07.02.2021 - 21:50
|
Actualització: 07.02.2021 - 23:20
El Partit Animalista (PACMA) ha estat durant anys la primera força extraparlamentària. Tanmateix, enguany no ha aconseguit el nombre mínim d’avals per a poder presentar-se a les eleccions del 14 de febrer en cap de les quatre demarcacions del Principat. Dels 5.614 avals totals necessaris, tan sols n’ha reunit prop del 75%, unes xifres molt sorprenents tenint en compte que va aconseguir 38.743 vots a les darreres eleccions al parlament.
Segons que va explicar el partit en un comunicat, les circumstàncies actuals arran de la pandèmia els han complicat la recollida d’avals. Sempre han sostingut que les eleccions s’havien d’ajornar, i per això van presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Demanaven de suspendre les eleccions o, si més no, suprimir alguns dels requisits exigits, com podria ser la recollida d’avals. Més tard, el PACMA també va recórrer davant el Tribunal Constitucional espanyol contra el fet que les seves candidatures no van ser proclamades.
Dificultats durant la recollida d’avals
El portaveu del partit a Catalunya, David Martínez, ha explicat a VilaWeb que enguany s’han trobat uns problemes per a recollir avals al carrer que no s’havien trobat mai, perquè aquesta recollida d’avals ha coincidit amb les restriccions de la crisi sanitària i les vacances de Nadal. Diu, per exemple, que els voluntaris del partit han tingut més por, recel o problemes per a involucrar-s’hi arran dels contagis de covid-19 i explica que les restriccions –fossin de mobilitat o d’una altra mena– també els han dificultat l’organització i la presència en llocs que fins ara havien estat clau per al partit, com ara els centres universitaris, on fa mesos que no es fan classes presencials. Segons dades del CIS, prop d’un quart dels votants del PACMA són menors de vint-i-cinc anys.
El portaveu també explica que el partit va enviar per primera vegada als afiliats un full de signatures perquè en recollissin deu per afiliat i les enviessin a un apartat de correus, però que moltes d’aquestes cartes no han arribat fins ara. Alhora, lamenta que, tot i que la recollida d’avals es pot fer telemàticament amb signatura electrònica, el sistema no està “prou preparat”. Aquest sistema exigeix l’ús del certificat digital, i gran part de la població no en té.
En general, el partit ha criticat que en aquest context de pandèmia hagi continuat essent necessària la recollida d’avals per als partits sense representació parlamentària; pensen que aquest requisit s’hauria d’eliminar amb una llei electoral pròpia.
Però són inconvenients als quals han hagut de fer front tots els partits sense representació parlamentària. Alguns que fins ara havien tingut molt menys suport que el PACMA –com ara el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya i Recortes Cero– sí que han aconseguit avals. El partit no ho relaciona amb una pèrdua de fidelitat dels afiliats, voluntaris i votants i creuen que la seva situació no és comparable amb la d’alguns altres partits que tampoc no tenen representació parlamentària, com ara Junts –sense drets electorals arran d’una decisió judicial a favor del PDECat– i el PNC, perquè consideren que aquestes formacions han tingut més altaveu mediàtic. Tanmateix, reconeixen que, tenint en compte que partits més petits han aconseguit avals, han d’avaluar les seves estratègies i fer una anàlisi en profunditat.
Crisi interna?
El partit nega que ara mateix hi hagi cap crisi interna, però aquests darrers anys han estat un pèl convulsos, especialment a partir del 2018. Alguns sectors de crítics van denunciar el paper de l’ex-presidenta, Silvia Barquero, i el seu marit i ex-vice-president, Luis Víctor Moreno, acusant-los d’opacitat i de manca de democràcia interna. Aquest malestar va derivar en l’augment de les crítiques de la plataforma Iniciativa Asamblea PACMA, formada per crítics i ex-militants del partit, i fins i tot va arribar a judici. L’ex-membre de la directiva a l’estat espanyol Yasmina Larumbe va denunciar presumptes irregularitats en una assemblea organitzada a Sevilla. Barquero va dimitir amb aquesta polèmica encara viva.
La plataforma de crítics ha continuat força activa a Facebook, acusant sectors del partit de ser conservadors i espanyolistes i també de donar poca importància i independència als coordinadors territorials. De fet, ex-coordinadors provincials van parlar directament de guerra interna entre crítics i oficialistes i de massa control per part de Madrid. Els dirigents del partit ho neguen, i diuen que no els consten problemes amb els coordinadors territorials actualment. Tanmateix, expliquen que en algunes demarcacions, com ara Tarragona i Girona, es creen nous equips i lideratges.
Un suport que no havia deixat de créixer a les eleccions al parlament
Des que el Partit Animalista es va fundar el 2003, el seu suport no havia deixat de créixer fins ara. El 2006 va ser el primer any que es van presentar a unes eleccions al parlament i van obtenir 13.730 vots, 13.858 el 2010, 20.861 el 2012 i 38.743 el 2017. A les darreres eleccions europees s’esperava que el partit fes el salt a la política parlamentària, tot i que finalment no van obtenir representació, amb 295.546 vots a l’estat espanyol.
Enguany, doncs, hi haurà una bossa important de votants sense partit, i la incògnita és de quina manera es repartirà i si els votants optaran majoritàriament per uns altres partits o per l’abstenció, tenint en compte que sovint el vot al PACMA és també un vot de protesta contra els partits convencionals. Segons dades del baròmetre del CIS del març del 2019, el perfil de votant del PACMA per a les eleccions espanyoles del 28 d’abril de 2019 era el d’una dona, jove i de ciutat. Segons aquestes dades, les persones amb intenció de votar el PACMA eren dones en un 59% i prop del 78% tenia menys de quaranta-cinc anys. Un 37% vivia en municipis de més de 100.000 habitants (en el total d’aquesta enquesta hi vivien el 25%). Quant a l’espectre ideològic, el 56% se situaven majoritàriament a l’esquerra; el 32% al centre i tan sols un 12% a la dreta.
