Pablo Iglesias aspira a ser mediador entre Torra i Sánchez

TEMA DEL DIA
L’arribada al govern espanyol de Pedro Sánchez no solament ha deixat fora de joc Ciutadans, sinó també Podem, que ha vist com passava de ser l’esquerra de veritat que donava lliçons a tothom a ser una crossa d’un PSOE en procés de resurrecció. A Pablo Iglesias li queda el paper de soci emprenyador, que colla Pedro Sánchez per l’esquerra. Cosa que, per a una persona com ell, és molt poc. Hi ha una altra possibilitat i és que pugui ajudar a resoldre això de Catalunya des de la posició de privilegi que li dóna el fet de ser l’únic dirigent polític espanyol favorable al dret de decidir.

Per un president de la Generalitat, sempre és agradable de reunir-se amb Pablo Iglesias. La reunió sempre va bé, perquè és un espanyol demòcrata. Ja va passar amb Puigdemont i ara amb Torra. Amb el primer fins i tot van dinar junts en un restaurant de Madrid al costat del congrés espanyol, sense amagar-se de la premsa. Amb el segon, s’han reunit avui al Palau de la Generalitat i també ha anat bé. ‘Bé’ vol dir que amb Iglesias s’hi pot parlar de tot, encara que no s’ha pactat res. Aquest festeig amb els independentistes li ha sortit car electoralment, perquè a una part de l’electorat no li agrada. I a una part de Podem tampoc. Però ara la cosa es torna interessant i ja es veu fent de mediador entre Sánchez i Torra, amb vista a l’etapa de diàleg que teòricament s’ha d’inaugurar el 9 de juliol. Fins i tot s’ha mostrat disposat a anar a visitar els presos polítics, per establir-hi un diàleg estable. Un gest que hi ha polítics catalans que encara no han fet.

Tot i la sintonia, Torra i Iglesias han constatat les dificultats d’un diàleg, perquè tots dos presidents no estan d’acord en la llista de punts a tractar. De moment no hi ha acord ni en l’ordre del dia que elaboren la consellera de Presidència, Elsa Artadi, i la ministra d’Administracions Públiques, Meritxell Batet, i que miraran de tancar a final de setmana. Si Iglesias venia a prendre nota per informar Sánchez, Torra li ha deixat ben clar que el trasllat dels presos independentistes a presons catalanes no és un fet negociable, ni tan sols un gest. És un dret que els presos tenen per llei i el govern espanyol ha d’aplicar. I segon missatge: s’ha de poder parlar de tot i, per tant, del dret d’autodeterminació. Una cosa que Iglesias ha avisat que el PSOE no acceptarà mai i que Torra li ha dit que és la clau de volta de la solució del conflicte. Aquí Iglesias creu que això no ha de ser obstacle per al diàleg, però s’ha de veure què li semblarà al PSOE.

Iglesias n’ha pres nota i no se sap quan ni com farà arribar a Sánchez les condicions de Torra, però són molt clares. Com ha dit el dirigent de Podem, dialogues amb qui discrepes sobre què no estàs d’acord. Si hi estàs d’acord, no cal ni seure a parlar i si es posen límits al diàleg aleshores esdevé estèril. El problema és que per a alguns sembla que per a dialogar s’hagi d’oblidar què ha passat aquest darrer any, enterrar el mandat del primer d’octubre i posar el comptador a zero. I això no seria dialogar, sinó menystenir el mandat de les urnes del 21 de desembre.

MÉS QÜESTIONS
Rajoy podria canviar Santa Pola per Madrid. L’estada de Mariano Rajoy a Santa Pola (Baix Vinalopó), on treballa de registrador de la propietat d’ençà que va deixar l’escó al congrés espanyol, podria acostar-se al final. Segons diverses informacions, podria demanar el trasllat a Colmenar Viejo, prop de Madrid, on és previst que al desembre es jubili un registrador de la propietat. Un dels requisits per a obtenir el trasllat és l’antiguitat i Rajoy va aprovar les oposicions fa quaranta anys, amb la qual cosa té força possibilitats de guanyar-lo.

El PP vol inhabilitar Ribó abans de les municipals del 2019. El batlle de València, Joan Ribó ha dit que estava molt tranquil després de declarar com a investigat arran d’una denúncia de Luis Salom, assessor del PP, per haver negat a l’oposició la informació que li sol·licitava. Avui Ribó ha comparegut al jutjat d’instrucció número 9 acusat de prevaricació i impediment de l’exercici dels drets cívics. I, en acabat, ha dit que la causa té ‘una clara voluntat política’. El jutjat va obrir diligències i va citar-lo després de la denúncia de Salom per haver negat a l’oposició l’expedient de l’enquesta sobre les falles. Salom ja ha presentat més de vint denúncies contra el batlle: l’objectiu és aconseguir que l’inhabilitin i que no es pugui presentar a la reelecció a les municipals de l’any que ve.

Podem proposa una coalició a Compromís i Esquerra Unida a les eleccions. Podem vol una aliança d’esquerres per a les eleccions autonòmiques i municipals de l’any que ve. Ferran Martínez, secretari d’anàlisi política i senador de Podem, ha dit que la seva formació havia enviat una carta a Compromís i EUPV per a fer els primers passos i saber si estan predisposats a concórrer-hi junts. Immediatament després de fer-los arribar la carta, Martínez ha explicat que Podem faria una tanda de contactes i reunions bilaterals a partir de la setmana que ve. Podem també es reunirà amb una ‘llista llarga’ d’organitzacions i moviments socials, que han estat –ha dit– un ‘pilar fonamental’ del canvi polític valencià i els consultaran si creuen que és necessari aquest acord ampli.

Una escola andorrana denuncia represàlies per haver demanat la selectivitat en català a la UNED. La comunitat educativa del col·legi Sant Ermengol considera que hi ha hagut represàlies per haver reclamat que les proves de selectivitat es poguessin fer en català, una petició que es va fer quan la UNED els comunicà que sols es facilitarien en espanyol. Estan convençuts que hi ha ‘raons polítiques’ que han fet que els seus alumnes obtinguessin mals resultats per unes correccions més severes, tot i que no en tenen cap prova i per això no han fet encara cap pronunciament oficial. Tant la direcció com la major part de pares –hi ha onze suspesos i habitualment no n’hi havia cap o, a tot estirar, un– han demanat una segona correcció dels exàmens i, si cal, una revisió. I s’espera la resolució final. Professors, pares i alumnes estan convençuts que el fet que el centre es queixés ha passat factura. La intervenció de l’ambaixador espanyol al Principat, Manuel Montobbio, va tallar de soca-rel el problema i de seguida hi va haver l’acord que Andorra seria una excepció. Però el sentiment que hi ha entre la comunitat educativa és que han estat castigats.

El govern d’Aragó facilita que els municipis de la Franja recuperin el seu nom en català. El govern d’Aragó impulsa una iniciativa per suggerir als municipis que ho desitgin de recuperar la toponímia en català. La majoria de municipis del Matarranya han acceptat la proposta que els va fer arribar per carta la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó. Tot i que en algun municipi hi ha hagut polèmica per recuperar el nom en català, cosa que ja era inclosa en la llei de comarcalització, s’ha acceptat sense problemes en 14 de les 18 localitats, moltes de les quals governades per PP i PAR, partits que al Matarranya tenen una posició molt diferent de la que tenen a Saragossa. Dos dels pobles, la Freixneda i Torre d’Arques, encara no ho han decidit i tan sols dos han rebutjat el terme en català: Vall-de-Roures i Fórnols.

LA XIFRA
7.054 milions d’euros és el que ha aportat les Illes Balears a l’estat espanyol d’ençà que va entrar en vigor l’any 2009 l’actual sistema de finançament. La xifra equival al pressupost que ha destinat a la sanitat el govern en cinc anys.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de juny de 1991 Eslovènia va declarar la independència de Iugoslàvia.