Un estudi revela per què els òvuls humans es mantenen sans en el curs de la vida

Els òvuls humans es mantenen sans al llarg de la vida perquè se salten una reacció metabòlica típica de les cèl·lules. Els ovòcits, cèl·lules que formen part dels ovaris, alteren la seva activitat metabòlica i així se salten una reacció pròpia de les cèl·lules –la creació d’espècies d’oxigen– que és la principal font de dany per elles mateixes. Així ho constata un estudi del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona publicat a la revista ‘Nature’. Les troballes aporten coneixement al fenomen de la conservació dels òvuls al llarg de la vida i també podrien conduir a noves estratègies que ajudin a preservar les reserves ovàriques de les pacients que se sotmeten a un tractament contra el càncer.

Les dones neixen amb tot el subministrament d’òvuls que tenen en vida i aquests han de mantenir-se en condicions impecables i evitar dècades de desgast. La primera autora de l’estudi, Aida Rodríguez, explica que, tal com prova l’estudi, “aquest problema es resol ometent una reacció metabòlica fonamental que també és la principal font de danys per a la cèl·lula”.

Aquesta reacció metabòlica és la creació d’espècies reactives d’oxigen, unes molècules nocives que poden acumular-se, danyar l’ADN i causar la mort cel·lular. Les troballes expliquen com els ovòcits humans es mantenen en estat latent als ovaris fins a cinquanta anys sense perdre la seva capacitat reproductiva, afirmen els autors del projecte.

La metàfora que utilitzen les científiques del CRG per explicar la troballa és que els òvuls practiquen una estratègia de manteniment a llarg termini: “És com posar el motor en punt mort. Això representa un nou paradigma mai vist abans en cèl·lules animals”, afirma Rodríguez.

Els òvuls humans es formen per primer cop als ovaris durant el desenvolupament fetal, passant per diferents etapes de maduració. Durant les primeres etapes, els òvuls immadurs –anomenats ovòcits– es mantenen en un estat que s’anomena “d’arrest cel·lular”, i perduren inactius fins a 50 anys als ovaris. Com totes les cèl·lules eucariotes, els ovòcits contenen mitocòndries, les bateries o el motor de la cèl·lula, que utilitzen per a generar energia per a les seves necessitats durant la seva vida cel·lular.

Les autores de l’estudi han trobat que les mitocòndries dels ovòcits humans utilitzen mecanismes metabòlics alternatius per a generar energia mai vistos abans en d’altres tipus de cèl·lules animals. Ho han trobat usant una combinació d’imatges en viu, tècniques proteòmiques (estudi de les proteïnes que componen les cèl·lules) i bioquímiques.

El que explica que els òvuls no es deteriorin és que un dels enzims que habitualment genera energia per les cèl·lules, conegut amb el nom de complex I, està pràcticament absent als ovòcits. L’únic altre cas que es coneix d’aquest fenomen cel·lular i que sobreviu amb nivells reduïts de complex I són totes les cèl·lules que componen el vesc, una planta paràsita.

Segons el CRG, les troballes també podrien conduir a noves estratègies que ajudin a preservar les reserves ovàriques de les pacients que se sotmeten a un tractament contra el càncer. “Els inhibidors del complex I s’han proposat prèviament com a tractament contra el càncer. Si aquests inhibidors es mostren prometedors en estudis futurs, podrien dirigir-se potencialment a les cèl·lules canceroses sense afectar els ovòcits”, ha explicat Elvan Böke, autora principal de l’estudi i cap de grup al programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament al CRG.

“Un de cada quatre casos d’infertilitat femenina no té explicació, fet que apunta a una gran bretxa de coneixement en la nostra comprensió de la reproducció femenina. La nostra ambició és descobrir les estratègies (com la manca del complex I) que empren els ovòcits per a mantenir-se saludables durant molts anys per descobrir per què aquestes estratègies finalment fallen amb l’edat avançada”, conclou Böke.