23.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 24.03.2023 - 07:39
Sembla impossible que un fàrmac per a la diabetis pugui ser tendència a les xarxes socials, però exactament això és el que ha passat amb l’Ozempic. És un medicament que solament es pot receptar als qui tenen diabetis de tipus 2 –la que s’adquireix– i que la seguretat social només finança en cas de tenir obesitat, és a dir, un índex de massa corporal superior a trenta. Ara bé, els famosos n’han començat a exhibir un dels seus efectes secundaris: la pèrdua de pes en temps rècord. De fet, etiquetes com #ozempic i #ozempicweightloss acumulen milions de visualitzacions a TikTok en vídeos on la gent exhibeix com s’aprima molt en molt poc temps. Aquesta febre és perillosa no tan sols per l’efecte rebot que pot tenir en els pacients que s’automediquen sinó també perquè els diabètics que necessiten aquest fàrmac no el poden adquirir perquè les farmàcies s’han quedat sense estoc.
No se’n fa un ús adequat
La fitxa tècnica dels medicaments marca en quins supòsits es pot receptar i quina dosi se n’ha d’administrar. En el cas de l’Ozempic no es preveu pas que sigui un medicament per a aprimar-se: “La fitxa tècnica només autoritza de receptar-lo per als qui tenen diabetis de tipus 2. I això val per als metges tant de la pública com de la privada”, explica Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC). Tanmateix, la realitat és força diferent: “Què fan els metges davant la pressió dels qui es volen tractar l’obesitat? Doncs receptar Ozempic”, afegeix. A més, les farmàcies no tenen capacitat per a denegar-ne el subministrament i corregir aquesta situació: “Si tu vas a un endocrí, li dius que et vols aprimar i et fa una recepta d’Ozempic, a la farmàcia te’l donaran. Encara que no tinguis diabetis. Els farmacèutics, quan ens arriba algú amb una recepta, tenim l’obligació de dispensar-li allò que diu sempre que la recepta no sigui falsa. No podem fer cap judici, la llei no ens ho permet”, assenyala.
Però aquesta és una situació anòmala que no hauria de passar: “Els pacients no haurien d’anar al seu metge i demanar aquest fàrmac, i els metges tampoc no haurien de prescriure aquest medicament fora de la seva indicació, que en el nostre país és per a la diabetis de tipus 2”, diu Sònia Miravet, vice-secretària del Col·legi de Metges de Barcelona. Tot i això, assenyala, pot ser que s’hagin fet prescripcions fora de la fitxa tècnica amb l’objectiu de perdre pes.
El principi actiu d’aquest fàrmac és la semaglutida i s’administra mitjançant una injecció una vegada la setmana. El preu és de 128,15 euros i en cas de ser finançat el pacient solament n’ha de pagar 4,24. De seguida provoca una sensació de sacietat molt gran i, per tant, una disminució de la gana, i és així com qui en pren aconsegueix d’aprimar-se ràpidament. Per als pacients amb diabetis de tipus 2, a més, ajuda a reduir els nivells de sucre en sang, a disminuir la pressió arterial i a millorar els nivells de colesterol. Però els farmacèutics adverteixen que no se’n fa un ús apropiat: “No es fa servir per a allò que diu la fitxa tècnica, sinó que se’n fa un ús no indicat. Hi ha molt Ozempic que es prescriu per aprimar-se”, explica Torres.
Veient els efectes que té l’Ozempic en relació amb la pèrdua de pes, s’han començat a crear altres medicaments, de la mateixa família, que li fan la competència i que sí que es poden receptar amb l’objectiu que el pacient s’aprimi. Ara bé, són fàrmacs molt més cars, atès que no són finançats per la seguretat social, s’han d’administrar de manera més recurrent i la pèrdua de pes no és tan ràpida. En el cas d’aquests medicaments similars, el preu per a una capsa que dura un mes va dels 185 euros als 383 euros i cal punxar-se cada dia. Per això, la demanda no es dirigeix cap a aquests medicaments i la majoria continua volent l’Ozempic: “És més econòmic, no t’has de punxar tantes vegades i l’efecte és similar”, explica Torres.
Tot i això, no es descarta que d’ací a un temps aquest medicament es pugui prescriure per a perdre pes a casa nostra. De fet, als Estats Units ja s’ha aprovat per combatre l’obesitat, això sí, a un preu estratosfèric –costa 1.300 euros el mes– que solament es pot permetre la gent amb un alt poder adquisitiu: “L’agència reguladora americana l’ha aprovat per perdre pes, sense que tenir diabetis sigui una condició. Però al nostre país això encara no ha arribat”, assenyala Miravet.
Elon Musk, propietari de Twitter i de Tesla, és dels pocs que han confessat obertament haver-se punxat semaglutida per perdre uns quants quilos. Més enllà de Musk, aquest medicament triomfa en indústries com la del cinema i l’entreteniment, que són de les que més diners generen. De fet, alguns mitjans també han assenyalat la famosa Kim Kardashian com a promotora d’aquesta febre i, fins i tot, com a possible consumidora d’aquest fàrmac perquè va ser una de les primeres a elogiar-ne els beneficis.
Andreea Ciudin: “El moviment ‘body positive’ és molt perillós, és enfocat de manera errònia”
L’efecte crida dels famosos, una de les causes del desabastiment
Per tot plegat, la percepció d’aquest medicament com a miraculós n’ha disparat la demanda, mentre que l’oferta s’ha mantingut. I això fa que ara mateix hi hagi desabastiment del producte: “Quan es dissenya un medicament es mira a qui va dirigit. En el cas de l’Ozempic, és per als malalts de diabetis. Es calcula que entre un 1% i un 2% de la població pot ser susceptible de fer-lo servir, i es produeix d’acord amb això. Planifiques la producció al laboratori segons el mercat al qual et dirigeixes. Si resulta que el mercat se’t multiplica per tres, no tens capacitat de producció”, diu Torres.
Tant és així que el desabastiment d’aquest fàrmac ha fet que aquells qui tenen diabetis de tipus 2 que el prenien abans d’aquesta moda ara hagin de fer mans i mànigues per trobar-lo a les farmàcies. En alguns casos, fins i tot, se’ls ha hagut de modificar el tractament: “Des de fa uns mesos ha baixat molt l’estoc d’aquest medicament, fins al punt que no n’arriba a les farmàcies. Per posar-hi remei, hem deixat d’iniciar nous tractaments amb aquest fàrmac per intentar que aquells que ja el tenen puguin continuar-lo fent servir. Però no hem pogut aconseguir ni això. Alguns pacients han hagut de fer un canvi: o bé fent servir un fàrmac de la mateixa família, amb resultats similars, o bé el mateix fàrmac però amb via oral i d’administració diària”, explica Miravet. De fet, l’octubre de l’any passat l’Agència Espanyola de Medicaments va emetre un comunicat amb recomanacions per a evitar els problemes de subministrament d’aquest medicament.
Precisament en aquest punt és on se centren les crítiques. “El que sap greu és que els qui no tenen diabetis i no tenen un índex d’obesitat s’administrin aquest fàrmac i deixin gent que el necessita sense. Molta gent d’aquest perfil no necessitaria perdre pes amb un fàrmac com aquest. És car i s’ha de reservar per als qui sí que se’n poden beneficiar. Si no, el sistema no ho pot sostenir”, diu Miravet.
Els metges també alerten sobre els perills que té aquest efecte crida de les xarxes: “El fa servir una part de la població que no l’hauria de fer servir, i difondre que amb una injecció et pots aprimar tant juga en contra de tots els beneficis que té aquest medicament per als qui el necessiten. Se’n fa un mal ús”, explica Miravet, i afegeix que es banalitza una patologia com és l’obesitat: “És una malaltia, no és que em sobrin uns quilos.”
Aprimar-se a marxes forçades té conseqüències: l’efecte rebot
Si s’aconsegueix aquest fàrmac sense recepta i per a un ús que no és el que marca la seva fitxa tècnica no sempre s’aconseguiran els efectes desitjats: “És un medicament que, si te l’administres, fa el seu efecte, però que si no canvies l’alimentació i el teu estil de vida de base, és perillós, perquè quan el deixes de prendre fa un efecte rebot. Els beneficis no són a llarg termini. Et veus molt bé ràpidament, però no es pot mantenir”, explica Miravet. I afegeix que sempre cal que ho supervisi un professional: “La gent s’ho agafa com una cosa temporal, durant un temps… Fan una pèrdua de pes important, però tan bon punt ho deixen es tornen a engreixar.” A més, és un medicament que provoca efectes secundaris relacionats amb problemes gastrointestinals: “Disminueix molt la gana i causa vòmits i diarrees. Aquests efectes secundaris solen ser més intensos al principi del tractament, però la gent ho aguanta. De fet, només abandona el tractament entre l’1% i el 4% dels pacients”, conclou.
Per tot plegat, el Col·legi de Metges avisa que si es té coneixement que es fa una prescripció indeguda del medicament, es persegueixi: “No ho hem de permetre. Fer prescripcions fora de la fitxa tècnica és una mala praxi, tret que sigui amb unes condicions molt concretes i que cal que estiguin regulades. Hem d’intentar de garantir que no passi, el nostre codi deontològic diu això”, conclou Miravet.
