Ovnis: com estudien els científics els fenòmens aerospacials no identificats?

L’exèrcit dels EUA va abatre diumenge un objecte volador no identificat, a prop de la frontera amb el Canadà. És el tercer giny que han fet caure a l’Amèrica del Nord en tres dies i ara com ara les autoritats no han estat capaces d’identificar-ne l’origen ni les funcions. Per això publiquem un article que explica com treballen els científics quan detecten un fenomen aerospacial inexplicable.

La NASA va nomenar el 21 d’octubre setze experts independents (professors, astronautes, periodistes científics i oceanògrafs) per investigar els fenòmens aerospacials no identificats (FANI), més coneguts per ovnis.

La formació d’aquest grup d’estudi de la NASA arriba després d’uns quants fets relacionats amb els ovnis, sobretot, el 2020, els vídeos desclassificats dels arxius de la Marina dels EUA i la creació del grup de treball sobre fenòmens aeris no identificats –per part del Departament de Defensa dels EUA–, seguida, el juliol de l’any passat, de la creació de l’oficina de resolució d’anomalies per a tots els dominis, dependent del Ministeri de Defensa.

El grup creat per la NASA té la missió d’estudiar durant nou mesos les dades i tècniques pertinents per a analitzar els estranys fenòmens observats. També examinarà els riscs atmosfèrics associats i formularà recomanacions de seguiment. Aquest treball té un interès especial per al Grup d’Estudi i Informació sobre Fenòmens Aerospacials No Identificats (GEIPAN), un servei del Centre d’Estudis Espacials francès (CNES), que fa quaranta-cinc anys que investiga els FANI a l’estat francès. El GEIPAN va ser convidat a presentar les seves activitats i mètodes de treball en el grup de treball independent de la NASA.

Creat l’any 1977, el GEIPAN és format per un equip de quatre persones, encarregat de recollir testimonis, fer investigacions i publicar estudis. És un servei tècnic del CNES que treballa amb personal, competències i instal·lacions externes: una vintena d’investigadors i una vintena d’experts, a més de nombrosos socis institucionals, com ara la força aèria, la Gendarmeria, la policia francesa, Météo-France i l’aviació civil.

L’existència d’aquesta “oficina OVNI” també s’ha popularitzat aquests darrers anys, amb la sèrie Ovni(s) de Canal+, que, encara que sigui ficció, ha mostrat alguns equipaments reals utilitzats pel GEIPAN per investigar, com ara el SimOvni, que serveix per a reconstruir les observacions descrites pels testimonis.

Què és un FANI avui?

Un fenomen aerospacial no identificat (FANI) és un esdeveniment estrany, generalment lluminós, observat al cel per testimonis i que sembla inexplicable. En més del 60% dels casos, tenen explicacions senzilles: són fanals asiàtics, globus o globus aerostàtics, avions, satèl·lits, meteorits, estels i planetes, per exemple. Això pot semblar simple, fins i tot banal com a explicació, però és important de subratllar que cada observació que es fa presenta sempre una estranyesa, una singularitat, un aspecte espectacular o inusual que impulsa el testimoni a fer un report. La GEIPAN rep set-cents reports anuals pels quals s’obren entre cent cinquanta investigacions i dues-centes. Tothom pot accedir al qüestionari.

L’entorn i els factors de quan es produeix l’observació poden contribuir a l’estranyesa del fenomen: per exemple, poca llum, l’absència de soroll, una turbulència a l’atmosfera que fa brillar un estel o el reflex del sol en un avió.

L’observació de vegades pot ser espectacular, com ara la reentrada de meteorits a l’atmosfera. Un altre exemple atípic: la posada en òrbita de la constel·lació de satèl·lits Starlink dóna peu a nombrosos informes de línies de punts molt brillants i una esfera lluminosa. La línia de punts és la sèrie de cinquanta a seixanta satèl·lits a mesura que es posen en òrbita. S’observen a la posta del sol o a la sortida, quan el cel és fosc i el sol es reflecteix en els satèl·lits. I l’esfera lluminosa és la segona etapa del coet Falcon 9 que posa els satèl·lits en òrbita. La propulsió, durant un segon o dos, crea una bombolla de gas que, il·luminada per una posta o sol ixent, crea una esfera lluminosa a la nit. Un punt brillant, de vegades en forma de papallona, ​​acompanya aquesta esfera: és la passivació de la segona etapa del coet. En aquesta etapa es buida de l’oxigen i el querosè abans de tornar a entrar a l’atmosfera.

L’observació també es pot malentendre: un astrònom afeccionat que observa un flaix brillant al cel amb imatges d’alta qualitat, per exemple. Les aplicacions d’astronomia de consum no tenen prou dades per a trobar-hi l’explicació: en aquest cas, només la intervenció del CNES, el servei de vigilància espacial, revelarà la presència d’una etapa del coet, sobre el qual es reflecteixen els raigs solars.

Alguns poden percebre una llanterna que s’apaga com un objecte que s’escapa a una gran velocitat!

Per a explicar les observacions estranyes o mal enteses que ens arriben, tenim nombroses eines i aplicacions en àmbits molt variats: aeronàutica, aerospacial (satèl·lits i ferralla), astronomia (estrelles i meteorits), meteorologia, tractament d’imatges, etc. Els fenòmens observats s’expliquen en aproximadament dos terços dels casos. Però de vegades no tenim prou informació per a analitzar el testimoni i elaborar-ne una explicació: és un terç dels casos que es comuniquen.

Per a un 3% dels casos, aproximadament, els “casos D”, tenim prou informació, però no n’hem trobat cap explicació. Cap de les hipòtesis que s’han formulat i analitzat no són satisfactòries.

La metodologia GEIPAN

Els objectius del GEIPAN són clars, doncs: donar o provar de donar una resposta racional a observacions incompreses, inusuals, de vegades espectaculars, i explicar l’estranyesa percebuda per un testimoni. Per a això, la nostra activitat inclou tres etapes principals: la recollida de testimonis, la realització d’estudis tècnics i la publicació d’informes d’anàlisi a la web del GEIPAN tot preservant l’anonimat dels testimonis.

La missió comença amb la recollida d’un testimoni. És un qüestionari omplert a la nostra web o un informe policíac. Aquestes dades són sempre molt concretes. Es poden basar en fotos o vídeos, però sempre són formulades per un ésser humà. Igual que amb una mesura científica, aquestes dades contenen “soroll de mesura”, que varia molt segons l’informant de l’esdeveniment. De vegades és molt bo, però pot haver-hi interpretacions o fins i tot distorsions per l’emoció, la memòria o les creences. La nostra primera tasca consisteix, doncs, a filtrar aquest soroll, extreure’n i utilitzar-ne només les dades objectives.

En acabat, l’estudi del testimoni millora la consistència (qualitat i quantitat d’informació) de l’observació i en redueix l’estranyesa. Per a això, utilitzem el banc de dades informàtic del GEIPAN i moltes aplicacions i programari tècnic. Són eines per al públic en general, però també fruit d’una experiència molt valuosa dels nostres socis, sobretot la força aèria (recuperant les trajectòries d’avions a partir de mesures de radar), Météo-France (condicions meteorològiques precises) i aportacions internes del CNES (traces molt precises de satèl·lits i ferralla).

De vegades hom ens demana de fer una investigació sobre el terreny. Això ens permet d’analitzar amb més precisió la configuració de l’observació i fer una entrevista cognitiva del testimoni. L’objectiu d’aquesta entrevista és aprofundir en el testimoni i treure’n el màxim d’informació fiable possible sense pertorbar-lo ni contaminar-lo. És un autèntic saber fer del GEIPAN, posat en pràctica i impartit pel nostre psicòleg expert. En els casos més difícils, el nostre comitè d’experts multidisciplinaris es reuneix per avançar en l’estudi i després decidir de manera col·lectiva la conclusió final.

Vicent Costes és cap del GEIPAN, el Centre d’Estudis Espacials francès (CNES). Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.