Un manifestant pacta una condemna de dos anys de presó per les protestes contra la sentència

Un manifestant ha acceptat una condemna de dos anys de presó pels aldarulls en les protestes per la sentència contra el procés del Tribunal Suprem espanyol. La fiscalia demanava una condemna de deu anys de presó i, per a evitar el risc de ser condemnat, ha acabat pactant una acceptació dels fets que li atribuïen: haver llançat una pedra als agents dels Mossos d’Esquadra. A canvi, la fiscalia també ha modificat la seva versió per a retirar dos agreujants de la petició de condemna: reconeixen que no saben la dimensió de la pedra llançada –i no pas que fos grossa com deien– i que la samarreta que el noi portava a la motxilla no era per canviar-se i ocultar la identitat. La defensa ha acceptat la rebaixa i ha dit que el primer relat dels fets era desproporcionat.

El 18 d’octubre de 2019, l’acusat va afegir-se a la manifestació que es feia a Barcelona. Va venir des de Dosrius (Maresme) amb uns amics i va ubicar-se en un dels focus de la protesta, a la cantonada entre el carrer de Balmes i la plaça de Catalunya. En un moment de la mobilització, diu ara, va llançar una pedra cap a la línia d’agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra que no va ferir cap agent.

El mateix dia de la manifestació va ser detingut i en van ordenar el tancament a presó com a mesura cautelar. Va estar empresonat quinze dies, fins que se li va substituir la presó provisional per altres mesures cautelars.

Rebaixa de deu anys de presó a dos

Avui hi havia previst el judici contra el noi. La fiscalia li atribuïa un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un de desordres públics, i demanava condemnes de quatre i sis anys de presó per cada delicte respectivament. Segons el relat del ministeri públic, els delictes es veien agreujats pel fet que, deien, la pedra era de grans dimensions i perquè el noi portava una samarreta negra a la motxilla per a canviar-se d’indumentària i evitar la seva identificació, per la qual cosa s’afegia l’agreujant de disfressa.

Això no obstant, abans del judici, les parts han acostat les seves posicions i han arribat a un acord. Davant del jutge, el fiscal ha reconegut que no sabien si la pedra era gran o no perquè no hi ha imatges disponibles, i també ha retirat de l’escrit de qualificació l’agreujant de disfressa.

A causa d’això, han rebaixat la petició de pena a dos anys de presó (un per cada delicte) i l’acusat ha acceptat els fets com a certs. La sala ha dictat la sentència en el mateix acte de judici, ha suspès el compliment de la pena perquè l’acusat no tenia antecedents penals i les parts han anunciat que no recorreran la decisió, per la qual cosa esdevé ferma.

La condemna també inclou el pagament de les costes processals i la prohibició de sufragi passiu durant dos anys.

A la sortida, el lletrat de la defensa, Eloi Castellarnau, ha celebrat l’acord i ha comentat que el relat inicial del succés era desproporcionat: “Per culpa de la conjuntura que es va viure, són fets que es redactaven amb molta pompositat i normalment els procediments acaben amb la realitat objectiva, com ha passat aquí”.