10.06.2022 - 19:50
El Banc Federal Alemany ha retallat avui les previsions de creixement per a l’economia alemanya i ha predit un fort augment de la inflació, atès que la pujada dels preus dels aliments i els combustibles minva el poder adquisitiu de les llars i la confiança. El Bundesbank considera ara que els preus augmentaran d’un 7,1% el 2022, molt per sobre del 3,6% previst al desembre. “La inflació d’enguany serà encara més forta que a començament de la dècada del 1980”, ha dit aquest matí el president del Bundesbank, Joachim Nagel, en referència al període anterior de creixement alt i dolorós dels preus al consum.
En línies generals, l’actualització coincideix amb les revisions que el Banc Central Europeu va fer ahir de les mateixes previsions, que mostraven una acceleració de la inflació per l’augment dels preus dels combustibles i els aliments, i representaven un gran cop al creixement. Després d’haver anunciat una pujada gradual dels tipus a partir del mes vinent, Christine Lagarde no va descartar que l’augment del setembre vagi més enllà dels 25 punts bàsics del mes de juliol, tot i que va matisar que tot dependria de les perspectives d’inflació a mitjà termini. “La flexibilitat continuarà essent un element de la política monetària”, va dir.
Tot i la cautela en les seves paraules, els analistes tenen clar que el BCE ha pres una actitud més agressiva, a la vista de l’augment dels preus, igual com farà, previsiblement, la Reserva Federal nord-americana la setmana vinent. Avui hem sabut que l’IPC als Estats Units ha pujat més que no es preveia al maig i s’ha situat al 8,6% en taxa interanual, enfront del 8,3% registrat a l’abril. I el subjacent s’ha situat en el 6%. La resposta dels mercats ha estat immediata. Les borses europees han caigut entre el 3% i el 4%, i el Dow Jones perdia a mitja tarda d’un 2,5%, després d’haver baixat ahir gairebé d’un 2%. Hi ha clima de por. De por que les pujades dels tipus arrosseguin les economies a una situació de recessió. Els analistes del Deutsche Bank, per exemple, preveuen que el BCE aprovi dues fortes pujades de tipus de 50 punts bàsics enguany, després d’haver començat un cicle d’enduriment amb un quart de punt al juliol.
De tot això en continuarem parlant, perquè tot just acaba de començar. Però sobre allò que ens toca més a la vora, avui hem tingut dues confirmacions importants. Els avanços de creixement de l’IPC estatal de maig i del PIB català del primer trimestre han estat ratificats. Això vol dir que l’activitat a Catalunya va créixer al 6,4% interanual (igual que l’estatal) i que els preus al consum han pujat d’un 8,7% a tot l’estat, mentre a Catalunya (la dada és nova) han pujat d’un 8,2%. De cara al públic, la diferència fonamental entre la publicació de l’avanç i el definitiu rau en un nivell de detall molt més ample en el segon, com és lògic.
I aquí tenim la qüestió més preocupant de totes. Fa molts mesos que parlem del gas, de la benzina i de l’electricitat. Durant moltes setmanes, els preus per franges horàries de l’electricitat domèstica de l’endemà han format part dels espais informatius habituals en els telenotícies, com si es tractés de la meteorologia. Hem identificat cada dia el nivell de preus d’aquests productes, primer amb la pandèmia i després amb la guerra d’Ucraïna.
Ara bé, qui va a comprar al mercat sap que hi ha molt més que tot això. Habitualment, si la compra és setmanal, l’augment de preus es nota de manera progressiva. Avui això, demà allò, però en la majoria dels casos no hi ha la perspectiva del que costaven un any enrere. Sí que s’és conscient que, amb el pressupost familiar, els comptes no surten com abans. Genèricament, diríem que és ben normal, perquè si els sous pugen al voltant del 2% i la inflació, entre el 8% i el 9%, no es pot comprar el mateix. Hem perdut poder adquisitiu, globalment parlant.
I aquí, cadascú ha de fer els seus càlculs segons quines siguin les compres habituals. Uns n’hauran perdut més que uns altres. Amb el benentès que els més castigats sempre seran els qui tenen unes rendes més baixes. Si la mitjana de despesa d’aliments és al voltant del 18% de la total, segons els nivells de renda fluctua força al voltant d’aquesta xifra. En termes globals, un estudi de Caixabank Research estima que el 20% de les llars amb menys ingressos va fer al voltant del 10% del consum agregat a l’estat espanyol el 2021, mentre que el 20% de la població amb més ingressos va fer més del 30% del total. La diferència és molt gran.
Evidentment, les famílies amb ingressos més baixos són les que més sofreixen la situació inflacionària actual, i no tan sols pels augments d’electricitat i gas a l’habitatge (32%) i la benzina al transport (15%). És il·lustratiu veure els creixements que han tingut una sèrie de productes bàsics per a passar el dia a dia. Cal advertir que hauria de ser notícia que onze dels vint-i-un epígrafs que hi ha destinats a l’alimentació dins l’IPC, en aquests moments, tinguin un ritme de creixement anual de dos dígits. És un fet insòlit.
Obren el rànquing els olis, amb un 45%, i tot seguit vénen els ous, amb un 25%. Els segueixen la llet i els cereals i derivats, amb més del 16%. La carn de boví, d’oví i d’aus puja entre l’11% i el 12%. El peix, d’un 11% de mitjana, i el cafè, d’un altre 11%. Són productes de primera necessitat, que fan que les xifres globals d’inflació oficials facin riure a qui sofreix de veritat l’onada alcista.
Els analistes de Funcas indicaven aquest matí que 80 de les 196 subclasses que componen l’IPC van tenir un augment de preu superior al 6%, mentre que l’any passat eren només 12. Únicament 43 productes van registrar una inflació inferior al 2% al maig, en comparació amb els 158 d’un any abans. Són unes comparacions tremendament negatives! La mateixa font explica que el resultat de l’IPC, superior al previst, porta a una revisió a l’alça de les previsions. A l’escenari central, que incorpora el mecanisme de limitació del preu del gas i representa el manteniment del petroli al voltant de 120 dòlars (em sembla molt suposar en aquests moments, tot sigui dit), la taxa mitjana anual de creixement serà del 7,9% (nou dècimes més que l’anterior previsió) i la interanual de desembre del 6,1%. La mitjana anual per a la subjacent, per la seva banda, podria situar-se al 4,8% (dues dècimes més).
Pinta malament. Al marge dels aspectes que hem comentat, les dades d’augment de preus confirmades avui deixen un feix de temes col·laterals que caldrà solucionar sobre la marxa. Queda molt clar que hem entrat en una nova etapa. Una etapa que tampoc serà fàcil de passar per a moltes famílies i empreses.
