Otegi demanarà una indemnització a l’estat per haver-lo empresonat injustament

Els cinc dirigents de l’esquerra abertzale condemnats pel cas Bateragune –Arnaldo Otegi, Rafa Díez, Mirin Zabaleta, Sonia Jacinto i Arkaitz Rodríguez– reclamaran una indemnització a l’estat espanyol després de l’anul·lació de la sentència per la qual van complir sis anys de presó i han estat inhabilitats per a càrrec públic. El Tribunal Suprem va anul·lar ahir la sentència del cas Bateragune després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) hagués condemnat Espanya per la parcialitat d’una jutgessa.

L’advocat dels cinc, Iñigo Iruin, ha assenyalat que la Llei orgànica del Poder Judicial estableix que en el cas ‘d’error judicial’ no és necessari una altra sentència que reconegui aquest error perquè la sentència del Suprem ja ho fa de manera ‘tàcita’, per la qual cosa reclamaran la ‘responsabilitat patrimonial de l’estat’ i la indemnització corresponent. Iruin ha explicat que les sentències del Tribunal d’Estrasburg són ‘jurídicament obligatòries’ per als estats però ‘no executives’, per la qual cosa són els tribunals nacionals els que han d’establir com s’apliquen.

La sentència del TEDH va considerar que va haver-hi una vulneració dels drets d’Otegi perquè va ser jutjat per un tribunal ‘no imparcial’ i ara el Suprem ha declarat la ‘nul·litat total’ del procés a l’Audiència espanyola i el mateix Suprem, la qual cosa inclou als altres quatre condemnats. ‘No haurien d’haver estat condemnats’, diu ara el Suprem.

Arnaldo Otegi veu ‘curiós’ que la sentència del Suprem es produeixi ‘quinze dies després’ de les eleccions basques, en les quals no va poder ser candidat. ‘Segurament han hagut d’allargar les deliberacions per a escriure un foli’ de sentència que apliqués la part dispositiva de fa dos anys del Tribunal d’Estrasburg, ha ironitzat. El dirigent abertzale ha dit que aquest cas va ser una ‘operació d’estat, ordida pels aparells de l’estat amb un govern del PSOE’, que buscava ‘impedir que l’esquerra abertzale canviés d’estratègia’ abandonant la lluita armada, ‘dividir’ a l’esquerra abertzale empresonant als que consideraven els seus ‘actius més importants’ i ‘destruir-ne el projecte’.

Ha recordat que fa deu anys l’esquerra abertzale estava il·legalitzada i ara EH Bildu ‘és la primera força municipalista’ a Euskadi i Navarra i té un ‘creixement homogeni en els set territoris’. ‘La lectura és ben senzilla, avui ells són més febles i l’esquerra independentista és més forta, ha estat una victòria jurídica i política’, ha mantingut.

Otegi ha dit que els cinc han ‘pagat un preu molt dur’ però estan ‘molt satisfets’. ‘Vam fer el que havíem de fer, era el preu que calia pagar’, ha afegit. Tot seguit, ha reclamat a l’estat que ‘defensi la unitat d’Espanya amb arguments democràtics i no amb violència’ i que reconegui que ‘la tortura és una estratègia estructural’ i que es ‘construeixen proves per a empresonar’.

En l’origen del recurs dels condemnats al TEDH està la resposta que va donar aquesta magistrada, Ángela Murillo, quan Otegi, en la vista d’una causa anterior, no va voler contestar si condemnava la violència: ‘Ja sabia jo que no respondria aquesta pregunta’, pel que Otegi va replicar: ‘Jo també sabia que ho preguntaria’.

L’Audiència espanyola va condemnar a Otegi llavors a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme. Ell va recórrer la parcialitat de Murillo i el Suprem li va donar la raó. Una altra Sala de l’Audiència ho va absoldre en la repetició del judici. Dos mesos després, en el judici per Bateragune es va repetir la recusació contra Murillo però aquesta vegada sense èxit. Per a Estrasburg, acceptar la primera recusació de la jutgessa per parcialitat contra Otegi en un cas i rebutjar-la en un altre procediment diferent contra ell només uns mesos després va vulnerar el Conveni Europeu de Drets Humans.