’han donat suport mútuament. Són els casos de Lleida, Tarragona, Manresa, la Seu d’Urgell, Tortosa i Vilanova i la Geltrú, entre més. A Barcelona, els cinc regidors de JxCat van donar suport a ERC, malgrat que Ernest Maragall no pogués assolir la batllia.

Segons les dades facilitades per ERC, hi ha hagut 61 acords de govern entre els tres grans partits independentistes. Concretament, 41 entre ERC i JxCat –amb 23 batllies per a ERC i 18 per a JxCat–; 19 entre ERC i la CUP –amb 17 batllies per a ERC i 2 per a la CUP–; i només un pacte entre JxCat i la CUP que va donar la batllia a JxCat.

Pactes fallits amb el PSC

A més dels acords assolits, va haver-hi altres negociacions entre partits independentistes i el PSC per a desbancar candidatures independentistes guanyadores en places importants. Són els casos de Girona, Reus i el ja esmentat de Santa Coloma de Farners.

Guanyem Girona, la candidatura en què s’integrava la CUP, va proposar un pacte amb ERC per a desbancar Marta Madrenas (JxCat) de la batllia amb el suport del PSC a la investidura, però l’acord no va reeixir. El motiu era que ERC s’havia negat a pactar amb els socialistes contra Madrenas, un acord que hauria donat la batllia a Lluc Salellas (CUP).

A Reus, Noemí Llauradó (ERC) va negociar fins a l’últim dia amb el PSC i la CUP per a aconseguir la vara de batllessa en detriment de Carles Pellicer (JxCat). Finalment, però, no van tancar cap acord i els republicans van acabar investint Pellicer.