27.07.2022 - 21:40
|
Actualització: 27.07.2022 - 22:46
Fa cinc mesos que el periodista basc Pablo González és en una presó polonesa pràcticament incomunicat acusat de ser un espia rus. El 28 de febrer, els serveis secrets polonesos van detenir-lo a Przemyśl i van portar-lo a la presó de Rzeszów, on va romandre un mes fins que el van traslladar a una altra presó, a Radom. Ni la família ni els seus advocats no saben ben bé de quins delictes l’acusen, per quins fets, ni fins quan continuarà empresonat, tot esperant el judici. En un principi, havia de ser en presó provisional tres mesos a tot estirar, però la justícia polonesa va prorrogar-la tres mesos més, fins a final d’agost, sense donar cap explicació. I enmig de l’espera, la família es troba un mur imposat que impedeix que hi parli per telèfon o li enviï cartes, A més, l’advocat polonès no els informa sobre la situació del cas argumentant que li ho prohibeix la llei polonesa.
Tot el que en saben la família i la seva defensa a l’estat espanyol, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, és que l’acusen genèricament d’espionatge en favor de Rússia perquè té passaport i identitat espanyola i russa –és nascut a Rússia– i de rebre diners des de Rússia que li envia el seu pare. La manca d’informació sobre la causa judicial, la incomunicació i els entrebancs per a designar una defensa de plena confiança han portat la seva esposa, Oihana Goiriena, a presentar un escrit denunciant la situació al Grup de Treball de Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
El text, al qual ha tingut accés VilaWeb, exposa que el cas de González compleix quatre supòsits dels cinc que descriuen una privació arbitrària de llibertat, segons el grup de treball de l’ONU. El primer és la impossibilitat de justificar la detenció amb una base legal, atès que, segons diu l’escrit, els fets investigats no constitueixen cap delicte ni s’ha justificat l’empresonament més enllà d’una referència vaga a un suposat delicte d’espionatge. Tampoc no li ha estat lliurat cap expedient judicial ni s’ha permès que sigui assistit i entrevistat per l’advocat de la seva elecció i confiança.
L’escrit recorda que González és un periodista conegut –va ser detingut pocs dies després d’una aparició en horari de màxima audiència a La Sexta– i diu que la detenció es fonamenta, precisament, en la seva feina com a informador, cosa que vulnera el dret a la llibertat d’opinió i d’expressió. També exposa que han vulnerat el dret de González a un procés judicial amb garanties, incloent-hi el dret de defensa, el de la llibertat personal i, especialment, el principi de legalitat i taxativitat penal. Aquest principi, diu l’escrit, s’ha forçat per donar aparença de legalitat a una privació de llibertat eminentment arbitrària.
Per últim, la denúncia a les Nacions Unides també diu que l’empresonament constitueix una violació del dret internacional perquè és motivada per una discriminació per l’origen rus de González. “Les autoritats poloneses van detenir el senyor González Yagüe basant-se, exclusivament i sense cap més fonament –si més no, sense explicitar-lo adequadament–, en la suposada irregularitat relativa a la ‘identitat doble’ del nostre representat producte de la seva ‘nacionalitat doble’ espanyola i russa”, diu l’escrit, que defensa que la doble nacionalitat i identitat –Pablo González en espanyol, Pavel Rubstov en rus i, de fet, amb la qual va socialitzar-se primer– és perfectament legal i reconeguda tant per Espanya com per Rússia.
Incomunicat i tancat vint-i-tres hores a la cel·la
Oihana Goiriena, esposa de Pablo González, lamenta a VilaWeb la gran manca d’informació que tenen sobre ell i el seu procés judicial. “Gairebé no en sabem res. Justament ahir ens en va arribar una carta que va escriure a final de maig, principi de juny, just després que li prorroguessin la presó condicional. Són les últimes notícies directament seves que tenim”, diu. A la carta, González explica el seu dia a dia. És en un mòdul de màxima seguretat i passa vint-i-tres hores el dia a la cel·la. Durant dos mesos va tenir un company de cel·la, però ara hi està tot sol. Tot allò que pot fer durant el dia és llegir alguns llibres de la biblioteca, escriure i fer esport.
“L’he notat molt baix d’ànims, es nota que li pesa molt la incomunicació”, diu Goiriena. La parella té tres fills –de catorze anys, deu i set–, per als quals l’empresonament i la incomunicació del pare tampoc no és gens fàcil: “Cada vegada se’ls veu més tristos quan parlem del pare. Els dic que li escriguin i li expliquin què fan, però tenen una mirada trista, la veritat.”
A mitjan març, la família va demanar de visitar-lo a la presó i trucar-li per telèfon i, després de diversos entrebancs, a final de maig van contestar a la sol·licitud demanant que justifiqués per què la seva esposa i els seus fills volien visitar-lo i parlar amb ell. “Al principi no vaig saber ni què dir. Com justifico que vull parlar amb el meu marit i que els seus fills volen parlar amb el seu pare?”, demana. Amb tot, finalment va redactar arguments per a tenir contacte amb ell, els van fer traduir al polonès per un traductor jurat i els van remetre a les autoritats poloneses. Això va ser el 6 de juny, i encara no en tenen cap resposta.
Una altra manera que han trobat per a mantenir una certa comunicació amb ell és mitjançant l’ambaixada espanyola a Polònia. Un dels seus representants, Eduardo Ramón Merino, l’ha visitat quatre vegades a la presó, la darrera vegada, la setmana passada. “Ens ha dit que el veu molt prim, però sa. Ell ja m’havia dit que s’havia aprimat, perquè menja saludablement i fa molt d’esport, però també per l’ansietat. Ens ha dit que el va veure animat, però potser el va animar la visita com a tal, perquè a la carta el vaig notar molt desesperançat”, explica Goiriena. Quan el diplomàtic l’ha de visitar, n’informa la família i li demana si vol dir-li alguna cosa, i després li lliura un resum de la visita força detallat. “Em diu que està a la meva disposició, però no sé què demanar-li. Li demanaria que agilitzés el tràmit per a poder-lo visitar, però no pot fer-ho.”
L’advocat polonès tampoc no els informa
Una altra de les rareses de l’empresonament de Pablo González és el paper del seu advocat polonès, Bartosz Rogala. “Ens diu que no pot parlar del cas, sota pena de presó. Només pot donar-ne petits detalls, com quan es va prorrogar l’empresonament, o dir si té una vista judicial, poca cosa més”, explica estranyada Goiriena. No és tan sols que Rogala no en parli amb la família, sinó que tampoc no comparteix la informació amb Gonzalo Boye, l’altre advocat de González.
Bartosz Rogala és el tercer advocat polonès que porta el cas de González, després de dues advocades d’ofici, i va ser ell mateix qui va contactar amb Goiriena i Boye el 5 d’abril, quan va ser designat advocat de González per amics seus. A diferència de Boye, al qual no han permès ni una vegada de visitar el periodista a la presó, Rogala sí que hi ha parlat diverses vegades, però és hermètic sobre el contingut de les converses.
Sí que els ha dit que no és gens optimista per a la revisió de la presó provisional, prevista per a final d’agost. “No tenim bones expectatives. Pel que va dir, el fiscal tornarà a sol·licitar una pròrroga de la presó provisional, perquè és la manera habitual de procedir, i el més probable és que el jutge torni a admetre-la”, explica Goiriena.
Empresonat a final de febrer acusat de ser un espia rus
Pablo González va ser detingut la nit del 27 al 28 de febrer pels serveis secrets polonesos, però pocs dies abans ja havia tingut una topada amb els serveis secrets ucraïnesos. El 5 de febrer, González era a Avdiivka, a Donetsk, on ja s’escalfaven els ànims en previsió de la invasió de Rússia, que va començar al cap de dinou dies. Havia pactat de fer una connexió en directe amb La Sexta per a parlar sobre la vida i l’estat d’ànim de la població civil. Segons que va explicar el fotoperiodista Juan Teixeira, que era amb ell, van voler fer la connexió en directe amb militars ucraïnesos al fons i van esperar més de quaranta-cinc minuts, amb el trípode plantat sobre la neu, que els donessin pas del plató.
Després de tanta estona, els militars se’n van afartar i els van ordenar d’esborrar tot el material que haguessin enregistrat, van fer una fotografia del passaport de González i els van fer fora. Aquella mateixa nit va rebre una trucada dels serveis secrets ucraïnesos citant-lo d’urgència a la seva seu nacional, a Kíiv. Allà, li van copiar el contingut del telèfon i van acusar-lo de ser un espia basc pel seu origen familiar, el fet de publicar al diari basc Gara i de tenir una targeta bancària de la cooperativa de crèdit Laboral Kutxa, segons els serveis ucraïnesos finançats per Rússia. Alhora, agents del CNI espanyol van anar a casa seva, de la mare i d’un amic de petit per interrogar-los i van defensar davant d’ells la tesi que era un espia rus. Quan González ho va saber, i després d’haver comentat la situació amb l’ambaixada espanyola a Ucraïna, va tornar al País Basc.
González va néixer a Moscou el 1982 amb el nom de Pavel Rubstov i hi va viure fins als nou anys, quan els seus pares es van divorciar i se n’anà amb la mare al País Basc, d’on era l’avi matern, exiliat a l’URSS arran de la guerra del 1936-1939. En el moment d’obtenir la nacionalitat espanyola, la mare va optar per inscriure’l com a Pablo (variant en castellà de Pavel) González (el cognom de la mare) Yagüe (el cognom de l’avi matern). El fet de tenir un origen rus el va acostar a aquesta cultura i el va portar a estudiar filologia eslava. A més, l’ha convertit en un periodista freelance especialitzat en l’espai post-soviètic.
Quan finalment va esclatar la guerra d’Ucraïna, va tornar a l’est d’Europa per informar-ne, però com que era conscient que els serveis secrets ucraïnesos li tenien l’ull posat, va viatjar a Polònia, a tocar de la frontera ucraïnesa, on ja començaven a arribar refugiats. La seva darrera aparició pública va ser en una connexió en directe des de l’estació de trens de Przemyśl al programa La Sexta Noche.
Aquella mateixa nit, el periodista fou detingut. L’endemà, el govern polonès va publicar un comunicat confirmant-ne la detenció i informant que l’acusaven d’un delicte d’espionatge, penat amb deu anys de presó. El representant de l’ambaixada espanyola no s’hi va reunir fins vuit dies després de la detenció, i aquella mateixa tarda el govern espanyol va començar a filtrar als mitjans que la teoria de l’espionatge rus no era forassenyada i que tenia una doble vida: la de Pablo González i la de Pavel Rubstov, seguint el raonament de les autoritats poloneses.
“M’agradaria que el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol em truqués i m’expliqués què els ha dit el govern polonès perquè ells mateixos acceptin, emparant-se en el respecte a la legislació polonesa, que fa cinc mesos que ni tan sols podem parlar”, diu la seva esposa. “No demanem que facin d’advocats defensors, només que es respectin els seus drets. Què els va dir Polònia perquè acceptessin aquesta situació?”
