21.10.2016 - 06:00
Algunes personalitats no necessiten presentació. El llegat que deixaren en vida fou prou important perquè el seu record perduri molt temps després del seu traspàs. Paco Candel és, sens dubte, una d’aquestes figures. Aquells qui el van conèixer i van mantenir-hi un tracte continuat l’evoquen afectuosament. Amb els seus escrits, coneguts per la defensa d’unes millors condicions de vida per la immigració que arribà a Catalunya als anys 50 i la reivindicació d’una convivència normalitzada entre els “catalans de sempre” i “els altres catalans”, es guanyà l’estima de bona part de la població.
Candel va reivindicar que es posessin les eines necessàries perquè la població immigrada pogués adaptar-se a la societat i la cultura catalanes. La Fundació Paco Candel i la Biblioteca Paco Candel han convidat Miquel Reniu, exdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, perquè expliqui la seva transcendència històrica (27 d’octubre, Biblioteca Paco Candel, 19:00h). Candel és la primera veu autoritzada que denuncia la instrumentalització de l’immigració com a eina per diluir la llengua catalana. Si moltes veus com la seva no haguessin proferit un crit enèrgic de repulsa, defensa Reniu, hauria estat impossible la implementació de la immersió lingüística, el consens generat entorn l’Estatut de Sau i el mateix redreçament de la llengua i la nació catalanes. La publicació d’Els altres catalans suposà un punt d’inflexió decisiu per torpedinar el projecte assimilacionista promulgat per Franco.
Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí
