Otegi, sobre l’atemptat d’Hipercor: ‘Faig meu el dolor de les víctimes d’aquest barri. Això no havia d’haver passat mai’

A la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona, molt a prop del centre comercial Hipercor, on el 1987 un atemptat d’ETA va matar 21 persones, Arnaldo Otegi ha volgut adreçar-se a les víctimes: ‘Faig meu el dolor de les víctimes d’aquest barri. Això no havia d’haver passat mai.’ El secretari general de Sortu ha estat el protagonista de l’acte ‘Temps de pau, vents de llibertat!’, organitzat pel CIEMEN. Otegi ha subratllat que l’independentisme basc –i ell personalment– no defugen la responsabilitat pel dolor que el terrorisme ha causat aquestes darreres dècades i s’ha compromès a parlar amb les víctimes per superar el passat. Ha dit que estava convençut que el procés cap a la independència de Catalunya és irreversible. ‘Als portaveus d’Exteriors del parlament els he demanat que la primera ambaixada que obriu sigui a Euskal Herria i els he promès que, si nosaltres governem, serem els primers de reconèixer la República Catalana’, ha exclamat.

Les forces d’esquerres, presents a l’acte
Un miler de persones han assistit a l’acte. Entre ells, el grup parlamentari de la CUP pràcticament sencer, els caps de llista d’ERC al parlament espanyol, Gabriel Rufián, Joan Tardà i Santi Vidal, i diputats de Junts pel Sí com Lluís Llach o de Catalunya Sí que es Pot, com Joan Josep Nuet. De l’Ajuntament de Barcelona s’hi han pogut veure tres tinents batlles: Gerardo Pisarello, Laia Ortiz i Jaume Asens. El president de l’ANC, Jordi Sánchez, el secretari d’Hisenda del govern, Lluís Salvadó, i el secretari de Migracions, Igualtat i Ciutadania, Oriol Amorós, també hi eren.

A més de la conferència pronunciada per Otegi –que ha tancat l’acte–, també hi han intervingut nombroses persones que li han mostrat suport públic, tant a ell com a tot allò que representa per al procés de pau del País Basc.

El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Joan Tardà, i l’ex-portaveu parlamentari de la CUP, David Fernàndez, han estat els encarregats d’obrir l’acte. Tots dos van poder visitar Otegi a la presó de Logronyo una setmana abans que n’eixís. També van ser-hi presents el dia que fou alliberat. I avui li han donat la benvinguda a Catalunya. ‘Aleshores no el vam poder abraçar, perquè estava segrestat. Ara no tan sols l’abracem nosaltres dos. L’abracem tots els presents’, ha dit Tardà. ‘Necessitàvem la teva llibertat per a demostrar que la llibertat encara és possible’, ha afegit tot seguit Fernàndez.

El president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), David Minoves, ha remarcat que tots els pobles tenen dret a la llibertat i aquest és, precisament, el missatge que vol traslladar l’entitat amb actes com el d’avui. El CIEMEN, que ja va acollir a Catalunya la campanya ‘Free Otegi’, ha estat l’organitzador de l’acte per celebrar la llibertat del líder independentista, donar suport al procés de pau al País Basc i reivindicar els processos d’independència de Catalunya i Euskadi.

Abans que Otegi posés punt final a l’acte, hi havien intervingut també l’advocat August Gil Matamala, la directora de Transparència de l’Àrea Metropolitana, Gemma Calvet, el diputat de JxSí Lluís Llach, la diputada de la CUP Gabriela Serra i el director de la Fundació per la Pau, Jordi Armadans.