10.07.2018 - 22:00
|
Actualització: 03.08.2018 - 11:15
El jutge Llarena va tancar ahir el seu xou com a instructor de la causa que l’estat espanyol segueix contra el govern de Catalunya. I ho va fer amb dues de les seues particulars interpretacions de la justícia, una de directa i una d’indirecta.
De manera directa, va ordenar que Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Romeva, Rull i Turull perdessen la seua condició de diputats. L’ordre és molt més que polèmica i portarà molta cua, oimés tenint en compte que Llarena s’inventa una possibilitat que ningú no havia previst mai: que els diputats que ell ordena que en perden la condició puguen ser substituïts temporalment per uns altres. Com? No ho sap ningú. Per què? Segurament perquè ni Llarena mateix no veu clara la seua ordre. Alterar la composició d’un parlament és molt greu i pot tenir repercussions molt importants de tota mena, de les quals ell serà responsable. I ara ja no som en aquell moment en què el jutge estrella es creia amb el dret de fer qualsevol cosa.
Cosa que queda perfectament demostrada amb la segona notícia del dia, en aquest cas, indirecta. El Suprem espanyol, en un gest simplement incomprensible, ha exigit al govern espanyol que, al seu torn, exigesca al govern belga que defense Llarena davant els tribunals belgues, on el jutge ha estat cridat a declarar per una demanda dels exiliats catalans. L’estupefacció amb què s’ha rebut la demanda solament ha estat superada per la ràpida actuació del ministre Borrell, que ha activat, efectivament, la petició del Suprem. Concretament, ha ordenat a l’ambaixadora espanyola a Bèlgica que reclame immunitat per a Llarena i que evite que siga jutjat.
Una aberració democràtica com aquesta tan sols es pot explicar per la por que té Llarena no tan sols de perdre els judicis en les quatre circumscripcions on l’exili l’ha desafiat, sinó fins i tot de ser condemnat, ell mateix, per les seues irregularitats. Però això que demana és especialment greu i sorprenent i posa l’estat espanyol al límit d’allò que es pot considerar una democràcia. En primer lloc, perquè cal demanar-se immediatament què se n’ha fet, de la separació de poders. En segon lloc, perquè ensenya una idea sobre la pertinença a la Unió Europea que demostra que no han entès res –es pensen que no tenen cap obligació amb la UE, les seues institucions i les dels altres estats. Però sobretot perquè cerca la impunitat d’un possible criminal, en aquest cas Llarena, per raons polítiques. I això fins ara solament era habitual en les dictadures. Ni això: de fet, tan sols en les dictadures més atrevides.
[Si no en sou encara, de subscriptors de VilaWeb, us demanem que us en feu. Si ja en sou, moltes gràcies. És molt difícil sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.]
