28.03.2022 - 21:06
|
Actualització: 28.03.2022 - 23:06
Dilluns 28 de febrer els serveis secrets polonesos van detenir a Przemyśl el periodista basc Pablo González. De llavors ençà, resta empresonat, acusat de ser un espia rus. Era la segona vegada en poques setmanes que topava amb agents secrets que el tractaven d’espia –la primera vegada, ucraïnesos, però llavors havia pogut marxar. Ara, en canvi, no tan sols és tancat en una presó polonesa, sinó incomunicat, i no ha pogut parlar ni amb la seva família ni amb el seu advocat, Gonzalo Boye. De fet, no va ser fins la setmana passada que la seva família va rebre una comunicació formal de les autoritats poloneses informant-los que estaria en presó provisional, pel cap baix, fins el 29 de maig.
A la notificació, s’hi apunta el seu nom en castellà –amb un error tipogràfic al cognom González– i dos suposats àlies: Aleksey Rubstov i Pavel Rubstov. Tanmateix, no són pseudònims ni identitats falses. Tal com va publicar el diari Público, amb el qual González col·laborava, Pavel Aleksévitx [patronímic pel nom de pila del pare] Rubstov és el nom amb el qual va ser registrat quan va néixer a Moscou el 1982. Va viure-hi fins a nou anys, quan els seus pares es van divorciar i ell se n’anà amb la mare al País Basc, d’on ella és originària. En el moment d’obtenir la nacionalitat espanyola, la mare va optar per inscriure’l com a Pablo (variant en castellà de Pavel) González (el cognom de la mare) Yagüe (el cognom de l’avi matern).
El fet de tenir família russa i haver nascut i passat la primera infantesa a Moscou fa que González, ja de jove, s’interessés pels territoris que havien format part de l’URSS, que es va esfondrar el mateix any que se n’anà amb la seva mare al País Basc. Va estudiar filologia eslava i parla rus i polonès. Tot plegat l’ha dut a convertir-se en un periodista freelance especialitzat en l’espai postsoviètic i a informar des d’allà dels esdeveniments més importants d’aquests últims anys, com ara les protestes d’Ucraïna del 2014 que van acabar amb un canvi de govern i l’annexió russa de Crimea.
El 5 de febrer González era a Avdiivka, a Donetsk. Havia pactat de fer una connexió en directe a la Sexta per a parlar de la vida de la població civil en un moment que ja s’especulava amb una possible invasió russa d’Ucraïna. Segons que va explicar Juan Teixeira, un fotoperiodista que era amb ell, van voler fer la connexió en directe amb militars al fons i va plantar un trípode per al telèfon sobre la neu mentre esperava que li donessin pas. Va esperar més de quaranta-cinc minuts, fins que els militars ucraïnesos se’n van cansar i els van fer fora. Abans, van ordenar-los d’esborrar tot el material que haguessin enregistrat aquella estona i van fer una fotografia del passaport de González. Aquella mateixa nit va rebre una trucada dels serveis d’intel·ligència ucraïnesos dient-li que havia de reunir-se amb ells tan aviat com fos possible a la seva seu nacional, a Kíiv.
Abans d’entrar-hi, González va deixar dit als companys que l’acompanyaven que si no en sortia després de dues hores, fessin un missatge a les xarxes socials anunciant-ho, tal com van fer. Quaranta minuts després va poder sortir-ne i va publicar a Twitter que havien copiat la informació que tenia al telèfon mòbil. Més tard, va explicar que l’havien acusat de ser un espia rus amb arguments rocambolescs com el fet d’haver publicat al diari basc Gara o de tenir una targeta bancària de la cooperativa de crèdit Laboral Kutxa, segons els serveis ucraïnesos finançats per Rússia. La situació es va enterbolir quan va saber que agents del CNI espanyol havien anat a casa seva, de la seva mare, i d’un amic de petit per interrogar-los i per dir-los que era un agent rus. Arran d’això, i després d’haver parlat amb l’ambaixada espanyola a Kíiv, González va decidir de tornar al País Basc.
Me acaban de soltar tras copiar mi teléfono pic.twitter.com/FdyTOfgtFL
— Pablo González (@PabVis) February 5, 2022
Empresonament i aïllament a Polònia
Tot just arribar d’Ucraïna, González va enviar una nota de veu a un amic on explicava la topada amb els serveis secrets ucraïnesos i que el CNI havia provat d’extreure informació dels seus parents i amics. “Em van demanar si remenava diners, i en remeno els justos. Ja poden mirar el meu cony de comptes corrents. Tinc alguna ajuda del meu pare, que té un parell de pisos a Moscou, que lloga i me’n dóna una part. Però no són res, una quantitat de diners ínfima”, deia. I deixava clar al seu amic que allò que feia és periodisme, no espionatge. “No sé què s’inventaran”, deia.
Al País Basc no va estar-hi gaire temps, perquè el 24 de febrer el president rus Vladímir Putin va ordenar d’envair Ucraïna. Essent conscient que els serveis secrets ucraïnesos li tenien el dit a l’ull, va viatjar a Polònia, a tocar de la frontera ucraïnesa, on ja començaven a arribar refugiats. L’última aparició pública de González abans de ser detingut fou una connexió en directe al programa La Sexta Noche des de l’estació de trens de Przemyśl.
Això fou el 26 de febrer, pocs minuts abans de mitjanit. González fou detingut el 28 de matinada pels serveis secrets polonesos, que només li van permetre una trucada, que va fer a la seva dona. L’endemà el seu advocat, Gonzalo Boye, va informar de la detenció amb un piulet que ràpidament va ser compartit per Reporters Sense Fronteres, que en van demanar l’alliberament immediat. Arran de la manca d’informació sobre què passava, la portaveu d’EH Bildu al congrés espanyol, Mertxe Aizpurua, va demanar al president Pedro Sánchez que el seu govern intercedís per a aconseguir-ne l’alliberament. “Segons que m’ha informat el ministre d’Afers Estrangers, al periodista espanyol se li donarà assistència consular. Ja estem en contacte amb ell a través dels nostres serveis consulars”, va dir Sánchez.
Reporteros Sin Fronteras solicita la inmediata puesta en libertad de Pablo González y pide explicaciones a las autoridades polacas sobre las circunstancias de este atropello a la libertad para informar de @PabVis https://t.co/oA46mlOWsZ
— RSF España (@RSF_ES) February 28, 2022
L’endemà el govern polonès va publicar un comunicat confirmant-ne la detenció i informant que l’acusaven d’un delicte d’espionatge, penat amb fins a deu anys de presó. El cònsol espanyol no es va reunir amb González fins el 7 de març, vuit dies després de la detenció, i va dir que estava en bon estat físic i amb ànims. Alhora, aquella tarda el govern espanyol va començar a filtrar als mitjans que la teoria de l’espionatge rus no era forassenyada i que tenia una doble vida: la de Pablo González i la de Pavel Rubstov, seguint el raonament de les autoritats poloneses.
Des de Polònia, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, va dir que ja rebia assistència consular i que li havien assignat una advocada d’ofici. En canvi, les autoritats poloneses no van permetre a Boye de visitar-lo a la presó i van demanar com a condició que tornés a enviar tota la documentació sobre González que ja havia enviat una setmana abans, però ara amb una traducció jurada.
El 23 de març la família va rebre la primera comunicació formal de l’empresonament, que informava que continuaria, pel cap baix, fins el 29 de maig. I el mateix dia, segons que va informar Público, la seva advocada d’ofici va renunciar al cas i se li’n va assignar una altra, també d’ofici, fins que Boye no pugui designar un advocat polonès de confiança.
